Cornudella de Montsant sempre ha pogut presumir de tenir dues entitats culturals, l’”Íntim”, fundada el 1909 i “La Renaixença”, fundada el 1934. Al llarg de la seva dilatada història, els dos locals han representat el tarannà de la vila, i durant molts d’anys, la rivalitat entre totes dues ha arribat de vegades a límits sorprenents. De sempre, l’Íntim ha tingut fama de ser freqüentat per gent de dretes, i La Renaixença d’esquerres, teories que van arribar a la màxima expressió durant els anys previs a la guerra civil espanyola. Després la rivalitat va continuar: totes dues entitats van rivalitzar sempre per portar els millors espectacles i el millor cinema als seus respectius locals, mentres s’ho van poder permetre. En la seva època daurada, els teatres d’aquestes entitats van acollir espectacles d’artistes de primer ordre de l’època: Dúo Dinámico, Luís Aguilé,…. i cadascún projectava dues pel·lícules tots els diumenges.
L’Íntim compta amb un cafè-bar amb una àmplia terrassa i amb una sala de Teatre. Es diu que el “pare” fundador de l’Íntim va ser un particular, Zacaries Piquer Cabrer, quan el 1905 va decidir que l’escenari de l’Ateneu era massa petit i calia construir-ne un de nou. Primer amb recursos propis, va emprendre l’aventura, tot i que els recursos sembla que es van acabar abans d’hora i llavors va organitzar la nova societat per poder completar el projecte.
La Renaixença disposa d’un ampli cafè-bar i una sala de Teatre. El naixement d’aquesta entitat té una base social molt forta, donat que va ser fundada per set nois que van ser expulsats o apartats de l’Íntim. Després s’hi va afegir més gent, i finalment el resultat va ser una altra entitat que desde aleshores, va acabar amb el “monopoli” de l’Íntim i va suposar el començament d’una rivalitat històrica entre aquestes dues entitats.
En acabar la guerra, com va ser normal a tot arreu, les dues societats van ser dissoltes. Però mentre l’Intim va rebre el permís d’apertura tot seguit, La Renaixença no el va obtenir, fet que li resultà desastrós, donat que amb la guerra entre mig, el tancament el va enxampar amb alguns deutes als quals no va poder fer front. Així doncs, La Renaixença va ser embargada i el seu teatre es va convertir en magatzem particular. Val a dir que durant la guerra, La Renaixença era el local on es reunia el “Comitè Revolucionari”, i era la seu d’estada i reunió de diversos partits d’esquerres, i fins i tot va ser magatzem del XV Grup de Tropes d’Intendència dels republicans. La Renaixença no devia despertar massa simpaties als guanyadors de la guerra. A l’Íntim, en usdefruit de la Junta Municipal de Beneficiència i que aleshores es deia “Teatro-Cine Íntimo”, hi anava gent de dretes en general, i en ell s’organitzaven els balls que feia la Falange.
L’any 1949, s’estava intentant refundar la societat de l’Íntim, i els antics socis de La Renaixença també pretenien obrir la seva societat. Aquesta coincidència va fer que s’intentés crear una nova entitat que agrupés tots els socis de les antigues entitats, que seria posada sota el control de Educación y Descanso. El tema va ser discutit a Tarragona el 17 de març de 1951 al local de la Jefatura Provincial. La reunió va tenir lloc entre els jerarques provincials i locals, i un representant de La Renaixença. El dia 18 de juliol, el Consejo Local de Falange va anunciar que “conocedor de las dificultades que representaria dicha solución y también de la opinión pública, el mejor medio de aunar voluntades seria que se autorizara el funcionamiento de ambos locales independientemente, dejando sin efecto la proyectada solución de una sola sociedad”. L’intent d’unificació Íntim – Renaixença es va mostrar impossible, fins i tot en una època en que tot s’acostumava a unificar…
El 1954, la junta de l’Íntim va decidir fundar una nova societat amb el nom antic. Per no castellanitzar-lo, van trobar una solució perfecta: la nova entitat es diria “Íntim” como abreviación de “Intimidad”. La Renaixença no va poder gaudir d’aquest avantatge, i l’any següent es va constituïr com “Sociedad Cultural y Agrícola El Renacimiento”.
