En una cruilla de camins, i com a sojorn abans de travessar el barranc del Tou, s’edifica la primitiva església de St. Julià. La cruïlla de camins la formen el que ve de Reus i el Camp, i segueix pel pont de la Fonteta cap a Prades i Siurana, amb el que deriva cap a Albarca, anomenat camí ral de Lleida. El camí del Camp, abans d’arribar a l’església de St Julià, al lloc anomentat sol de la vila, pla den Navarro o portal de Reus, incorpora en Y el camí dels cartoixans que ve de La Morera.
Any rera any, la nova vila edifica i envolta el pla i l’església, tot bastint una plaça, que amb el temps acollirà dos mercats setmanals a l’aixopluc dels porxos. La plaça té un hostal de primer pis per a traginers que surt al carrer de les Arroquetes, un vial que afronta a les eres i a l’ermita, i una placeta anexa on hi ha un abeurador per on passa la canal d’aigua que ve del barranc de St Joan. No massa lluny, al barri jueu, els cups de la vila acullen la verema; i darrera la plaça en un carrer nou la vila cou el pa del veïnat a més de fer-ho al forn de l’abeurador.
El 3 de desembre de 1917, arriba a Cornudella Dn JoséRuy-Fernandez excursionista miembro activo de la Institución Nacional de los Exploradores de España, que escriu unes interessants Notas tanto Estadísticas como Históricas; i a l’apartat “Nota Histórica sobre la fundación de Cornudella” (fol. 13 i segs.) diu entre altres coses: “no se puede asegurar si fue el Conde Berenguer IV el que mandó edificar la Ermita, la cual segun la tradición dio lugar a la fundación de la Villa y estaba en la actual plaza de la Constitución, o bien fue su hijo Alfonso I, o su nieto Pedro II”.
L’any 1951, mossèn Josep Mª Franquet, en un escrit amb motiu de la Santa Missió, Visita Espiritual, comentant l’origen de la Mare de Déu del Patrocini, escriu: “És una imatge policromada que amida un metre d’alçada. Prové del segle XII al XIII. Juntament amb Sant Julià fou la Patrona de l’antiga església, però en edificar-se l’actual, fou colocada dins una capella que hi ha en entrar a la parròquia, a mà esquerra, ahont més tard, en 1782, s’hi aixecà un altar a expenses del beneficiat Mossèn Alentorn.”
L’any 1973, en escriure Aportacions a la Història de Cornudella, jo mateix dèia: “Per notícies que ens ha proporcionat el mestre d’obres Josep Juncosa Marsal, de cal Pascual, en fer les clavegueres als anys cinquanta, es trobaren a la plaça dels Perxes els fonaments de l’antiga església, orientada d’orient a ponent, en el sentit del carrer del Tou al carrer Major, amb restes d’enterraments aprop de les parets exteriors”. Això ho vaig saber tot fent el formigonat dels carrers de la vila, treballant per l’empresa Ulloa del pantà.
Aquesta darrera notícia la repren Ezequiel Gort en la seva Història de Cornudella de Montsant (1994), lamentant-se que no es fes una cata i plànol adient als anys cinquanta, en fer el clavagueram.
Relació de notícies:
1300. aprox. Des de la plaça de St Julià, surt un camí que va a les Eres; a mig camí es documenta un fossar a prop de l’ermita.
1371. Hi ha un plet amb els veïns de la Serra de Montsant que no volen pagar l’impost de la tallada de bosc per a iniciar la nova església; documentat per Ezequiel Gort
1378. Un testament ens diu que es vol començar una segona església dedicada a St Julià: item ad secundam iglesiam beati Juliani principienda dos sous.
1379. La muller de Joan Salvat llega dotze sous per a l’esglesia major, i altres dotze per als altars i ornaments
1399. Una anotació d’Amigó-Espasa a “Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant”: Jacobus Rippoll presbbiter beneficiarius capella Sancti Juliani institute intus villa Cornutelle.
