Cornudella de Montsant és un dels nuclis més importants de Catalunya en nombre d’abrics amb pintures rupestres. Actualment son bastants més, però fins l’any 2006, l’únic jaciment d’aquestes característiques conegut al terme era l’anomenat “abric de Gallicant“.
Si el lloc en qüestió és encara avui desconegut per a la majoria, molt més desconeguda és la història del seu descobriment, l’any 1985 per Miquel S. Jassans i Antoni Sarobé, tots dos d’Alforja, durant la recerca d’un company desaparegut a la muntanya.
Corria l’any 1985 quan dos afeccionats a l’arqueologia del poble d’Alforja, en una sortida per la Vall del riu Siurana, gairebé en el límit del terme municipal de Cornudella de Montsant (Siurana) amb el d’Arbolí, van descobrir una cavitat a la roca, d’uns 10 m d’amplada, 8 m de fondària i 5 m d’altura, on hi havia el que semblaven restes de pintures a les parets.
Es tractava de les que posteriorment serien conegudes com les pintures rupestres de l’abric de Gallicant. El descobriment aleshores va passar gairebé desapercebut, i fins tres anys després no va sortir a la llum publica. L’anunci es va produïr el mes de maig de 1988, després d’una conferència del prehistoriador, arqueòleg i especialista en manifestacions rupestres Ramon Viñas al Centre de Lectura de Reus, quan un dels assistents els va comunicar l’existència de les pintures. Es tractava de Miquel Salvadó Jassans, una de les persones que tres anys abans va descobrir-les, juntament amb Antoni Sarobé.
Aquell mateix estiu, Ramon Viñas va acompanyar Miquel S. Jassans a veure el conjunt. En aquesta visita es va comprovar l’autenticitat de les pintures i es realitzaren les primeres fotografies.
Posteriorment, R. Viñas va informar al Servei d’Arqueologia de l’existència de les pintures i ell mateix es va fer càrrec del treball de documentació. Amb aquesta finalitat, el 16 de novembre de 1988, Viñas realitzà una nova visita a l’abric juntament amb Josep Castells, (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat) i inicià el calc del fris.
Aquell any les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest projecte va néixer per la necessitat de documentar els jaciments amb pintures rupestres, atenent a la seva fragilitat i vulnerabilitat i a la seva gran desconeixença per part de la població en general.
Contrariament al que pugui semblar, globalment la historia dels descobriments dels jaciments amb pintures rupestres és molt recent, no té més de 70 anys, i el seu tractament de manera científica encara es mes recent. A Catalunya, els primers descobriments es remunten a l’any 1830, quan Felix Torres i Amat dona a conèixer dos jaciments: el Portell de les Lletres i l’Abric de Baridiana, tots dos a Montblanc. Van haver de passar 70 anys per al següent descobriment, la Roca dels Moros de Cogul. De fet, el programa de documentació de les pintures rupestres de Catalunya no s’inicia fins l’any 1985, el mateix any del descobriment de les pintures de l’abric de Gallicant, amb la documentació exhaustiva de Cogul, essent aquesta la primera actuació sobre el tema i a partir de la qual comença a prendre forma el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.
Miquel Salvadó Jassans, el descobridor de les pintures.
Les va trobar participant en la recerca de Josep Fusté, desaparegut tràgicament a la muntanya dies abans
[pullquote]La descoberta es va produir arrel de la recerca de l’excursionista i pedagog Josep Fusté, que havia desaparegut feia dies a la muntanya[/pullquote]
El motiu de l’expedició a aquesta zona de les Muntanyes de Prades no era precisament per plaer. Cercaven l’excursionista i pedagog Josep Fusté, que havia desaparegut feia dies a la muntanya. “Quan tenia poc més de cinquanta anys, un dia que nevà de valent i havent quedat amb Quim Balcells d’anar a la muntanya, a l’hora convinguda no va aparèixer cosa estranya perquè sempre era puntualíssim. En no fer cap ni saber on era, se’l començà a buscar per totes les muntanyes de Prades que és sempre on anava quan nevava. Va ser un d’aquells dies que vam sortir a buscar-lo quan vam trobar les pintures” explica Miquel S. Jassans.