La curiosa història de la subasta de l’Intim
Una de les anècdotes més curioses entre l’Íntim i La Renaixença va tenir lloc als anys 60. La junta de l’Íntim, per tal d’aconsseguir una altra vegada la propietat del local, va obrir una demanda com a creditor, al·legant manca de pagament, de manera que l’edifici sortís a subasta i poder adquirir-lo. El 27 de juliol de 1956 es va fer la subasta a Falset, i la sorpresa va ser majúscula quan l’Íntim va ser adquirit per 170 mil pessetes per Àlvar Busquets, soci i impulsor de La Renaixença. Els de l’Íntim van veure en aquesta operació una jugada de l’entitat rival, entre altres coses perquè no comprenien d’on podia treure tants diners Àlvar Busquets, i el tema va suscitar comentaris de tota mena per la vila, i es va polititzar fins al punt de fer témer alteracions d’ordre públic, ja que semblava que el rerefons de l’operació era més ideològic que no pas econòmic.
El consell local de FET i JONS es va reunir per tractar el tema, convocant la junta de La Renaixença, per considerar-la còmplice, i a Àlvar Busquets. Busquets va contestar, entre altres coses, que la compra era legal i no n’havien de fer res d’on havien sortit els diners. El 30 de juliol l’alcalde va reunir les juntes de les dues entitats, amb l’assistència del jutge de pau i el sr. rector. Després de 10 hores de discussió, finalment es va arribar a l’acord de fusionar les dues entitats pel que fa al cinema, el ball, el teatre i altres espectacles, tot i que les respectives cafeteries continuarien independents l’una de l’altra. Seguidament Busquets va renunciar a la compra, per la qual cosa es va tenir d’efectuar una nova subasta.
La nova entitat, anomenada “Empresa Unificada Cornudella” no anava de cap manera, i fins l’alcalde es va veure obligat a suspendre les reunions conjuntes “por el mal cariz que tomaron”.
Així les coses, la subasta de l’Íntim es va tornar a repetir, a Falset el dia 10 d’octubre de 1956. I la sorpresa també es va repetir, però amb una altre personatge, aquesta vegada desconegut. Francesc Armet, de Castellví, va oferir 850 mil pessetes, unes cinc vegades el valor real del local. La Falange va tornar a acusar als de la Renaixença d’estar al radera d’aquesta operació, i el 31 d’octubre l’Íntim presentà una nova proposta de pacte amb La Renaixença, que no va ser acceptada. Íntim i Renaixença s’acusaven mútuament de trencament dels pactes signats anteriorment, i finalment, el 8 de gener de 1957, l’alcalde va informar a la “jerarquia superior” que el conflicte havia esdevingut irresoluble a la vila, i que imposés una solució al mateix. Finalment, el misteriós postor no es va presentar a l’hora de pagar, i l’Íntim va quedar adjudicat finalment a l’Íntim.
Era aquell mateix any, 1957, que Josep Maria Espinàs visitava Cornudella i el Priorat, viatge plasmat en el seu “A peu pel Priorat. 1957”. El fet de la rivalitat entre l’Íntim i la Renaixença no li va passar desapercebut: “…A Cornudella, per exemple, hi ha “l’Íntim”, el local que tradicionalment recull les quietuds conservadores del poble; i “La Renaixença”, el cafè que ha donat escalf a les inquietuds.”
_________________________________________________________________________
Fotos i text: Carles X. Cabós – Text basat en el capítol “La rivalitat de l’Íntim i la Renaixença”, de “Història de Cornudella de Montsant” (1994), d’Ezequiel Gort Juanpere.
Publicat a Cornudellaweb.com: 2007. Publicat a Cornudella Blog: 08/04/2013
1 comentari a “L’Íntim i La Renaixença, dues entitats amb molta història”