Divendres 9 de desembre de 2011. Itinerari: Pantà Siurana – Toll de la Banyera – Molí Paperer (pel riu) – Mas d’en Candi – Grau del Bodro – Gallicant (Collet de la Bassa) – Els Gorgs – Plans de la Pona – Pla de l’Agustenc – Coll de la Negra – Refugi La Mussara. Mapes: Siurana 1:10.000 Ed. Piolet. La Ruta dels Refugis Serra de Montsant – Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Piolet.
Segona sortida en dos dies. Si ahir la Eli i jo vam estar pel grau Tallat i camí de la Gritella (amb l’Associació d’Excursionistes de Cornudella -el Lluís i la Rita sempre al peu del canó-; membres de l’Associació Excursionista de Falset i unes amigues de Tarragona), avui havia quedat amb la Laura, companya de la feina i aficionada a les caminates pel terme, per fer una travessa des de Cornudella fins al refugi de la Mussara. Una excursió que prometia per la seva distància i la varietat de paratges que haviem de travessar, i la veritat és que les espectatives es van veure sobradament compensades per la bellesa dels senders i els paisatges. Entesos en aquesta ruta ens van dir que el temps previst era d’unes cinc hores, però nosaltres en vam tardar set; comptant l’esmorzar, el dinar i les parades per fer fotos.
En quan plego de la guàrdia a l’ambulància, a les 8 del matí, baixo al mas a buscar a la Eli, que avui tampoc no pot venir perquè ha de treballar, la deixo a la pelu i em dirigeixo al forn de pa – Cafeteria del Joan Pere, on m’espera la Laura. Fem un cafè amb llet, comprem pa i preparem uns entrepans per esmorzar i dinar. Seguidament agafem el cotxe i se’n anem fins al pàrquing del pantà del Siurana (el de la banda de la pista d’Arbolí). Aparquem, carregeum motxilles, ens fem la foto de sortida de rigor i comencem a caminar. Son les 9,09 h.
Agafem el camí -pista- que voreja el pantà fins al Toll de la Banyera. En 28 minuts, xino xano, xerrant i fent fotos com sempre, arribem davant del Molí Salvat, 8 minuts després som al Toll de la Banyera (9,45 h.).
Travessem el riu, però avui, a diferència d’altres vegades, que anem a agafar la pista del Mas d’en Candi de seguida, pugem pel mig del riu -avui passa poca aigua i és factible passar-hi- fins al Molí Paperer, un molí que com a mínim existeix (amb altres noms al llarg del temps) des del segle XV, possiblement abans (vegeu enllaç). Arribem al Molí uns 30 minuts riu amunt (10,22 h.); havent passat pel Toll de la Palla i el de la Cinteta. Fem unes fotos al Molí, tot pronosticant que possiblement, d’aquí uns anys acabarà de caure del tot, donat que avui dia només resta en peu la façana.
Fetes les fotografies pertinents i de rigorT, pugem des d’allà mateix a la pista que passa per damunt, i arribem al Mas d’en Candi en uns 5 minuts, on parem a esmorzar (10,32 h.). Entrepà de truita amb formatge, una mica de mistela de Cornudella i cafè del termo. Cigarret opcional. La Laura m’explica -mentres es descollona de riure- que als companys de feina de Reus els va fer molta gràcia quan li va dir a l’encarregat -en diuen coordinador, que queda més modern- que el manòmetre de la bombona d’oxígen de l’ambulància “perdia com un cistell”.
Una mica més de mitja horeta i reprenem el camí. Al mateix costat del Mas, a l’esquerra del mateix (mirant a la façana) baixa un senderó cap al riu. El travessem i allà mateix agafem el sender del Grau del Bodro (o grau del “Brodo”, seguint la tradició idiomàtica cornudellenca dels més rurals i autòctons de dir, per exemple, “treato” (teatre) o “pinícula” (pel.lícula). Son les 11,08 h.
Uns 12 minuts amunt pel grau, trobem un pal indicador; a la dreta aniriem cap a la cova Tosca i Arbolí. Continuem recte amunt, direcció Gallicant. El grau és molt humit i frondós, amb molts bolets i molsa; el terra cobert de fulles i les pedres relliscoses, per la qual cosa hem d’anat “al tanto” de no relliscar. El sender és realment molt maco per ell mateix, travessant espessos boscos i guarnit amb unes vistes impressionants de la Vall del riu Siurana i el pantà, i Siurana a l’altre banda de la vall, dalt la muntanya, amb el Montsant al fons. Els primers 20 minuts son els més durs, el sender és bastant empinat, però després la pendent se suavitza i anant fent ziga-zagues es fa més còmode. Entre “pitos i flautes” arribem dalt a Gallicant al cap d’una hora d’haver sortit del Mas d’en Candi. El grau acaba aquí, som al Collet de la Bassa, les runes del poble ens queden a la nostra dreta, perfectament visibles en una gran explanada a uns cent metres. Com a fons de les runes el Puig de Gallicant (1009 m.).
