Ermita de Sant Pau i Gallicant

20111130gallicant

Dimecres 30 de novembre de 2011. Itinerari: Ermita Sant Pau – Gallicant – Grau del Bodro – Mas d’en Candi – Toll de la Banyera – Pantà Siurana – Cornudella

Avui després de treballar havia quedat amb la Laura, companya de la feina, a les 8’30 h per fer un tomb pel terme. Abans que res, un esmorzaret al Cafè de la Plaça amb un altre company de feina (el Marc, de Reus, gràcies per l’esmorzar!). Un bon entrepà, una coca cola i un cafè, i després de despedir-nos del Marc, que se’n torna cap a ganxetolàndia, comencem la ruta. A 1/4 de 10 aparquem el cotxe de la Laura al costat de la presa del pantà de Siurana i comencem a caminar en direcció al Toll de la Banyera. La idea era anar fins al Toll de la Cinteta, per allí agafar el Grau de Vincabrer i després ja veurem.

20111130pantaboira
Aspecte del temps que teníem al pantà de Siurana a les 9’15 h. amb una intensa boira.

Però quan ja haviem començat a caminar ens ho repensem, i decidim canviar la ruta. El proper destí ara és Gallicant, un petit poblet totalment abandonat i deixat de la mà de déu des dels anys 50 del segle XX. I després ja veurem per on continuem l’excursió. Així que tornem cap al cotxe i se’n anem fins a l’ermita de Sant Pau (Arbolí), des d’on sortirem. Arribem a l’ermita, on aparquem i comencem a caminar a les 9’54h.

20111130santpau
Part posterior de l’ermita de Sant Pau.

Passant per l’esquerra de l’ermita, al final de l’edifici marxem per un sender que marxa cap a l’esquerra, que assenyala Mas del Salín – Grau de Vincabrer.  Anem caminant per un bosc de pins, i a la nostra dreta, baix, de seguida tenim una bona vista d’Arbolí. Sembla que estem en un altre món, ja que aquí dalt no arriba la intensa boira que envaeix tota la vall per sota d’Arbolí.

20111130santpau2
L’indicador que hi ha a la sortida de l’ermita.
20111130arboli
Vista d’Arbolí

Un parell de minuts més tard, trobem un pal indicador que assenyala “Ermita de Sant Pau – Maset del Nadal”, que és la direcció de la que venim, “Arbolí”, a la nostra dreta, i “Collet dels Colls – Gallicant”. Seguim recte seguint aquesta darrera indicació, i en uns 12 minuts més arribem al Collet dels Colls, on trobem el GR-7, que agafem en direcció a Gallicant (a l’esquerra). Molt aviat trobem un altre pal indicador, assenyalant “Mont-ral 17,8 km – Arbolí 1,4 km” Seguim en direcció Mont-ral, ja sempre pel GR-7. En menys d’un quart d’hora divisem molt aprop el poblet abandonat de Gallicant, tot i que per arribar al poble seguint el camí, encara haurem de caminar durant cinc minutets més, ja que aquest fa un rodeig per arribar-hi. Ja des d’abans d’arribar a Gallicant, la vista que tenim a la nostra esquerra és espectacular, ja que la boira oculta tota la vall que hi ha entre Gallicant i Siurana, i gairebé sembla un mar de cotó fluix als nostres peus.

20111130siurana
Vista des de Gallicant. Siurana, a l’altra costat de la vall que forma el riu del mateix nom. Al fons, el Montsant, imponent. A dalt a l’esquerra, per sobre la boira, la Morera de Montsant. Cornudella, entre Siurana i el Montsant, no es veu, coberta per la boira.

A Gallicant aprofitem per fer un mos i fer fotos. Mentrestant, decidim que baixarem fins al Mas d’en Candi pel Grau del Bodro. Des del Mas d’en Candi anirem fins a Cornudella. El grau del Bodro s’agafa allà mateix, així que a les 11,19 h. donem per acabada la sessió de fotos i l’esmorzar amb vistes i caminem fins a un pal indicador ben visible, tot continuant endavant pel mateix camí per on hem arribat (GR-7). El pal assenyala “Mont-ral 16,6 km – Arbolí 2,6 km”. Anem en direcció Mont-ral només durant dos minuts, ja que a l’esquerra del camí, al final d’un curt senderol,  veiem el pal indicador on comença el Grau del Bodro.

