En començar la guerra hi havia cinc forns a la vila: cal Fumat (al carrer de Sant Antoni), cal Pau (al carrer Major), cal Po (al carrer Nou), cal Ramiro (al carrer del Tou), i la Cooperativa (a la plaça). Tots ells produïen fornades pels clients habituals del barri, i per a tota la comarca.
Potser el més ampli i modern era el de la Plaça. La Panificadora Cornudellense s’havia creat el primer de desembre de 1918, al carrer de Tou nº 4, amb Joan Cardona Garcia President, Joan Freixas Roig Vicepresident, Tito Juncosa Llauradó Tresorer, Pere Gatell Badia Secretari, Josep Elias Aran Vicesecretari, i els Vocals Agustí Aragonès Miró, Joan Anguera Rebull , Josep Gomis Pallejà i Ramon Sabaté Piñol [1]. Els forns de la vila venien l’arrova de pa a 7 pts [2] ja que fiaven a tot l’any, fins que es cobraven les collites a finals d’octubre. La Cooperativa també fiava però cobrava només a 6,50 pts, i a 5 cèntims el quilo de pa. Alguna tensió devia provocar aquesta competència, perquè arrel dunes protestes, els forns mantingueren el preu però donaven un val de dos rals, per fer-se millor veure [3].
Als anys de la República, ja a la plaça (on ara hi ha el Sindicat), amb Jaume Vallverdú Molo President, i Ramon Ferrandis Secretari, la Panificadora contracta dues joves per a despatxar, Carme i Florina. En produir-se la sublevació feixista, un nou ajuntament vol canviar el personal; i en no sortir-se’n s’amplia la plantilla amb dues noies més, Pepita i Isabel [4]. L’Ajuntament, en començar les lleves sovintejades d’homes i davant les penúries de proveïments, va decidir tancar tots els forns menys la Panificadora; on tots els forners hi treballaven per torns amb sous fixats pel consistori [5]. La manca de farina obliga a retallar les racions [6].
És en aquesta situació quan aparèixen els militars i s’incauten de la Panificadora. Això succeïa el primer de juny de 1938. De feia temps, l’exèrcit de la República preparava una gran operació a l’Ebre. Als locals de la bodega de la Vilella Baixa feia temps que uns militars fabricaven i amagatzemaven unes grans planxes contraxapades que després servirien per fer els pontons de pas del riu [7]; a Gratallops pagaven jornals de 10 pts i dinar per obrir pistes militars al Molar i a La Figuera [8]; a Pradell preparaven el que seria el primer tren-hospital, dins la via dels túnels; i al Mas d’en Lluch s’instal.lava un hospital [9]. I encara que el trencament del front de Mequinença fou la nit de st Jaume, l’operació venia de lluny [10].
Els d’Intendència, a la vila, mantenien el forn de la plaça a ple rendiment les 24 hores, amb tres torns de 5 homes cadascun. Una quinzena llarga d’homes ajudats per noiets de la vila, a més del capità Josep Llopis i el tinent Royo [11]; tots ells allotjats en cases particulars [12]. Aquesta contractació i la distribució d’allotjaments, permeté sobreviure la població; qui més qui menys, furtava racions o les rebia dels soldats allotjats.
Poc a poc la producció anà pujant. Els camions de suministre entraven de nit, evitant els bombardejos, amb sacs de la Farinera Guix de Lleida [13]. Feien xuscos de pa blanc de 300 grams, i els noiets els ajudaven en la massa; aixó els permetia endur-se’n uns grapats en acabar. Però també a la fosca, amb una canya de collir figues, furtaven xuscos de lluny quan es refredaven apilats a la porta del forn [14]. El XV Grup de Tropes d’Intendència tenien el magatzem a la Rene; que no cal confondre amb el que tenien els Internacionals a la Venta del Lluis. La producció arribà als 400 kgs de farina/dia, que ens dona uns 160.000 xuscos/dia en un sol forn; que sortien de la vila cap el front de nit [15].
Tot aquest moviment, donà molta vida, enmig dels moments difícils que es vivien. Els soldats feien ball a l’Íntim amb força moguda entre el jovent. Inclus programaren un festival de boxa a l’escenari de l’Intim. La seca d’aquell estiu, obligà el consistori a tancar fonts i abeuradors al juliol, excepte la del c/ Major que es deixà pel forn dels militars [16]. Al mes d’agost encara s’agreujà més la manca d’aigua. A mig mes, els oficials del magatzem d’Intendència abandonen la vila sense avisar [17]. La vila decideix llavors posar en marxa el forn de cal Fumat, però en no poder sostenir els jornals, ha de tancar, i es passa la farina municipal als soldats per a què facin racions populars. Aquest pa es venia a la Sala de Sessions un dia per altre.