La vall del riu Siurana i el pantà. A la dreta, gairebé al fons de la vall, es veu la pista que surt de la carretera de Cornudella a Siurana i arriba al Molí de l’Esquirola, on la pista s’acaba i es divideix en diversos senders cap al Carcaix o cap als Gorgs i la Febró.
Una vegada hem superat el grau, al Coll de la Bassa, parem a fer un petit descans (12,09 h.). A partir d’aquí i fins a La Mussara és territori desconegut, ja que cap dels dos haviem fet aquesta ruta. Així que treiem el mapa i el consultem. A la nostra dreta hi ha Gallicant. A la nostra esquerra marxa un camí que no hem d’agafar, i just al nostre davant una fita ens indica un senderó que marxa per sota el camí. És el GR-7, que ja seguirem pràcticament fins el refugi de La Mussara. Pleguem els mapes, carreguem motxilles i a les 12,26 h. comencem a baixar pel sender que ens ha de portar fins baix als Gorgs. Anem baixant suaument, travessant boscos de pins, fins que arribem a una pista ampla. Aquí ens confonem una mica, perquè segons el mapa, el sender continua just travessant la pista, però la realitat no és així. Hem de girar a l’esquerra i seguir la pista cara avall. De fet, no hi ha pèrdua, perquè només hem d’anar seguint les marques vermelles i blanques del GR. Uns 30 minuts després d’haver sortit de Gallicant arribem als Gorgs (12,57 h.). Un pal indicador ho anuncia, i indica “La Febró” a l’esquerra i “Arbolí per Gallicant”, que és d’on venim. Només podem continuar en direcció a La Febró, anant baixant cap al fons del barranc. A partir d’aquí tot es fa més espectacular, amb cascades i diversos gorgs i gorguets, per un sender humit i frondós.
Aproximadament un quart d’hora després, trobem una cruïlla. Hem de tirar cap a la dreta (sempre seguint les marques del GR) però anem cap a l’esquerra, perquè val la pena baixar per trobar un petit gorguet a menys d’un minut, on fem unes fotos. Fet això, tornem per on hem vingut fins trobar novament la cruïlla on ens hem desviat, i seguim recte durant un minut més, quan trobem un altre gorg, aquest més gran i amb un petit mirador amb unes ben fetes baranes de fusta. Som al punt més baix del sender. Feta la parada pertinent per fotografiar el lloc, travessem el riu i continuem. Uns 7 minuts després trobem un pal indicador: “Arbolí 3,8 km” – “Mont-ral 15,4 km”. Son les 13,30 h., seguim en direcció Mont-ral, a partir d’ara tots els indicadors que trobem aniran assenyalarant aquesta direcció, que seguirem, sempre pendents de les marques del GR. Ara anem per una pista ampla, que no deixarem fins que arribem a la carretera T-704. La pista, ampla, va pujant suaument però sense treva. Ara el camí ja ha deixat de ser humit i frondós, ja que estem a la part solana de la vessant, i el terreny i l’ambient és sec, a més avui fa molt bon dia i la calor es fa notar. 11 minuts pista amunt tornem a trobar un altre pal indicador: “Arbolí 5,5 km” – “Mont-ral 13,7 km”. Sempre direcció Mont-ral. 10 minuts més per la pista i arribem a la carretera, on un altre pal indicador assenyala “Arbolí 6 km” – “Mont-ral 13,2 km”.
Seguim aquesta darrera direcció, hem de pujar una estoneta per la banda esquerra de la carretera; a la dreta tenim el mas dels Frares, a pocs metres de nosaltres. En un parell de minuts carretera amunt agafem el sender que marxa empinat muntanya amunt. Aquí les vistes son molt obertes, ja hem sortit definitivament del fons de les exhuberants valls que hem estat travessant pràcticament durant tot el recorregut; a sota nostre mateix, el mas dels Frares, al davant el Puig de Gallicant amb la seva característica forma de volcà, a la dreta Siurana, i més a la dreta el Montsant.
El sender va pujant, empinat, es fa feixuc per la calor que fa tot i estar al mes de desembre. Tant, que decidim parar a dinar en una ombra enmig del sender, ja son les 14,09. D’haver sortit una hora abans de Cornudella i fer tot el camí sense parar (cosa impensable i que ni tan sols va ser mai plantejada), podriem haver arribat a l’hora de dinar al refugi de la Mussara. Però realment, ja és hora de fer un mos i arribar a una hora raonable al refugi per dinar allí queda descartada. Per tant dinem una mica i uns 20 minuts després continuem el nostre camí.
