Entrevista a Sisco Martinez, ex Cap de Colla i actual President dels Brivalls de Cornudella
Sisco Martinez (1975), cornudellenc de tota la vida, va conèixer els castells quan tenia tres anys, de la mà del seu pare, quan un dia el va portar a un assaig dels Brivalls l’any 1978. Va fer d’enxaneta i d’acotxador, fins que la colla va plegar l’any 1985. Des d’aleshores, sempre ha continuat vinculat d’una manera o altra al món casteller, ja fos com a timbaler, graller o aficionat. Ha estat el Cap de Colla dels refundats Brivalls en les seves dues primeres temporades (2013 i 2014), i començarà la temporada 2015 com a President de l’entitat. En aquesta entrevista, fem un breu repàs a les seves vivències com a Brivall de Cornudella.
Carles X. Cabós / Cornudellablog.cat. Cornudella de Montsant, 19 novembre 2014 – 17 gener 2015
Quin va ser el teu primer contacte amb el món dels castells?
Va ser l’any 1978 quan tan sols tenia 3 anys i el meu pare em va portar a un assaig dels Brivalls. Ell mateix em comenta que en finalitzar l’assaig jo li vaig preguntar: “quin dia tornarem?” Des d’aquell dia, ja sigui directa o indirectament sempre he tingut contacte amb el mon casteller.
I la teva primera activitat a la colla?
Era tan petitó que feia d’enxaneta del pilar aixecat per sota, que a banda de ser un pilar que es feia a plaça també el fèiem dins l’església de Cornudella el dia de la colla, i recordo que no tan sols era aixecat per sota si no que també era caminat des de la porta fins l’altar. Quan vaig creixer una mica, vaig fer d’acotxador.
Quins son els teus records més significatius d’aquella primera època dels Brivalls?
…els castells son molt mes que castells; son un sentiment, son esforç, son tantes coses indescriptibles que o et poses una camisa castellera o mai podràs viure aquestes emocions
Tinc molt en ment el pilar aixecat per sota i caminat, també recordo la inauguració de la piscina municipal. I el dia del 3d7 el recordo, però certament pot ser que sigui per les fotografies que ja porten 32 anys penjades als bars. El dia que tinc clavat a la memòria va ser una actuació a Reus, possiblement un Sant Pere, quan es van tombar uns petards del castell de focs i algu de la colla va prendre mal, si no recordo malament va ser l’Oleguer Aragonés.
Tot i que encara eres un nen, com recordes el final dels Brivalls, l’any 1985?
Sincerament no tinc un record clar, tenia 10 anys, però he sentit explicar que la última actuació va ser al Morell amb molt poca gent i es va decidir que així no es podia seguir.
Aleshores, vas continuar vinculat d’alguna manera al món dels Castells?
En un principi no podia seguir lligat al mon casteller per la meva curta edat, ja que la colla mes propera era la dels Xiquets de Reus, però si que a la que vaig poder em vaig fer graller, era la única herència que va quedar dels Brivalls i va ser una oportunitat per tornar a tenir lligams. De fet vaig començar com a timbaler, i va ser per casualitat: la colla es va deixar un timbal a la Plaça de la Vila, la setmana següent vaig portar-lo a l’assaig i em van preguntar si m’agradaria tocar-lo, i la resposta va ser immediata: SI.
.
.
I al cap de trenta anys, es decideix organitzar un homenatge al 3de7 carregat dels Brivalls de 1982… Com va començar tot?
Doncs si, després d’una xerrada del Miquel Correa i el David Pallejà amb l’Àngel Castaño i el Xavi Pallejà, decideixen fer un homenatge als antics Brivalls per aquella fita. Es tractava de fer unes petites construccions per tal de fer un dia de festa, i es decideix crear una junta que serà l’encarregada d’organitzar la jornada de la qual jo en formo part, així es formen els ‘Amics dels Brivalls’.
En el moment en que es va crear la junta dels Amics dels Brivalls, es contemplava la possibilitat de que allò es podia convertir en la refundació definitiva de la colla?
Crec que tots ho volíem però estàvem expectants a la reacció de la gent. Això si, també crec que tots tocàvem de peus a terra , i era molt complicat.
Finalment, el projecte es va tirar endavant… Us vareu tirar una mica a la piscina o ja teníeu clar que la gent respondria?