Però el 12 d’octubre marxen tots els soldats forners i el consistori decideix engegar el forn amb recursos propis [18]. Es redueixen les racions i es cobreix la situació com es pot. En intensificar-se els bombardejos [19] les famílies es refugien als masos, a Siurana, a fora vila, i l’ajuntament [20] (dirigit ara pel Comissari Municipal Miquel Gost i Plana [21]) reparteix la farina que queda entre les famílies que marxen. Fins aquí, un apartat important de la contribució de la vila a la Batalla de l’Ebre.
****
[1] Arxiu Històric de Tarragona, Fons d’Associacions 776. Coneixem els successius presidents, Joan Cardona, Josep Elias, Josep Mª Alexandre, Jaume Sabater i Jaume Vallverdú; arriba als 120 socis qui amb un duro d’inscripció es compormeten a comprar el pa de les dues o tres fornades diàries. Amb motiu de la revolta feixista, és incautada pel Comitè, amb un actiu de 3.000 quintars de llenya, 65 sacs de farina i 5 de flor, i 2.769 pts. Acabada la guerra, els directius posen en marxa una cooperativa de consum fins liquidar les existències (conversa amb J Vallverdú, 1973)
[2]Moltes de les informacions les he d’agraïr a Florinda Domingo Bargalló (1912), que va treballar molts anys de dependenta a la Cooperativa (conversa 21.03.2001)
[3] Conversa amb Matias Piñol (29.02.2000)
[4] Carme marxa al poc a Barcelona, Ximeta es casa, i tornen a quedar dues (conversa amb Florinda Domingo)
[5]A finals de 1937, s’accepta una reclamació de sous; i queden en 12,50 pts/dia pels obrers flequers que treballen al forn daquest municipi, així com les obreres expedidores del pa a 30 pts setmanals (Actes Municipals 1935-1937, fol 46; 04.11.37)
[6] S’acorda rebaixar la ració de pa a 400 grms a tots els veins que no vaigin o siguin treballadors del camp, rebaixar a 250 grms les racions de les dones i a 200 grms als menors de 14 anys ( 05.05.1937; presideix Joan Aragonès Llorens; Actes Municipals 1935-37, fol 39v)
[7] Conversa amb Carme Sabaté (13.11.2000)
[8] Arxiu Municipal, papers solts (12.05.1938)
[9] Actes Municipals 1937-39, fol 16 v, 6 juliol 1938
[10]Joan Escuer dirigeix el primer atac comandant un grup dametralladores (conversa 31.03.2000)
[11] Un cap de torn era Ramon Marbà, oncle del músic Antoni Ros Marbà (conversa amb Alvaro Busquets, 25.05.2000)
[12] A ca l’Escuer, a cal Piñol, a cal Rosendo, a …
[13] Un oficial de cal Guix s’estava amagat al Mas de la Barba, i un altre oficial lleidetà de cal Dalmau al c Major (conversa amb Alvaro Busquets 23.03.2000); el tràfic nocturn és una referència de Tomàs Gomis (conversa de 1973)
[14] Un matí al café, el tinent Royo (baixetó, manyo, malcarat però bon home) reconegué que en una nit havia perdut dues mil racions (conversa amb Ildefonso Gomis 09.05.2000)
[15] Conversa amb Joan Pere Campinya (24.03.2001)
[16] Que estarà a disposició dels forns de pa d’Intendència, i per tant s’abstindran els veïns de proveir-se d’aigua de lesmentada font, durant la nit (Actes Municipals 1937-39, fol 16)
[17] El consistori presidit per Miquel Perulles decideix retirar el paper moneda municipal i canviar el segell (canviar lactual segell que utilitza aquest Ajuntament per altre on hi figura l’escut del poble) (Actes Municipals 1937-39 fol 20v-21; 24.08.38)
[18] Actes Municipals 1937-39, fol 23 v
[19] Un dels tals esbutza el forn de cal Po
[20] Última reunió municipal, acta del 26.10.38 (Actes Municipals 1937-39, fol 24)
[21] Nomenat per Ordre de 14.Oct.38 (DOGC 298 de 25 Oct 38), li deien lo padrí, funcionari d’edat que venia de Reus.
Miquel Martorell Garau. Publicat a Cornudellaweb.com: Març 2001. Publicat a Cornudella Blog: 23/09/2013. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 29/03/2022.
Cornudella segle XX Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc disposa de categories específiques dedicades a la Plaça de la Vila, a la Fonda el Recó i a la Cooperativa / Sindicat.