Carta d’Ivo Pasqual Rodés a Josep Ma. Morató Aragonés (8 octubre 1939)
Carta manuscrita que el 8 d’octubre de 1939 el pintor Ivo Pascual Rodés adreçà a la mare d’un jove Josep Mª Morató Aragonés (llavors de 16 anys), donant-li un seguit de consells
Carta manuscrita que el 8 d’octubre de 1939 el pintor Ivo Pascual Rodés adreçà a la mare d’un jove Josep Mª Morató Aragonés (llavors de 16 anys), donant-li un seguit de consells
En començar la guerra hi havia cinc forns a la vila: cal Fumat (al carrer de Sant Antoni), cal Pau (al carrer Major), cal Po (al carrer Nou), cal Ramiro (al carrer del
L’origen del nom de la vila és un tema tan fosc com el de la fundació de la mateixa. I si volem saber-ne d’un, hem de treure un xic l’entrellat de l’altre.
El 14 d’abril fou una festa (1931). Miquel Martorell Garau. El Diumenge es votà; el dilluns, tot eren rumors. El dimarts, a primera hora de la tarda, Fermí de cal Saboner, va
Cornudella de Montsant sempre ha pogut presumir de tenir dues entitats culturals, l’”Íntim”, fundada el 1909 i “La Renaixença”, fundada el 1934. Al llarg de la seva dilatada història, els dos locals
Antigament denominada “Sindicat Agrícola i Caixa Rural”, la Cooperativa Agrícola i Caixa d’Estalvis i Préstecs del Priorat, celebrà l’any 2004 el seu primer centenari. Avui dia, encara és coneguda popularment per la
L’avenç de l’agricultura catalana a la segona meitat del segle XIX fou degut, en bona manera, al conreu de la vinya. Com va escriure Vicens Vives: “l’expansió de la vinya no conegué
Als volts del primer quart de segle, dins la moda estrangera de culte al cos/esforç, després de parlar-ne força, es reuneixen al cafè del Batistet (1) una vintena de joves del poble
1. Mapa de l’any 1300, aprox. Els documents notarials de Cornudella i Siurana, actualment a l’Arxiu Històric i Diocesà de Tarragona, ens han permès d’establir aquest primer plànol de la vila, als
Testament del Carnestoltes. Cornudella any 1934. Josep Gomis (Pocall) Segon Testament del Carnestoltes. Cornudella any 1934 . Josep Gomis (Pocall) Documents originals de Josep Gomis “Pocall”, del c/ de la Vileta. Mides:
Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l’Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau ©, Siurana 19 juliol 2009. El pas de l’Ebre de Joan Escuer Un cop passat
En una cruilla de camins, i com a sojorn abans de travessar el barranc del Tou, s’edifica la primitiva església de St. Julià. La cruïlla de camins la formen el que ve
1. La Parròquia de Sant Julià La Llegenda parla de l’existència d’una capella, creada pel compte de Prades. Pel que fa els diversos autors, Piñol la creu fundada per Ramon Berenguer IV
Els autors ens aproximen a l’aspecte que podría haver tingut la vila a l’època medieval, amb una gran plaça porxada al voltant de l’església de Sant Julià. Aquesta gran plaça porxada era
Text de:”ARA FA UNS CENT ANYS ARRIBAVA L’AIGUA ACONDUÏDA A CORNUDELLA I SIURANA” (Des de Carboneres i Les Codines). EXPLICACIÓ BREU DE LA LLUITA DEL VEÏNAT PER TAL DE TENIR AIGUA SUFICIENT
CAPÍTULO XX – GUERRA DE LA INDEPENDENCIA Y viene la epopeya de la independencia. El 12 de febrero de 1808, las tropas francesas entraron en Cataluña por Figueras, para pasar como auxiliares
El segle passat fou època marcada per una intensa bel.ligerància. L’ocupació francesa, els moviments militars entorn al trienni liberal i la primera i l’última carlinada afectaren profundament el nostre poble. D’aquests temps
La institució més antiga de la nostra vila de la qual tenim noticia, és “l’Hospital i Casa de Malalts i Pobres”, la qual ja el 1292 la trobem citada en l’escriptura d’una