1. Mapa de l’any 1300, aprox.
Els documents notarials de Cornudella i Siurana, actualment a l’Arxiu Històric i Diocesà de Tarragona, ens han permès d’establir aquest primer plànol de la vila, als inicis del s.XIV. Els documents ens parles de cases “que afronten al carrer tal”, “d’en Josep de la Placeta”, i així per l’estil. La qual cosa ens ha orientat pel que fa als noms dels carrers i llur extensió.
Podem dir que la vila neix en la confluència del camí que va a Siurana (1), i a l’Ebre o La Morera, com a eix principal, i el d’Albarca i Lleida, com a eix secundari. És en aquesta confluència on neix una plaça, a l’entorn de la primera església de Sant Julià, plaça que aplegarà el mercat setmanal concedit per privilegi de Ferran II (2).
La configuració de la vila en un creuament de camins ens permet sospitar del seu inici cristià, un cop finida la conquesta de Siurana. Pensem que aquest creuament de camins no és necesariament àrab, ja que Siurana comunica amb Albarca per camí propi, i el mateix fa La Morera amb Albarca; formant aquestes tres viles un triangle que es manté per si mateix, sense fer necessària la existència de Cornudella. Serà en perdre importància Siurana com a poblament (i no com a castell), acabada la conquesta, quan podrà néixer un petit nucli a la vall, i a l’aixopluc del torrent del Tou i del turó de les Eres. Llavors apareixerà un camí nou dins el triangle anteriorment esmentat, el de Cornudella a Albarca, Prades i Lleida. I poc a poc, aquest creuament de camins afavorirà el creixement de Cornudella, com també determinarà la seva pròpia minva en perdre aquest centre de comunicacons comercials a darrers del s.XIX (sense oblidar el sotrac de la fil.loxera).
El que venim dient són hipòtesis més o menys viables, fonamentades en la geografia històrica de la vila. Hom no ha trobat encara la carta de poblament de Cornudella, llevat d’una breu referència als privilegis concedits l’any 1162 per Ramon Berenguer IV (3).
Encara avui existeixen edificacions que conserven (o sabem conservaven) arcs dels anomenats “jueus”. Aquestes voltes ojivals ens ofereixen nombrosos problemes. Així, mentre al carrer del Tou apareixen en dues fileres i amb una mica de pilar d’on arrenquen, a la Plaça neixen arran de terra, i al “camí de l’Ermita” es fonamenten damunt pilar de dos metres i més. En una paraula, arcades d’una mateixa època amb mig pilar, doble pilar i sense, pel que fa a l’alçada. No sia que es tractés de voltes totes iguals en alçada i pilars, que han estat reomplides de runa i sediments al llarg dels segles. Si així fora, el sector de l’actual Plaça de la Vila i entorns hauria estat reomplert, cosa que ens explicaria el fet que totes les edificacions que envolten la Plaça, hi entren pel davall tot reduïnt-la. Cal remarcar, en acabar, el sentit de vila comercial, oberta, sense muralles ni portals (4)
(1) la documentació del s.XVIII que amablement ens ha ofert la familia Alzamora, parla encara del “camí general que va a Siurana”
(2) vg. la relació de fets en aquest mateix apèndix.
(3) apareix aquesta referència en un document referent al plet ganader del qual ja hem parlat (vg.II), que conserva la família Grau, a qui agraïm les facilitats que ens han ofert.
(4) portals que no es construïran fins a les darreries del s.XVI, davant el perill dels bandolers (vg. relació de fets en aquest mateix apèndix).
2.- Mapa de l’any 1600, aprox.
Per construïr aquest segon plànol ens hem fonamentat en els nombrosos censals que hem consultat, i en els llibres de Determinacions d’Arxiu Municipal. La data de 1600 és aproximada, ja que, per exemple, la tercera Església Parroquial fou acabada l’any 1615.
Respecte al plànol de 1300, la vila s’ha extès en l’eix nord-sud, ha reomplert el quadre anterior, i inicia la construcció fora vila, a les Roquetes i al turó de les Eres. Cornudella segueix éssent comercial. El camí del nord, Albarca-Lleida-Aragó, fa nèixer uns carrers plens d’hostals i de pallisses (1) per les mules dels traginers. Cal no oblidar que el Compte de prades concedirà aviat un segon mercat setmanal; així els carrers d’Avall i de La Volta.
El concell dels cinquanta ha aprovat posar portals, i la defensa de la vila es fa tancant-los, ja que en els darreres de les cases que miren fora vila, amb menudes finestres, permeten el total tancament de Cornudella. Així i tot, la vila no marxa de l’espai que deixen el torrent del Tou, el turó de les eres i la Pedrera. D’altra banda, aquest clot queda amagat, tant com es podia amagar una vila en un creuament de camins amb dos mercats setmanals i una església de dos campanars.
(1) la veu poular encara parla d’hostals amb pallissa a peu pla i…en el primer pis!