20111130gallicant2
Ruïnes de Gallicant, amb el Montsant al fons. El poblet, amb 9 cases ben arrenglerades i agrupades, va començar la seva decadència després de la guerra civil, despoblant-se lentament sense remei.

Son les 11,21 h. Comencem a baixar pel grau, un sender molt maco, humit i frondós, a la part obaga de la muntanya de Gallicant. Uns 20 minuts de baixada, i trobem un pal indicador que assenyala un sender que marxa a la nostra esquerra, que va a la Cova Tosca i a Arbolí. El pal també assenyala “Riu Siurana – Mas d’en Candi”, que és la direcció en la que anem i que ens interessa. Son les 11,57 h.

20111130graubodro
Pal indicador on comença a baixar el Grau del Bodro, direcció Riu Siurana i Mas d’en Candi.

Baixant pel Grau del Bodro, veiem entre la boira el Mas d’en Candi i la pista que continua fins el Molí de l’Esquirola, a l’altre vessant de la vall, travessant el riu.

20111130mascandi
Entre la boira, el riu Siurana i el mas d’en Candi, i la pista que continua fins al Molí de l’Esquirola.

No obstant, en un altre canvi de plans improvisat (“el saborT de l’aventura”) decidim anar en direcció a la cova Tosca, per veure si la trobem aprop (ja que hi som…). Però al pal indicador no hi posa la distància i al mapa que portem no apareix cap sender que hi porti. Després de 10 minuts, no hem trobat la cova i sembla que el sender que seguim ens portaria cap al grau de Vincabrer, per la qual cosa decidim que ja hi tornarem un altre dia i se’n tornem al punt on haviem trobat el pal indicador, per seguir el camí previst inicialment baixant fins al riu pel grau del Bodro. En aquesta petita recerca hem invertit 20 minuts; ja son les 12,17 h. i encara ens falta estona per arribar a Cornudella. No ens podem entretenir més si volem estar a casa a una hora decent per dinar.

Tot baixant, hem travessat dues pistes forestals que tallaven el sender, però en tots dos casos, el sender continuava gairebé en línia recta travessant la pista, per la qual es retroba sense dificultat.

20111130graubodro2
Baixant pel grau del Bodro.

10 minuts més de baixada i arribem al riu, just a l’altra banda tenim el Mas d’en Candi. Travessem el riu saltant algunes pedres i a les 12,35 som a la porta del mas. Des del capdamunt del grau, a la vora de Gallicant, fins al Mas d’en Candi hem tardat (descontant els 20 minuts d’excursió pel sender de la Cova Tosca) uns 50 minuts. Tot baixada, i per l’ombra, el camí s’ha fet molt agradable, és un grau molt maco, tant pel recorregut en si, sempre envoltats de pins, molsa, falgueres i altra vegetació autòctona, com per les vistes a la vall del Siurana. Això si, s’ha d’anar una mica en compte, ja que de baixada moltes vegades el terreny resulta una mica relliscós, sobretot per la gran quantitat de trams empedrats i  humits que trobarem al llarg de tot el grau. O sigui, que és bastant fàcil caure de cul, vaja.

20111130mascandiriu
Ja som al riu Siurana. Una mica més avall, a l’altra ribera, s’alça imponent el mas d’en Candi.

Una vegada al Mas d’en Candi, el camí és molt fàcil. Només cal seguir la pista, i més o menys a l’alçada del Toll de la Palla, baixar al riu. Per fer-ho, a uns 15 minuts del Mas d’en Candi trobarem un sender que hi fa cap (n’hi ha d’altres més endavant, que també baixen fins al riu). Una vegada al riu, continuem pel mateix i 10 minuts riu avall arribarem al Toll de la Banyera. Una vegada al Toll, creuem el riu, per agafar la pista que hi ha a l’altra banda. Des d’aquí fins la presa del pantà de Siurana hi han una mica més de 20 minuts. És a dir, des del Mas d’en Candi fins la presa del pantà hi ha aproximadament 1 h. I des de la presa fins a Cornudella, uns 30 minuts més. Abans de 2/4 de 3 a casa.

20111130panta
Arribem a l’inici, el pantà del Siurana.

Fins la pròxima!

 

Text i fotos: Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant 30 novembre 2011.

 

.

Si vols fer algun comentari, utilitza aquest formulari.

%d bloggers like this: