1. La Parròquia de Sant Julià
La Llegenda parla de l’existència d’una capella, creada pel compte de Prades. Pel que fa els diversos autors, Piñol la creu fundada per Ramon Berenguer IV i Ruy Fernàndez dubta a l’hora d’atribuir-la a un sobirà determinat. Franquet, més raonablement, la suposa feta als primers anys de la reconquesta del territori. Primer, sempre segons aquest darrer autor, hi devia haver una capella habilitada i, després es va fer l’església parroquial. En aquest cas, doncs, no seria obra de cap sobirà, sinó de la mateixa gent del poble.
El temple inicial, posat sota l’advocació de Sant Julià, era situat a l’actual plaça Major. Segons Franquet, era part dins la plaça actual i part en el solar de la casa del mas de la Barba. Per la seva banda, Martorell, ha concretat encara més aquesta situació, corregint l’opinió de Franquet: Per notícies que ens ha proporcionat el mestre d’obres Josep Juncosa Marsal, de cal Pasqual, en fer les clavegueres en els anys cinquanta, es trobaren a la plaça dels Perxes els fonaments de l’antiga església, orientada d’orient a ponent (més o menys del carrer del Tou al carrer Major).
És una llàstima que en aquesta ocasió que cita Martorell no s’hagués fet una excavació arqueològica, o almenys no s’hagués alçat un plànol de les restes aparegudes i que a continuació, probablement, devien ser malmeses per les obres del clavegueram. De tota manera, aquestes poques notícies serveixen per a situar-la perfectament i per a intuir-ne les seves petites proporcions, cosa que havia de provocar més endavant la construcció d’un temple més ampli.
2. La formació de la vila
I va ser entorn d’aquest temple que, segons la llegenda, es va formar la vila, i algun autor, com Piñol, defensa aquesta possibilitat. És ben cert que moltes poblacions nascudes dins el llarg procés de la colonització del país tenen aquest orígen: primer s’alçava una capella en un lloc adient i, després, actuava de nucli aglutinador de la població dispersa, que era atreta per causes espirituals i materials alhora. Per una banda, pels aspectes relacionats amb el culte, però tampoc no cal oblidar la funció protectora de les sagreres, o espais sagrats entorn les esglésies, en les quals no era permesa cap violència. Així, la parròquia, esdevenia esdevenia l’única institució que podia proporcionar una seguretat als pagesos davant les incontinències feudals.
Ara bé, aquest no és el present cas, perquè aquest tipus de naixement de les viles no correspon a l’època de formació de Cornudella, ni es donen altres circumstàncies que ho puguin fer pensar, com per exemple el topònim, ja que resulta habitual que els llocs nascuts a l’entorn d’una parròquia, portin un nom compost a partir del titular de l’església (per exemple, Sant Julià apareix com a part de molts topònims, tots ells a la Catalunya Vella). En aquest sentit, seria raonable pensar en el cas de Sant Marcell, no pas, però, el de Cornudella.
Martorell suposa que la vila medieval es va formar aprofitant una cruïlla de camins i que es va beneficiar de la pèrdua d’importància de Siurana com a nucli de població, en desaparèixer el perill sarraí. És possible que fos així. En aquell loc, es devien bastir les primeres cases i aviat es va aixecar un temple que va ser posat sota l’advocació de Sant Julià. (És curiosa l’advocació a Sant Julià, perquè se’n coneixen molts pocs exemples a la Catalunya Nova, mentre que a la Vella és relativament freqüent, ja que he pogut comptabilitzar prop d’un centenar d’esglésies, capelles o ermites sota aquest patronatge, que encara han generat a l’entorn, almenys, d’una cinquantena de topònims més, tots ells escampats per la Catalunya Vella i particularment a l’ample de la zona del Pirineu i Pre Pirineu. És ben probable que aquesta advocació hagués arribat a Cornudella portada pels primers colonitzadors, procedents de les comarques del nord, on es donava més aquest culte).
La vila s’havia de formar seguint un eix bàsic, que era el camí que passava pels carrers Major i del Tou, concentrant-se les cases a l’entorn de l’església, on es va formar una plaça.
