Entrevista a Arcadi Juncosa Riba, cornudellenc a la República Dominicana
Arcadi Juncosa Riba (1968), cornudellenc. Va anar al col·legi públic del poble fins acabar l’EGB i va viure tota l’adolescència i bona part de la joventut a la vila. Viu a Bávaro, Republica Dominicana, on actualment és el director de l’Hotel Luxury Bahia Principe Ambar Don Pablo Collection. Té dues filles, nascudes a la Dominicana però amb nom català: Mariona (2006) i Anna (2010). Tot i els anys que porta vivint lluny, Cornudella és casa seva, i així ho sent sempre que hi torna.
Carles X. Cabós / Cornudellablog.cat. Cornudella de Montsant, 10 – 22 novembre 2014.
.Quant de temps fa que vius i treballes fora de Cornudella?
He anat marxant i tornant, però ara porto fora 15 anys seguits. Vaig arribar a Dominicana el setembre de 1999, i el juny de 2001 vaig tornar per treballar a Barcelona, aleshores vaig comprar un pis a Tarragona. Finalment, el gener de 2004 vaig tornar a la Dominicana.
Qué vas anar a fer tan lluny i què és el que et lliga a la Dominicana?
Vaig anar a treballar. Al 1999 tenia 31 anys, no tenia carregues familiars ni parella, portava 3 anys a l’empresa fent de director d’hotel i em van fer una bona oferta per anar a dirigir un hotel a Dominicana. Vaig acceptar sense miraments… de fet hagués acceptat qualsevol oferta: em donava igual 3 que 33. Al 2001, l’empresa per la que treballava estava en plena expansió i necessitaven un perfil com el meu a la central de BCN. Vaig proposar tornar perquè també tenia ganes d’iniciar una familia, pero al cap del temps vaig deixar la parella i novament al 2004 vaig tornar a Dominicana… Vaig tindre la primera filla, la Mariona, el 2006 i a l’Anna el 2010. Ara treballo per Bahia Principe, a Bavaro. Aquesta és una altra empresa en expansió, o sigui que, qui sap si fotem un altre salt aviat. De fet hi ha altres projectes professionals que m’atrauen a part dels de Dominicana, però ara, amb família, he d’anar amb més cuidado.
En aquests 15 anys, quantes vegades has tornat al teu poble, aproximadament?
Unes 10 vegades més o menys… moltes menys de les que m’hauria agradat! La darrera va ser el 2008, per l’enterrament del meu pare.
Quines son les diferències més destacables entre la vida a Catalunya i a la Rep. Dominicana?
Són moltes, moltissimes: gent, paisatge, clima, menjar, etc. Però on més diferència noto és amb la gent. El dominicà, contràriament a lo que pensen els turistes, és un ésser humà desconfiat, caut, selectiu, classista, reservat… En més mesura que la gent del poble. Igualment són més propers, més efusius, no són tan fréstics, són molt cortesos amb la gent gran, les prenyades i les dones en general (“las damas”). En quant a menjar, trobo molt a faltar los préssics i aubercocs; los rovellons ni se diga, calçotades… però sobre tot, los esmorzars a la brasa que ens fotíem amb aquell fred de collons.
Com has viscut des de la llunyania els darrers esdeveniments polítics que s’estàn produïnt a Catalunya, i del 9-N en particular?
Amb una immillorable perspectiva. Aquí no tinc ni gent a favor ni en contra opinant, només els diaris que llegeixo i coneixent la tendència de cadascun. Em sembla que la demanda és justa i a sobre necessària. Ara bé, com tu bé saps, soc escèptic al respecte de l’èxit del procés d’independència i això m’ha influenciat en com ho veig tot plegat: Sembla una demanda de la ciutadania amb raons culturals, però és un procés polític basat en interessos econòmics convenientment plantejat com a rerafons patriòtic.
Així doncs, el principal perill del procés català son els mateixos polítics?
Un cop més, i aquí a Dominicana ho veig cada dia, els polítics aprofiten la veu d’un poble per treure’n profit, de vegades directament econòmic, i d’altres, en increments d’influència. La consulta serà una eina de palanca per moure pedres més grans: més competències, més retorn en matèria impositiva, etc. Però de cap manera per la separació definitiva de l’estat espanyol. Com s’utilitzi aquest increment de recursos i en quina proporció es notarà a peu de carrer? Ja veurem… De moment, només podrà servir per eixugar els desorbitats dèficits de Generalitat i Ajuntaments, amb lo qual vull dir que, en el millor dels casos, aconseguir més recursos pels catalans només servirà per pagar lo que ja ens ens hem gastat… pobre bagatge, no? Lo del patriotisme, la llengua i el fet diferencial, és, pels capitostos de la Generalitat, fer volar coloms… i disculpa’m que t’ho posi així de cru, però la perspectiva té aquestes coses.
Deus tenir relació amb catalans i espanyols aquí a la Dominicana… Si és així, ells que en pensen, si és que n’heu parlat?
Lo que més aprop tinc són illencs, messetaris i algun euskaldun. Com sempre, los messetaris són los que més donen la nota casposa, però al passar els anys ja m’he convençut de que no ho podran superar mai, i no els faig cas. Els mallorquins passen de tot. La veritat que aquí no vivim intensament res que no sigui hotels i família. Per a la resta, no tenim massa temps.
Et preocupa que després de tants anys lluny de casa, tinguis idealitzada una Cornudella que potser no serà la que et trobaràs quan tornis?