Certament era complicat, possiblement ens vam tirar una mica a la piscina, però no tant com per dir “va, intentem-ho i que surti el que surti”. No. Va ser per la diada viscuda, per la gentada que va venir el dia de l’homenatge (si no recordo malament unes 400 persones) per que tots ho volíem però el complicat era arrencar un projecte així i algú tenia que passar al davant. Per que tot i no ser una zona tradicionalment castellera, si tenim una cultura i un sentiment casteller i alguna cosa havíem de fer, no es podia quedar així i crec que tan sols amb una reunió vam tenir clar que valia la pena fer un esforç. Això si, també teniem molt clar que es tenia que fer molt i molt bé. Així que, abans de fer l’Assemblea per constituir la colla com a tal, tres dels membres dels Amics dels Brivalls (l’Aniol Casademunt, el Xavi Pallejà i jo mateix, agafem el cotxe, se la fotem a Valls i mantenim una reunió amb el gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) per tal de tenir el màxim d’informació i poder fer una bona explicació a l’Assemblea. De fet en aquesta reunió, després de tocar diferents temes notem que al gerent Guillem Soler li costa dir la quantitat de diners que tenim que pagar per tal de fer front a l’assegurança. Tot i l’elevada quantitat de diners que s’havien de pagar, li transmetem que la nostra preocupació era la resposta de la gent, fins a tal punt que aixi ho va entendre la CCCC i en la seva propera assemblea van aprovar que les colles anomenades colles en formació no pagarien tants diners el primer any per tal de poder dedicar-se a crear un projecte sòlid i no haver de patir tant pels diners. Apartir d’aquest dia tocava treballar.
Així doncs, la CCCC va fer tot el possible per facilitar l’entrada dels Brivalls com a colla en formació?
No tan sols als Brivalls, si no totes les colles, però si que els Brivalls els vàrem dir que ens preocupava més consolidar el projecte que no pas el tema econòmic, i així ho van explicar en l’assemblea i van reaccionar ràpid i positivament.
.
.
El 10 d’agost de 2013 els Brivalls van guanyar-se la camisa a La Figuera, en aconseguir una actuació sencera no només amb castells de 6, sinó que també es va descarregar el primer pilar de 5 de la història dels Brivalls, on a més tu feies de segon. Com recordes aquella Diada?
Amb molts nervis. Ostres, sortíem a plaça de 4d6 però el millor de tot es que els assajos eren tots enfocats a sortir de 3d6 i el dia abans decidim que el millor serà sortir de 4. També recordo, una vegada a plaça, la conversa amb l’Isaac, Cap de Colla dels Xiquets del Serrallo, en el moment que li dic que a tercera ronda no farem un castell però si intentarem el pilar de 5. No podeu imaginar la cara de sorpresa que va posar! Però si, així va ser, fins i tot diria que és el castell de la diada que va patir menys, de tan concentrats que estàvem. I no tan sols els pilaners, si no tota la colla: l’Andreu es posa a lloc, el Pau tanca la pinya i l’Aniol va dir “segon dalt!”. Jo era un sac de nervis; l’Uri em va fer un copet a l‘hombro i el vaig entendre ràpid: era un “tot teu, aixo no pot petar!” Vaig notar com pujava la Mireia, i en el moment que la Laura va fer l’aleta vaig veure la cara de Xavi i vaig pensar “ja esta es nostre!” Despres va ser una festa, tot eren llàgrimes d’alegria, increïble bateig, camisa, i a sobre descarregant el Pilar de 5. Estic segur que aquell primer dia, aquella primera diada, la colla va veure que era possible que junts amb assaig i esforç ningú ens podria parar.
Un any després (24 d’agost 2014), durant la Festa Major de Cornudella, en una Plaça de la Vila plena com mai, es va descarregar un altre castell nou en la història dels Brivalls: El 4de7, el primer castell de 7 descarregat dels Brivalls. Com vas viure aquell moment, aquesta vegada des de baix, exercint de Cap de Colla?
El recordo com un dels dies mes emocionants de la meva vida però tambe em vaig adonar que els castells son això, dies plens d’emocions, entre moltes altres coses. Va ser un dia en el qual t’adones que els castells son molt mes que castells, que son un sentiment, son esforç, son tantes coses indescriptibles que o et poses una camisa castellera o mai podràs viure aquestes emocions. Tot els dies d’assaig, les hores que tota la colla hi dedica per assolir objectius comuns els veus reflectits en les cares de tots i cadascun dels castellers, et sents orgullós d’aquesta gran familia.
Tenint en compte les dues preguntes anteriors, aquesta és de llibre: En la Diada de la Colla, al novembre, es va aconseguir descarregar el desitjat 3de7. Els Brivalls es van treure finalment una espineta clavada al cor des de feia 32 anys?
Possiblement si, pero també crec que es potser una idea que teniem al cap i que després de fer el primer 4d7 a molts els va marxar. De fet els mes nostàlgics podien pensar “encara ens falta el 3d7″, però molta gent de la colla el que vol es crèixer, i així va ser; es va continuar treballant per tal de poder ser una miqueta més grans. Cal remarcar que el 3d7 no va ser l’únic castell que es va fer el dia de la colla. Els Brivalls en poc mes d’un any vam aconseguir la clàssica de 7 i el Pilar de 5, i ho vam fer obrint plaça de 4d7. Si, el 3d7 va ser molt emotiu i el castell més destacat, però Déu n’hi do quina diada, ni en el millor dels casos podia imaginar un final de temporada així.
Així doncs, es van superar les expectatives… Segons les previsions de la colla, quines eren aquestes expectatives abans de començar la temporada 2014?
Consolidar les estructures de 2013, poder completar tota la gama de 6 i si, volíem fer assajos per poder intentar el salt als castells de 7 a finals de temporada, però de cap de les maneres ens crèiem poder descarregar 6 castells de 7 la segona temporada i això únicament es deu al treball fet per tots i cadascun dels castellers de la colla.
Amb què et quedes d’aquests dos anys com a Cap de Colla?
Em quedo amb tot el que he après, amb el que cadascún del Brivalls des del més petit fins al mes gran m’ha ensenyat. També em quedo amb les enrabiades i les alegries, el patiment i l’esforç, tot ha sigut bo, amb els objectius assolits, i no ho dic tan sols pels castells aconseguits, ho dic per la feina feta entre tots, per la gran família i per que ha quedat demostrat que els objectius s’aconsegueixen, i si continuem treballant tots junts, els objectius futurs dels Brivalls encara estan per arribar.
.
.
T’has marcat algun objectiu a curt o mitjà termini en la teva nova etapa com a president?
El que em plantejo com a nou president és continuar treballant en la mateixa línia. Encara és aviat per tenir objectius clars, tot just estem a principi de temporada, el que si que tenim tots molt clar és que hem d’augmentar la massa social i això ho intentarem amb l’ajuda de tots. Segurament serà l’any que tocarà confirmar la colla, demostrar que la feina feta ha valgut la pena i que el projecte té una continuïtat. El fet de consolidar els castells es una feina que caldrà fer cada temporada, així que tocarà treballar per tal de que vinguin tant a l’assaig com a plaça més castellers, per tal de poder fer castells cada cop més complexos.
Veus als Brivalls fent castells de 8?
El límit en aquesta vida el marca cadascú allà on vol. Si l’objectiu és fer un castell en concret, treballant tots dia a dia, segur que l’assolirem. Ara bé, l’objectiu no ha de ser un castell de 6 de 7 o de l’alçada que sigui, l’objectiu ha de ser el dia a dia, i si treballem, treballem i treballem encara més, assolirem tots els objectius que ens marquem.
Hi hauràn sortides o assajos pels pobles del Priorat per tal de donar a conèixer els castells i els Brivalls?
Tot just estem tancant aquesta temporada, i estem treballant el calendari de la temporada 2015, es aviat per dir quines activitats es podran dur a terme, però esta contemplat el poder-ne fer per tal de que la colla es doni a conèixer.
Moltes gràcies Sisco, per respondre les preguntes. Unes frases de comiat?
Agrair de nou a tots els Brivalls aquests dos anys i tots els que vindran; a la Junta la seva confiança, a la resta de la Tècnica el seu suport; i per no deixar-me a ningu, agraïr a tots els que han tingut aquell minut per a mi, per poder respondre els meus dubtes, per opinar, per fer-me veure que cal treballar i que si treballes tot es possible. #ambtuespossible # graciesatots
–
Aquesta entrevista es va publicar a Cornudellablo.cat i PrioratDiari.cat el 15 de febrer de 2015.