Havien estat altres vegades per la zona, tot i que no la coneixien en profunditat. “Es van fer brigades de gent del poble i també forastera i es van anant lligant caps. El dia abans d’anar-se’n va tornar diversos objectes que li havien deixat: maquina fotogràfica, llibres. Això donà a pensar que va anar a morir de manera voluntària a la muntanya”.
Respecte a la descoberta de les pintures, Miquel S. Jassans descriu el moment precís:
“Nosaltres anàvem per buscar a l’interior de la cova Porta-Lloret i en intentar baixar pel cingle amb una corda, aquesta se’ns escapà de les mans i lliscà cingles avall. En haver de desistir cercàrem pels entorns i ens adonàrem que sota un recinglall i havia una bauma força gran. Ens hi encaminàrem i jo portava un bastó prou llarg a les mans. La bauma era àmplia i havia estat habitada en altre temps no molt llunyà, perquè encara es conservaven les restes dels murs i un pilar que sostenia les bigues. Jo vaig enlairar el bastó que duia en posició de llançar un venable i vaig dir :- Això és un lloc ideal per caçar i haver-hi pintures rupestres.- Em vaig girar i vaig veure a la paret restes de pintures roges. L’indret s’assemblava a l’emplaçament que tenen les pintures de la bauma del Polvorí de la Sénia”. De seguida va tenir consciència de la importància de la troballa, “perquè en aquelles latituds no hi havien massa mostres de pintures parietals. No ho vam dir a gaire gent per por que no les destruïssin.”
Posteriorment, com s’ha explicat, van donar coneixement de la troballa al professor Ramon Viñas, especialista en el tema, en acabar una conferència al Centre de Lectura de Reus.
Respecte a la recerca de Josep Fusté, desgraciadament i com ja es sospitava, no va tenir un final feliç: “El seu cos el va trobar un soldat de Castillejos fent maniobres a la Devesa d’Arbolí al cap de sis mesos. On es trobà hi ha un monòlit recordatori. A la casa on visqué hi ha una placa i les escoles públiques d’Alforja duen el seu nom. El quinze de gener de cada any, es celebra un acte conmemoratiu dalt de la Devesa d’Arbolí”.
En Miquel el recorda amb molt d’afecte: “Fusté m’ensenyà a estimar la muntanya, la cultura, la llengua i la pàtria, Catalunya. D’ell em ve la meva afecció a l’arqueologia”.
Aquesta afecció, posteriorment el va portar a matricular-se a la Universitat d’Història de Barcelona, on es va diplomar en arqueologia hispànica. Actualment és també llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica.
Un tresor en vies d’extinció
Tornant a l’Abric de Gallicant, cal destacar que segons el Departament de Cultura de la Generalitat, les pintures es troben en vies de desaparició. A l’exterior hi ha un mur de pedra seca que el tanca i a l’interior restes de pilars construïts amb pedra i fang. Degut a les construccions fetes per l’home, que sembla que va utilitzar aquest abric des de l’època medieval, les pintures ja es trobaven en un estat de conservació molt deficient l’any 1988, quan Ramon Viñas i Miquel S. Jassans les visiten. A més, tampoc ajuda l’orientació poc assolellada, que afavoreix la presència de liquens.
Els arqueòlegs i experts en art rupestre consideren que ara per ara, l’agent més destructor d’aquest patrimoni és l’ésser humà. La seva protecció, doncs, és complicada donat que la preservació de les pintures rupestres no es pot fer fora del lloc on es van realitzar.
Les pintures estan situades a l’interior d’una plataforma natural d’1 m d’altura i una petita coveta de secció semicircular que prolonga l’abric en 3,5 m més, amb una altura mitjana d’1 m. Es van documentar 18 elements pictòrics d’estil esquemàtic i abstracte. Es tracta de dos grups de restes de pintures rupestres de l’edat del bronze. Són a la meitat dreta de la paret del fons i per sobre del nivell de la boca de la petita coveta.
El primer grup, el més important, és al fons i a l’esquerra de la coveta, entre 1,1 i 1,75 m del sòl, i ocupa una àrea d’uns 80 x 80 cm. Entre d’altres, es distingeix una figura humana que ha perdut el cap i gran part de les extremitats, i d’altres traços que podrien haver representat una altra figura humana o animal. La major part dels altres motius són de difícil interpretació. El segon grup pictòric, situat entre 1 i 1,2 m d’altura, a la part dreta de la coveta (paret sud) i a 3,1 m del grup anterior, es distingeixen representats tres motius no identificables.
Les figures presenten diferències tècniques (digitació, traç simple i tinta plana) i cromàtiques (vermell, vermell-castany, castany-vermellós, ataronjat-vermellós i vermellós).
Un patrimoni en expansió
Fins l’any 2006, l’abric de Gallicant va ser l’únic jaciment de pintures rupestres dins el terme municipal de Cornudella de Montsant. Però aquell any hi va haver una eclosió de nous descobriments: A final del mes d’abril, els escaladors Laura Martínez i Juan Antonio Serrano van descobrir uns abrics amb pintures rupestres en les cingleres properes al riu Siurana, anomenats abrics del Grau dels Masets I i II. Poc temps després, i al llarg de l’any 2006, localitzaren en els seus recorreguts altres cavitats amb representacions rupestres: Grau Tallat i Coll de la Vaca, abrics I, II i III del Barranc de Fontscaldes, la Trona, les Covetes, el Mas de la Noguera, el Racó del Carletes i el Grau de l’Esteve. Els dies 12 i 13 d’agost del 2006, Ramon Viñas i Albert Rubio, acompanyats dels descobridors, realitzaren la primera visita als abrics per tal de certificar la seva autenticitat. Les descobertes foren notificades el 14 d’agost de 2006 a l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.
[pullquote]Gràcies a aquestes i d’altres troballes, poc a poc es va anar substituint la sensació equívoca entre els entesos que el material rupestre descobert en aquestes comarques fins aleshores era pràcticament la totalitat i que restaven pocs espais per explorar.[/pullquote]
Les muntanyes de Prades reuneixen el patrimoni més gran d’art rupestre català. Actualment a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, hi han censats 56 jaciments arqueològics -de pintures rupestres i d’altres tipus-, només al terme municipal de Cornudella de Montsant (amb Albarca i Siurana).
Davant la falta d’inversions per protegir-lo i conservar-lo, una opinió que té el consens de la comunitat científica és que el millor que es pot fer per preservar els abrics d’art rupestre de les muntanyes de Prades és no dir on són. En el passat, algunes directrius de l’administració semblava que anaven pel camí contrari, arribant-se a publicar les coordenades geogràfiques per trobar els abrics sense problemes, com per exemple al Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, editat per la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat l’any 1994.
L’abric de Gallicant va passar a formar part, l’any 1998, del conjunt de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica catalogat com a Patrimoni Mundial Cultural de la UNESCO. Aquest conjunt es el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa
A Catalunya hi ha 6 conjunts monumentals declarats patrimoni mundial per la UNESCO, que els considera de gran valor per a la humanitat: l’obra de Gaudí, el monestir de Poblet, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau com a obra de Domènech i Montaner, les esglésies romàniques de la vall de Boí i el conjunt arqueològic de Tàrraco. Les pintures rupestres de l’arc mediterrani a la península ibèrica també són una declaració transregional.
.
.
Fonts consultades
- Revista del Centre de Lectura de Reus; Núm. 13, Gener 1989.
- Miquel Salvadó Jassans
- Pintures Rupestres. El projecte “Corpus de pintures rupestres a Catalunya”. Gemma Hernandez Herrero, Josep Castells i Camp, arqueòlegs. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d’Arqueologia de la Generalitat.
- Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)
- Un patrimoni tan fràgil com desprotegit. Les muntanyes de Prades ja reuneixen el patrimoni més gran d’art rupestre català, sense que es faci res per preservar-lo. Natàlia Borbonès, elpunt avui 31/08/09.