En absolut. Tinc clar que Cornudella canvia, i si com ha canviat no m’agrada, sempre puc mirar al Montsant i trobar-me a casa com si no hagués marxat. També em porta una mica sense cuidado: ja et dic: si no m’agradés lo que em trobi, que ho dubto, miro al Montsant i punto.
Què els dius als teus amics dominicans quan et demanen que els expliquis coses sobre el teu poble i el que ha representat i representa en la teva vida?
Els dominicans fan molta diferència entre la gent de la capital i la resta: hi ha una dita que diu “Santo Domingo es capital y el resto es monte y culebra”. Quan ho escolto, els explico que jo també sóc “monte y culebra”, però és impossible que entenguin la situació si no els parlo de Barcelona. Ni Tarragona saben on para…
De quins paisos procedeixen majoritàriament els turistes que visiten la República Dominicana?
Segons les estadístiques del Ministeri de Turisme, el turista majoritari prové de USA, (també compten els Dominicans amb passaport USA, per això són els primers). Després, Canada, Espanya, Itàlia, etc. etc.
I Catalans? És un fet excepcional escoltar parlar català en els llocs turístics per on tu et mous per la teva activitat professional?
Catalans en som uns quants. Com a clients, no tants però sempre acaba traient el cap un Jordi o una Eulàlia. I la veritat, ni ells ni jo ho trobem una cosa fora de l’altre món i suposo que és perquè, la majoria de vegades, tots portem moltes “milles de vol” a l’esquena.
Alguna anècdota?
Fa 20 anys quan vaig ser a Thailandia, estàvem de ruta cap al nord, Chiang Mai i Chiang Rai, i vam parar a menjar serp, pitón per ser més exactes. La guia ens va dir que allí hi havia pitón perquè a prop hi havia un temple on les adoraven (aquells xinos ho adoren tot: serps, monos, rates, ratpenats… i a cada bèstia li fan lo seu xiringuito). Òbviament ens va dir que no hi anés, pel perill de trobar-me amb un d’aquells “tubs de PVC” de 40kg., tot i que estava a prop. Però un, que era jove, va agafar l’andanta pensant-me que era lo pròxim Indiana Jones. Cinc minuts de caminata per un bosc de bambú i arribo a una escalinata tipus temple maia, començo a pujar i sento que, des de dalt, diuen “Fes-me la foto aquí Miquel!”… Crec que els catalans, més que cap altre de la península, se fotem un fart de rondar i República Dominicana ja està molt vista, per això no me’n trobo tants.
El tema de la feina i l’atur, està tan malament allí com aquí, amb gairebé un 20% de taxa d’atur?
Aquí no hi ha dades fiables al respecte, però sí, està pitjor aquí que allà. Perquè et facis una idea, hi ha cues als hotels per aconseguir una feina de 200€ al mes. Molta gent viu al llindar de la pobresa, molta. Tampoc se sap del cert, però estimo que el 30% de la població (uns 3 milions) estan en aquesta situació. Quan dic llindar de pobresa em refereixo a gent que no pot pagar-se ni el menjar de cada dia, i a Dominicana pots esmorzar, dinar i sopar amb 2€.
Així doncs, a Catalunya estem molt millor…
Fent ús de la perspectiva de nou, et diré que, en comparació, allà esteu de primera, lo que passa és que costa canviar d’hàbits. Ho dic en termes generals, conscient dels drames particulars que travessen algunes famílies. De l’única cosa que me n’alegro d’aquesta crisi a Espanya (Catalunya inclosa) és que, d’una vegada per totes, s’han destapat bona part dels merders i lladres que actuaven impunement i que espero que rendeixin comptes a la justícia.
A la Dominicana també hi ha tanta corrupció?
A Dominicana n’hi ha més. La corrupció s’estén a tots nivells. Tothom que té influència sobre qualsevol cosa, és comprable: des de fer una obra un lloc que es parc natural, fins a atendre abans a la fila del banc. Es més, aquí tothom entén que part de la feina d’un polític o d’una persona d’alt càrrec és comissionar, malversar i prevaricar. Tal qual.
Tens una feina, una família i una vida a la Dominicana. Com et planteges el teu futur personal i laboral a curt o mitjà termini? Tens intencions, ganes o possibilitats de tornar a Catalunya o Europa?
Clar que sí, però a mig termini, i sempre i quan tingui garanties de mantenir igual o millor la família. Posem-ho en aquests termes: si em toqués la rifa, tornaria el mateix dia per que el pas dels anys no m’ha fet passar la sensació d’estar a casa quan soc a Cornudella.
Seria difícil trobar una feina de similars característiques a la que ara desenvolupes si l’haguessis de buscar a Catalunya, Espanya o fins i tot Europa?
Seria difícil per que es tracta de llocs de direcció on la confiança ho és tot o gran part. A sobre, els hotels són gestionats de forma molt diferent al Carib. Tot i així, un bagatge de 20 anys d’experiència en Administració i Direcció Hotelera no passa desapercebut, tant aquí com a fora, Europa inclosa, o sigui que és probable que acabi a Salou o Cambrils o Barcelona o ja veurem. De moment, com ja he comentat abans, tinc projectes d’assessorament a nous inversors i gestió hotelera aquí a Dominicana, i probablement els tirem endavant.
Moltes gràcies Arcadi, per respondre a les preguntes. Per acabar, vols dir alguna cosa?
Gràcies a tots els que em manteniu enganxat a Cornudella.
—