Així, cap a les 14,30 h., continuem pel sender, que va serpentejant amunt. De seguida passem pel mig d’una mena de tartera, amb tot de roques de diversa mida que s’han anat desprenent de la muntanya, formant una gran alfombra de pedres, que el sender travessa sense cap dificultat, i sempre amb vistes espectaculars de Gallicant, Siurana i la vall del riu Siurana. Uns 15 minuts després (14,44 h.) arribem al final del sender i de la intensa pujada, i trobem una pista i un pal indicador amb la consabuda indicació de “Arbolí” – “Mont-ral”. Seguim aquesta darrera direcció per la pista, sempre travessant grans boscos de pins. Un altre quart d’hora i un altre pal indicador assenyalant el mateix: “Arbolí 8,5 km.” – Mont-ral 10,7 km.” (15,00 h.). I un quart després (15,16 h.) arribem a una explanada, en una gran clariana on trobem una important cruïlla de camins, amb tot d’indicadors. Som al Coll de l’Agustenc. Diversos indicadors assenyalen: a l’esquerra La Febró per PR-C 87; a la dreta a la Mussara pel mateix sender; recte, travessant la clariana, Mont-ral a 9,3 km, i el refugi de La Mussara, a només 1,3 km. Ja falta poc!
Seguint les indicacions, continuem recte per la pista, sempre rodejats de pins a banda i banda. Des de Gallicant, hem estat seguint els senyals blancs i vermells del GR. A partir d’ara, seguirem els senyals blaus i grocs, els que assenyalen la Ruta dels Refugis, tot i que durant una estona encara coincidiran amb el mateix GR. Seguin per la pista, i al cap d’uns 12 minuts, hem de parar atenció. Trobem uns senyals a terra de color groc i blau (Ruta dels Refugis), que assenyalen E2 per un sender que marxa cap a la nostra dreta, deixant la pista. La primera cosa que fem és no fer cas, i continuem recte, però aviat ens n’adonem que ens hem equivocat, ja que estem anant en direcció a Mont-ral i passant de llarg el nostre destí. O sigui que uns pocs minuts després desfem l’error i tornem als senyals “E2″, que vol dir “etapa 2″ si fessim la ruta dels refugis. Aquest sender es desvia per anar al refugi de la Mussara. Hem perdut només uns 10 minuts, però ara ja som al bon camí. Son les 15,41 h.
Agafant aquest sender, deixem definitivament el GR-7, que hem seguit des de Gallicant. El sender va cara avall suaument. Aviat passem pel costat d’una bassa. El sol fa una estona que ha desaparegut i hi comença a haver una mica de boira, tot i que no gens espessa. Passem pel costat de la bassa i seguim el sender. Al cap d’uns 10 minuts d’haver agafat aquest sender “E2″ arribem a la carretera T-704, concretament a la cruïlla que va cap a Mont-ral – Vilaplana a l’esquerra, a la Febró – Prades a la dreta. Recte aniriem cap al poble de la Mussara i al refugi per la T-7093. Son les 15,51 h.
Travessem la carretera i anem direcció La Mussara durant un parell de minuts, fins que trobem dos indicadors a la nostra esquerra; un assenyala “Capafonts” cap a l’esquerra i “La Mussara” cap a la dreta. Un altre indicador, aquest tot de ferro pintat de color gris-platejat i amb les marques del GR i de la Ruta dels Refugis assenyala “La Febró” i “Refugi”. Òbviament, seguim aquesta darrera indicació. 5 minuts després arribem al refugi de La Mussara, on la Marisa “Musqui” (amb el seu petit Quim) i el Màrius ens esperen, ja que els havíem avisat el dia anterior de la nostra excursió. Son les 16,00 h., hem sortit de Cornudella (pantà) a les 9,09 h; hem tardat 6 hores i 51 minuts en completar el recorregut. Sense presses, com sempre.
Una vegada al refugi, un refresc, un cigarret de paper que no fa ni mal ni bé (mentida), i uns tres quarts d’hora més tard marxàvem cap a Cornudella amb el cotxe del Màrius, que havia de baixar a comprar coses per al refugi. Abans d’arribar al poble, parem al pantà perquè pugui agafar el meu cotxe, que havia deixat aparcat abans de sortir. Al cap d’una estoneta, estàvem a La Renaixença fent un beure i comentant la jugada.
Fins una altra!!!!