Segons un estudi, el Parc Natural de Montsant genera cent llocs de treball i 3,6 milions d’euros anuals en forma de valor afegit brut | El parc va rebre 78.000 visitants l’any 2014
Un ampli estudi d’impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya, presentat recentment per l’Obra Social La Caixa i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, revela alguns aspectes desconeguts i força interessants sobre els efectes que el Parc Natural de Montsant provoca en el territori on està implantat. En el treball s’han analitzat un total de 16 espais naturals protegits de Catalunya, avaluant el valor afegit brut associat a cadascun i el nombre de llocs de treball que generen les diferents activitats relacionades, directament o indirectament, amb l’existència de la protecció de l’espai (aportació de les activitats agrícoles, aportació de les activitats del sector serveis i aportació de les activitats associades a la mateixa gestió de l’espai). Dins el sector serveis, es contemplen l’allotjament, restauració, activitats comercials i de lleure, comerç i compres, agències de turisme i activitats de transport.
Així, segons aquest treball i pel que fa al sector serveis, la despesa mitjana total per visitant / dia al Parc de Montsant és de 37,32 euros. Una despesa que situaria el Montsant en una posició intermèdia entre els parcs objecte d’estudi. Al capdamunt estaria el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb 58,69 €/visitant/dia.
Desglossant aquesta despesa, el P.N. Montsant destaca principalment en dos aspectes: Els 10,21 euros per visitant / dia destinats al comerç i compres, que situa el Montsant en el tercer lloc dels espais naturals objecte d’estudi, només darrere el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (12,66 €/visitant/dia) i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (10,97 €/visitant/dia), i la despesa en agències de turisme, on el Parc Natural de Montsant també sobresurt amb 2,06 euros per visitant / dia, només superat pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i el Parc Natural Cadí-Moixeró (3,05 i 2,96 €/visitant/dia, respectivament).
Quant a allotjament, els visitants del Parc de Montsant es gasten una mitjana de 7,82 euros/dia, lluny dels 20,72 euros del Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els 19,27 euros del PN del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter o els 18,24 euros de l’espai Natural Protegit de les Gavarres. En restauració, la despesa mitjana dels visitants de Montsant és de 12,76 euros / dia, que situaria aquest parc a la zona mitjana, sent el Parc Nacional de Cap de Creus on els visitants es gasten més en aquest aspecte, amb 21,18 €/visitant/dia. També en aquesta zona es situa el Montsant en activitats culturals i de lleure amb 4,47 euros /visitant / dia, on l’Espai Natural Protegit de la Serra de Montsec s’emporta la palma amb una despesa per visitant / dia de 7,77 euros.
En total, el valor afegit brut de les activitats del sector serveis associades al Parc Natural de la Serra de Montsant va ser de 3.359.092 euros l’any 2012.
Quant al valor afegit brut total generat per l’activitat agrícola al Parc Natural de la Serra de Montsant (€/any) és de 66.544 euros/any, molt lluny encara dels 5.226.123 generats pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que és, en aquest apartat, el primer de la llista.
L’any 2012 el parc va rebre 72 mil visitants, segons indica l’estudi. Aquest és el número resultant de la suma dels visitants que passen per la Cartoixa de Scala Dei, els atesos als punts d’informació (seu del parc, Cornudella, Ulldemolins, Vilella Baixa) els comptadors de visitants que entren a caminar a l’interior del parc i els que fan la via ferrada. I, segons les dades del mateix parc a les que ha tingut accés PrioratDiari.cat, aquesta xifra va en augment any rere any, arribant als gairebé 77 mil visitants l’any 2013 i els 78 mil el 2014. Sobre la via ferrada, cal destacar que des de la seva inauguració el passat mes de febrer -després de ser rehabilitada-, ja hi han passat 1.700 persones.
Al Parc Natural de Montsant, actualment hi treballen dues funcionàries en plantilla, cinc persones contractades a través d’empreses externes, i tres més per portar a terme projectes. Al llarg de l’any, el parc ha comptat amb dos plans d’ocupació de tres persones, per donar suport a la brigada del parc durant 6 mesos, i en aquest període d’estiu està en marxa un pla d’ocupació de quatre persones destinades als punts d’informació, dues amb contracte al 100% i dues al 40%, segons fonts del parc. Neus Miró, directora del Parc Natural de Montsant, remarca que en l’estudi es reflecteix que aquest parc «és el que menys recursos humans disposa del conjunt de Catalunya, mentre que és capaç de gestionar recursos econòmics equiparables a altres parcs que tenen un equip de gestió consolidat».
Un dels primers aspectes positius en què la creació del parc natural (any 2002) va influir en major o menor mesura en els municipis que en formen part, va ser trencar una tendència a la baixa en nombre d’habitants. Almenys així ho insinuen les estadístiques. L’any 1981, els municipis de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera sumaven 3.091 habitants. El 1986, 3.014 habitants; el 1991, 2.770 habitants i 1996, 2.701 habitants. A partir de la creació del parc, data en què els municipis del parc arribaven a la xifra més baixa d’aquest període, amb 2.659 habitants, la tendència es capgira, i comencen a guanyar població, arribant a 2.771 habitants l’any 2011. Tot i això, darrerament la població d’aquests municipis ha tornat a recular, situant-se actualment en 2.622, segons el padró municipal de 2014 (Idescat). Una altra dada interessant és que l’any de la creació del parc natural de Montsant, als municipis que en formen part hi havia 61 places hoteleres, l’any 2005, 86, i el 2013 ja sumaven 90.
En la campanya «Descobreix el Parc de Montsant» de l’any 2014, van participar 580 persones. Aquestes activitats organitzades pel parc al llarg de l’any, han anat evolucionant al llarg del temps, com explica Neus Miró: «Quan vam iniciar totes les nostres activitats eren gratuïtes i el parc assumia el cost dels tallers, sortides guiades… amb l’establiment dels preus públics s’ha hagut d’aplicar un cost a les activitats, en una època de recessió econòmica general, això va provocar una davallada de participants. Però evidentment la gent que participa s’adona de la qualitat d’aquestes i no li sap greu el pagament, que a fi i efecte reverteix en poder organitzar altres activitats i evidentment amb el preu que cobra el parc no cobrim en alguns casos ni el 50% de l’activitat».
—
Publicat a PrioratDiari.cat el 9 d’agost de 2015.
.