3.- Sobre la Cornudella actual
Una visió atenta de les edificacions actuals de Cornudella ens permet veure moltes portalades que duen al llindar l’any de construcció; d’altres datacions ens apareixen a les rajoletes volanderes de sotateulada (1). Quan la datació no existeix, hem fet un estudi detingut de l’estil de la façana, de la pedra utilitzada (2); tot el qual ens permet una datació aproximada. Enacara queda el cas molt corrent de portalades noves (3) encaixades en edificis de datació més antiga (4).
És així com, canviant aquestes observacions, amb el que coneixem per canals, valies i delmes (5), i amb el que ens diuen els Llibres de Determinacions de l’Arxiu Municipal; és així, diem, com hem pogut construir aquest plànol (inexistent en aquest document), sense intenció de fer-lo definitiu ni exclussiu.
Se’ns apareix la vila, neixent a l’entorn de la Pl. dels Perxes i creixent en l’eix nord-sud, com ja hem dit en comentar el plànol 1. El gran expandiment de la vila es realitza en el s.XVIII, concretament des de 1750 a 1795, allargant-se pels camins d’Albarca, del Camp i de La Morera, reomplint també el turó de les Eres. Dins el s.XIX, malgrat que la vila augmenti en nombre d’habitants, les edificacions creixen poc a poc, i només l’any 1810, just abans d’arribar la guerra del Francès a Cornudella. A apartir d’aquest any, només es refàn edificis anteriors. En aquesta darrera fase, la vila acaba els carrers del Bals, de la Morera, Major i de la creu. Qudarà encara un darrer fet important: la carretera, que obligarà a refer l’entrada a l’església, la nova Casa de la Vila (6), i el tall en el carrer de l’Església (7).
Resumint, apareixen quatre moments:
1er.- s.XVII en arribar als 500 habitants: la vila surt dels voltants de la petita església dels Perxes (quan només vivien a Cornudella uns 250 habitants, l’any 1500), i omple l’eix nord-sud, del camí d’Albarca a les Eres; comença la vila comercial.
2on.- s.XVIII en arribar a la ratlla de quasi 2000 habitants: la vila creix al llarg de tots els camins exceptuant el de Siurana; aquest augment es realitza de 1750 a 1795(8); es prepara el gran moment del s.XIX.
3er.- s.XIX; La vila creix en nombre d’habitants (arribarà als dos mil cinc-cents), però atura les construccions noves; només edifica en els primers anys de segle, arrodonint els carrers-camins. A partir d’aquest moment, les diverses i repetides guerres del vuit-cents aconsellen mantenir-se dins els límits assolits, més encara en fortificar-se la vila a la darrera carlinada.
4rt.- En construir-se la carretera, que obliga a refer les edificacions enderrocades per obrir-li pas; però cal observar que aquest nou eix no polaritza les noves construccions (fora de les indispensables de cinemes, hostals i fàbriques), perquè en néixer la carretera, la vila ja davalla.
(1) així la data 1793 del c/ del Pilar; també hem vist la notícia referida al de Pescaters, de 1760, “que ha de obrir-se dit carrer” (en els papers que amablement ens ha proporcionat la família Alzamora.
(2) així, portalades amb volta de punt rodó o volta conopial; amb llindar recte amb clau o sense: pel que fa a la pedra, les diferents extraccions queden manifestes en pedra blanca, roja de saldó, o conglomerat gris “de ferro” (en veu popular).
(3) primordialment, de la primeria del s.XIX.
(4) així la portalada de 1807 del c/ de l’Església, i la de 1806 al c/ de Calvo Sotelo; i el cas més important, les de 1809-10 de l’edifici de Scala-Dei dels carrers St.Francesc-St.Antoni.
(5) gairebé tota aquesta documentació en els arxius particulars; cal remarcar que la vila és un inmens arxiu, ple de documentació escrita dins les calaixeres de cada casa particular.
(6) l’antiga casa de la vila, del s:XVIII, fou enderrocada (amb l’estudi i el forn “que afronta al fossar”) per deixar pas; i l’entrada a l’Església quedà a més de 2 mts. del nivell de la carretera, fins que hom construí l’actual escalinata.
(7) dins les actes de l’Ajuntament, consta com a famós el plet de la Sra. Vídua de Rodés, referit a aquest pas de la carretera.
(8) cal remarcar que un 70% de les construccions de la vila corresponen a aquest període; pot influir l’absència de guerres, els dos mercats setmanals, el cànem, l’obertura americana, i el regiment de batlles il.lustrats, Josep Aragonès, Jaume Voltes, Baltasar Serres i Carles Vinyes.
————————————————————————————————-
Autor: Miquel Martorell Garau. Text i Mapes: llibret del XIIè Aplec de Sardanes, 1988. Document publicat a Cornudellaweb.com l’any 2000. Publicat a Cornudella Blog l’1 de desembre de 2012. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 12/03/2022