1399. Documents que parlen de ecclesie mayoris, en oposició a l’església vella de la plaça.
1399. Amigó-Espasa documenten el fossar en l’actual pla de l’Església, just al costat de la capella o ermita (futur emplaçament de l’església nova).
1482. Una anotació d’Amigó-Espasa: “domum sitam in dicto loco in platea S Juliani.”
1488. Amigó-Espasa troben documents que anomenen la nova església com la capella.
1500. Es proclama subhasta per a construir el campanar de l’església major, anomenada també segona església.
1503. Joan Aragonès i Jaume Roca prometen edificar en la iglesia parroquial la maitat de l’obra la part envers lo campanar vell.
1515. Una anotació d’Amigó-Espasa: in ecclesia Beati Juliani constructa in platea loci eiusdem.
1516. Pere Blai de Barcelona cobra 10.000 lliures per a fer el projecte d’ampliació de l’església parroquial.
1522. Una anotació d’Amigó-Espasa: “beneficii beati Juliani instituto in ecclesie constructa in platea loci jamdicti Cornutelle“.
1527. Es celebra un sumptuós ofici a St. Julià in platea (6 de maig).
1566. Jaume Castellar, bandoler de la Selva, es refugia a l’església vella i és tret pel Batlle General al crit de via fora! (11 de juny).
1571. El Vicari General, Jaume Reig, beneix l’ampliació de l’ermita de St Joan del Codolar (21 desembre).
1600. El Consell condemna el mestre d’obres Martí Samboray a enderrocar obres fetes en la segona església. Hom encarrega les obres al mestre Joan Gispert de Mora, que en morir l’any 1616 és succeït pels mestres residents a la vila Julià Enrich i Pere de Girona (el primer farà la façana). Les obres són acabades pels mestres de la Selva, Jaume Rochs i Joan Vàsques (1622-1626).
1620. Els Consells dels Caps de Casa encara es fan a l’església vella (20 de juny).
1629. Un tal mestre Perelló es compromet a fer les portes de l’església nova (8 d’abril).
1640. El pintor Elwerio Carus daura el retaule de St Isidre a l’església nova (30 de maig).
1657. La iglesia vella tot se aboque i te molt gran perill (18 de juliol).
1677. El pintor Josep Franquet pinta a l’església nova de franc (13 de setembre).
1682. La ermita de St Joan, lo espital y la yglesia vella y la taulada del forn, tot cau …fou determinat que se adobe tot lo que sia necessari (13 de setembre).
1700. Joan Juncosa ha pintat el retaule del Roser per 232 lluires (6 de novembre).
1701. Fra Joquim Franquet de Poblet pinta quadros de l’altar del Sto Cristo (oct 1701. gener 1702)
1748. Es decideix enrajolar la plaça i compren 2.250 rajoles (4 de gener).
1752. Se ha resolt fer la nova casa del comú al costat del estudi y del fossar y per millor dir dessobra la premsa vella (2 de novembre).
1758. S’estrena l’orgue. Les flautes les ha fet Anton Bascà de Barcelona l’any 1750 per 1.950 lliures (12 d’agost).
1789. Compren encara 46 ladrillos grandes para recomponer la plasa del mercado, i dues quarteres d’argamasa.
1836. L’ajuntament determina incautar-se de l’església i demés oratoris; l’església serveix de caserna i fortí (28 de maig).
1841. Es reobre al culte l’església parroquial (7 de setembre).
1878. La nova carretera arriba al coll d’Albarca. En passar per la vila, pel cementiri vell lugar conocido por Pla de la Iglesia, apareixen cossos i despulles. La porta de l’església queda a dos metres damunt la carretera (agost).
Uns documents citats per Josep Mª Franquet i no trobats encara:
En una de les converses radiofòniques i anotacions que feia mossèn Franquet, vaig trobar l’any 1973 la transcripció de dos inventaris de la nova església referits a l’església de St Julià de la plaça.