A algunes de les cases de la plaça i en llocs propers, avui encara es conserven una sèrie d’arcades apuntades, no datades, i qui sap si d’orígen medieval, situades de manera aparentment anàrquica, que han permès a Martorell de bastir una hipòtesi que té alguns aspectes, si més no, força suggerents, malgrat no els comparteixi del tot. Martorell ve a suposar que, en el seu temps, aquestes arcades van formar part d’uns porxos que envoltaven la Plaça i, a partir d’aquí, arriba a dues conclusions a les que cal parar esment. Primera, la Plaça seria més gran que no pas l’actual i amb l’església situada al mig, tallant l’antic camí que es desviava cap a l’interior de la plaça, i potser es trobava lliure d’edificis adossats. Segona, en algun moment del tot imprecís, la plaça hauria estat nivellada per mitjà d’un farciment de runa i sediments. (El farciment és modern, ja que es pot observar com les cases datables en el segle XVII són a un nivell més baix que la plaça. Una data possible és el 1748, quan el dia 4 de gener es va resoldre enrajolar la plaça i comprar dues-mil dues-centes cinquanta rajoles per a aquest fi).
És evident que tot això només pot ser comprovat per mitjà d’un estudi arqueològic de la zona, que per ara no s’ha fet mai, però que de comprovar-se, delataria una topografia i un paisatge probablement divers a l’actual.
En aquesta zona no tan sols hi havia espai per al temple, sinó també per al primitiu cementiri de la vila que, forçosament, havia de ser adossat a les parets de l’església i aquesta hipotètica plaça més gran -que suposa Martorell- el podia ubicar perfectament. De tota manera, pel que fa la situació del cementiri, crec que és més versemblant que hagués estat a la mateixa plaça actual, a jutjar per un text de Franquet: Pel que fa a la primitiva església, no fa massa temps que es descobriren els fonaments, amb restes d’enterraments prop de les parets exteriors. Es tracta de les obres del clavegueram que ja s’han esmentat més amunt i, per tant, cal suposar que aquests enterraments devien ser descoberts a la plaça. I, indirectament, aquesta evidència em porta a suposar que la plaça actual es devia formar mercès a l’existència del cementiri davant l’església: Les cases devien envoltar l’àmbit sagrat, (*La documentació de l’època no situa el fossar medieval, i de fet, només confirma la proximitat de les cases del veïnat, com és el cas de Bernat Muntaner, dit “del fossar” -AHAT, Man. Not. 1399 f. 13r. Citat també per Amigó, Op. Cit., p.218-. Aquest fossar primitiu devia funcionar fins a la fàbrica de la segona església, que va tenir el seu propi cementiri) donant a l’espai una doble funció. Cal recordar que el cementiri medieval no tenia el sentit tètric que se li ha donat en altres temps, sinó que, sovint, era un espai públic i obert. En perdre la seva primitiva funció, aquest solar devia restar ja exclusivament com a plaça.
La vila, potser ja en el segle XIII, devia evolucionar amb la formació, o urbanització, d’altres carrers, partint de la plaça, com pot ser el carrer de la font o bé el de l’Hospital, aquest darrer partint del carrer Major, que es devia formar en crear-se l’hospital en un solar de fora vila, probablement a les darreries del referit segle.
___________________________________________________________________
Nota de redacció:
L’any 2002 es van fer obres de pavimentació i reforma plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, fet que va aixecar certa expectació per si s’hi trobaven les restes de l’antiga capella de Sant Julià. No es va buscar cap rastre de la capella romànica que se suposa que hi ha al subsòl. Durant les obres només s’hi va trobar, per casualitat, un petit indici del que podrien ser els fonaments d’un edifici, just al davant del número 15 (actualment, Casa rural Estivill). Veïns del poble (Josep Ma Castan, Carles X. Cabós) -no l’ajuntament- es van posar aleshores en contacte amb l’arqueòleg tarragoní Joan Menchon, que va tenir la gentilesa de visitar el lloc i va concloure i informar als interessats que sense una excavació i un estudi detallat era impossible determinar el seu orígen. El que es veia semblaven restes d’un començament o final d’un fonament, marge o paret. A falta de l’estudi arqueològic, les obres van continuar.
La Parròquia de Sant Julià i la formació de la vila. Ezequiel Gort Juanpere, dins “Història de Cornudella de Montsant” (1994). Publicat a Cornudellaweb.com: febrer 2002. Publicat a Cornudella Blog: 10 desembre 2012. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 30 març 2022.
Informació relacionada: Vida i miracles de l’església de Sant Julià, a la Plaça de la Vila. Miquel Martorell Garau. Publicat a Cornudellaweb.com: 9 maig 2002. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 30 març 2022.
Cornudella segle XX Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc disposa d’una categoría dedicada a la Plaça de la Vila.