Una gloriosa (?) tarda de principis de març de 1998 vaig descobrir internet. La novetat va arribar a casa al mateix temps que un flamant PC Compaq Presario 4506 + impressora HP + módem, de la mà d’una promoció de l’extinta Caixa Tarragona. Encara no tenia telèfon mòbil, i aleshores afirmava, amb orgull i gran visió de futur, que allò era una pijada “que jo no tindria mai”.
El tècnic que va venir al mas a fer la instal·lació es va sorprendre molt. Em va dir que era la primera vegada que posava una instalació d’internet “en el medio del campo”. Efectivament, l’any 1998 a Cornudella molt poca gent disposava d’internet a casa. Sí, tothom n’havíem sentit a parlar i sabíem que era. Però a la pràctica, gairebé ningú en tenía. Almenys ningú que jo conegués. Si fa o no fa, com el tècnic que va fer la instal·lació, que segurament sabía que era una aixada, i n’havía sentit a parlar, però no en tenía cap a casa i no coneixia ningú que en tingués.
És clar que les coses no acostumen a passar per que sí. Aleshores col·laboraba amb el Diari de Tarragona, com una mena de corresponsal a Cornudella. Era temps d’Olivetti, folis DIN A4 i enviar els articles per fax, aparell que per cert no tenía. En el seu defecte, després de redactar l’article, havia de pujar des del mas a Cornudella city per enviar-lo al Diari des del fax de l’Ajuntament o d’algun conegut. Tot un xou, vaja. Per evitar tot això em vaig comprar l’ordinador i em vaig posar internet. Es va acabar anar amunt i avall per enviar les notícies.
Encara que no n’havia tocat mai cap, el PC va substituir ipso facte la vella màquina d’escriure Olivetti Lettera 45, el Microsoft Works als fulls de paper i el correu electrònic al Fax. En un moment, en un instant, totes les eines tradicionals van quedar obsoletes. Sembla mentida. Internet havia arribat per quedar-se.
A internet de seguida em va cridar l’atenció el món de les publicacions digitals i la seva gran utilitat, com per exemple que ja no em calia anar a comprar el diari. Als pocs dies de potinejar l’ordinador i xafardejar per la xarxa, va veure la llum la primera versió de Cornudella Web, que vaig fer al pis de dalt del mas amb l’editor online de GeoCities. Fins aquell moment, la màxima tecnologia amb la que havia experimentat era el telèfon de casa.
La primera URL de CornudellaWeb va ser http://www.geocities.com/TheTropics/Lagoon/2452/cornudellaweb.html. Actualment no existeix, però a web.archive.org hi ha algunes còpies, la més antiga del 2 d’octubre de 1999. Si et fa gràcia, la pots veure aquí. Pura arqueologia internetera…
Des d’aleshores he anat fent i desfent tantes coses “virtuals” que no vulguis saber… Entre les que es poden dir, la pionera CornudellaWeb (1998-2015), PrioratDigit@l (2002-2004), Cornudella Segle XX (des de 2012), Segle21.cat (2016-2017) o aquest Des de les Aubagues (desde 2009). El 2015 vaig col·laborar en la posada en marxa de PrioratDiari.cat (llavors del grup DelCamp-NacióDigital), que es va publicar per primer cop el 9 de febrer d’aquell any, i del qual vaig ser responsable fins al juny de 2016.
Entremig, també vaig fer algunes de les primeres pàgines web d’establiments cornudellencs, com casa rural Estivill (2004), casa rural La Vileta (2005), restaurant Can Pep (2010), o La Pelu de la Eli (2010), entre d’altres projectes que no van veure mai la llum. També vaig fer Genium Celler de Poboleda (2004) o Vivers J.M.Vidal de Vinyols i els Arcs (2008).
Actualment gairebé he deixat tots aquests vicis, que he canviat per uns altres. Només conservo aquest blog, Des de les Aubagues, on vaig recopilant, ordenant i arxivant els més de dos mil articles que he publicat al llarg dels anys escampats aquí i allà, per intentar evitar que acabin extraviant-se en la immensitat de la xarxa. I també per tenir un lloc on dir el que em sembli quan vulgui (categoría “Punt de Vista“). Per cert, i com a curiositat, tant el nom d’aquest blog com el nom de la categoría tenen la seva petita història, escrita molt abans de que existís aquest blog en el post “Hola a tohom i presentació“.
I el telèfon mòbil? Per suposat, va arribar un parell d’anys després de l’ordinador i internet, també per quedar-se.