Transcripció de l’inventari de 1574:
Te un altar de pedra bo y sencer, el retaule es de tela amb polceres de fusta, la imatge de sant Julià pintada ab lo mateix retaule y la Verge Maria es de pedra amb lo Jesus al bras de bulto.
Inventari de 5 de juliol de 1583:
Item un retaule de drap de llí pintat amb diferents imatges lo qual penja en la capella de san Sebastià. Item una imatge de la Verge Maria de pedra ab lo Jesus al bras de bulto lo qual esta en la sagristia major. Item dues campanes les quals en la sagristia major del temps se desfeu la capella de san Julià.
Els rectors i regents de la parròquia:
Mn. Càndid Llebaria feu una exhaustiva llista dels qui el precediren, i la completà Josep Mª Franquet. Aquesta relació consta també en el llibre Moviment Parroquial -Primera Comunió- Compliment Pascual de l’Arxiu Parroquial. La llista du una anotació del 13 juliol 1945:
1292 Guilllem de Rupe; Pere Ripoll, vicari
1341 Joan Bos
1359 Guillem de Codmachs
1378 Joan Calvera
1386 Arnau Narbonès, regent
1387 Gabriel Joan Terré
1400 Bartomeu Grau
1420 Joan Font
1421 Pere Freixenet
1427 Antoni Saurí
1434 Guillem Torns
1450 Lleonard Pi
1459 Pere Oliver, regent
1466 Gabriel Domenec
1466 Antoni Peris, regent (abans fou vicari)
1468 Lleonard Pi
1496 Lluis Muñoz
Nota de redacció: Obres l’any 2002
L’any 2002 es van fer obres de pavimentació i reforma plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, fet que va aixecar certa expectació per si s’hi trobaven les restes de l’antiga capella de Sant Julià. No es va buscar cap rastre de la capella romànica que se suposa que hi ha al subsòl. Durant les obres només s’hi va trobar, per casualitat, un petit indici del que podrien ser els fonaments d’un edifici, just al davant del número 15 (actualment, Casa rural Estivill).
Veïns del poble (Josep Ma Castan, Carles X. Cabós) -no l’ajuntament- es van posar aleshores en contacte amb l’arqueòleg tarragoní Joan Menchon, que va tenir la gentilesa de visitar el lloc i va concloure que sense una excavació i un estudi detallat era impossible determinar l’orígen dels indicis. El que es veia semblava restes d’un començament o final d’un fonament, mur, marge o paret. A falta de l’estudi arqueològic, les obres van continuar.
Tant l’historiador reusenc Ezequiel Gort com l’historiador local Miquel Martorell havien documentat l’existència d’una capella romànica del segle XII al municipi. La capella devia construir-se poc després de la conquesta cristiana dels territoris sarraïns depenents de l’emplaçament de Siurana. A l’entorn d’aquesta capella, dedicada a sant Julià, s’hi hauria construït el nucli antic del municipi. Gort apuntava la hipòtesi que la capella s’hagués aixecat a la plaça de la Vila o al seu entorn.
El mateix any de les obres, l’historiador local Miquel Martorell feia un recull de la documentació històrica que corrobora la hipòtesi. Un dels arguments de més pes era la troballa que es va fer als anys cinquanta del segle XX, durant la construcció de les clavegueres del poble. Aleshores s’haurien trobat a la plaça de la Vila les restes de la capella, que en aquell moment es van malmetre molt. Vint anys després, quant es va canviar part del paviment de la plaça, ja no s’hi va trobar res. La capella estaria orientada d’orient a ponent des del carrer del Tou fins al carrer Major.
Títol original: “Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’Església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant (Priorat)”. Miquel Martorell Garau, Siurana, 1er de maig 2002. Publicat a Cornudellaweb.com: 9 maig 2002. Publicat a Cornudella Blog: 28/01/2013. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 30 març 2022.
Informació relacionada: La Parròquia de Sant Julià i la formació de la vila. Ezequiel Gort Juanpere. Publicat a Cornudellaweb.com: febrer 2002.
Cornudella segle XX Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc disposa d’una categoría dedicada a la Plaça de la Vila.