Després d’alguns anys escrivint sobre el que fan els altres, enceto amb aquest article una nova secció d’opinió a CornudellaWeb. Concretament la meva, modèstia a part. Després de convèncer a un bon grapat de bones persones per què escrivissin per amor a l’art en aquest mitjà informatiu cornudellenc, gairebé l’únic que faltava per tenir secció pròpia era un servidor. És molt maco demanar als altres que facin el que tu no fas, així que al lío.
La primera cosa que havia de fer era buscar un títol per a la secció. No va ser gens fàcil, i vaig haver de triar entre títols de collita pròpia tan originals com “Des de casa meva”, “Des de la Ribera”, “Des de les Obagues”, “Des de l’Obaga”, o “Des de les Aubagues”. En una trepidant final, aquest darrer es va imposar als altres, més que res perquè era el que em semblava més cornudellenc. Vaja, una cosa de la categoría d’Aubarca, aulives, auberador, aubercoc, aubergínia, auficina o audiós.
“Des de les Aubagues”, com saps si ets de Cornudella i si no ho ets ara ho sabràs, fa referència al sector del terme municipal de Cornudella de Montsant on visc i on es fa Cornudellaweb. Territori de “frontera” (amb l’antic terme de Siurana) tot i que, coses de la vida, no vaig descobrir fins fa relativament poc que es diu així . Sempre n’havia dit “La Ribera” i au. De fet, la Ribera és un sector de la partida de les Aubagues (Obagues en català correcte), concretament el sector que toca al riu Siurana. Si travesso el riu, sóc a Siurana. Si el torno a travessar, sóc una altra vegada a Cornudella. Si em quedo al mig, es crea un bucle espai-temporal i estic en tots dos llocs alhora. Segur que Einstein va passar per aquí.
Una vegada decidit el títol, faltava el més difícil: començar a escriure el primer article. Com dèia al començament, tot i que ja fa més d’11 anys que faig Cornudellaweb, mai havia tingut una secció pròpia, on poder escriure el que em doni la gana, des del meu punt de vista i amb les meves pròpies paraules. Per sort meva, sense ni tan sols sortir de Cornudellaweb, tinc alguns exemples de grans col·laboradors a la secció “Col.laboradors quan volen” (títol que ja proporciona força informació) on fa temps que escriuen coses, i amb els quals em puc enmirallar i aprendre molt.
La intenció és fer una secció respectuosa i entretinguda. A priori, el primer objectiu em sembla més fàcil que el segon. Escriure sense faltar al respecte a ningú em sembla que no ha de ser tan difícil. Altra cosa és si resulta entretinguda i/o interessant. De totes maneres, encara és aviat per poder assegurar cap dels dos objectius. Qui opina sempre corre el risc de dir coses que no agradin a tothom. És un risc que s’ha de correr, en aquest món hi han tantes opinions com persones, i no podem pensar tots igual. Ni ganes.
—
Cornudella de Montsant, dimecres 10 de juny de 2009
.