Els siuranencs Andreu Bartolomé i Maria Casademunt han pagat els impostos corresponents a l’IVA i l’Impost de Societats a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho a l’espanyola (AEAT), per cinquè any consecutiu

Concert econòmic, sobirania fiscal, insubmissió fiscal… Són expressions que qui més qui menys, tothom n’ha sentit a parlar, sigui als mitjans de comunicació o en tertúlies de cafè. Però més enllà de paraules, a l’hora de la veritat, el cert és que la immensa majoria de catalans paga els seus impostos a l’agència tributària espanyola. Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, de Siurana (Cornudella de Montsant, Priorat), no només parlen. També actuen en conseqüència.
I és que l’Andreu i la Maria han pagat els impostos corresponents a l’IVA i l’Impost de Societats a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho a l’espanyola (AEAT), per cinquè any consecutiu. Enguany, una part d’aquest impostos han anat a l’escola pública Garbí de Poboleda i una altra al programa SICAR, que presta atenció integral a dones víctimes del tràfic d’éssers humans (TEH), que desenvolupa des del 2002 l’entitat religiosa Adoratrius.
El primer any que van pagar els impostos a Catalunya, els van informar que l’ATC simplement actuava com a mitjancera i tal com arribaven els diners els transferia a l’AEAT. Aleshores van decidir “administrar directament nosaltres mateixos aquests imports amb la intenció de garantir que arribarien directament a la nostra societat”, diu Bartolomé, que també explica la manera de fer-ho: “el que fem és presentar a l’ATC els models 303CAT 202CAT i 200CAT, i en lloc de fer-los l’ingrés dels imports, els presentem els comprovants de transferència d’allà on els hem repartit adjuntant un escrit explicatiu”. Reconeix que fins a la data han rebut almenys dues notificacions de l’agència tributària espanyola, una el 2012 i una altra aquest mateix any, a les quals han respost el mateix, “que si volen saber res de la nostra empresa, ho preguntin a L’ATC”.

D’aquesta manera, des de l’any 2012 una quinzena d’entitats i associacions sense ànim de lucre han rebut l’ajut econòmic procedent dels impostos de l’Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, en quantitats que oscil·len entre els 1.000 i els 3.000 euros. Entre elles hi figuren l’escola pública Piñol i Aguadé i el club de futbol sala Priorat Nord, a Cornudella de Montsant, la Fundació la Muntanyeta de Tarragona / Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC), Caritas de Tarragona, Fundació Frederic Bara de Reus, l’Associació Talma de Juneda, la Fundació Mans a les Mans del barri de la Marina de Barcelona, l’Hospital de Sant Joan de Reus, l’Escola Marià Fortuny de Reus, la Fundació Vicki Bernardet de Barcelona, la Cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, les monges benedictines del Monestir Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
L’any 2015, part dels impostos corresponents al primer trimestre del 2015 els van utilitzar per distribuir vals de 20 euros a persones amb pocs recursos a Reus. En total, amb l’ajut de la Parròquia de Sant Joan de la ciutat, es van repartir uns 115 vals, el que equival a 2.300 euros, pertanyents a la liquidació de l’Impost de Societats i l’IVA. Amb els vals, els receptors podien anar a comprar a les botigues del mercat de Reus.
Els dos siuranencs van crear l’any 2102 la plataforma Diem Prou!, en favor de la sobirania fiscal de Catalunya. Bartolomé ho té molt clar: “La sobirania dels Parlaments no consisteix a proclamar-la sinó en exercir-la. Això és el que fem la Maria i jo des del 2012 aplicant, de fet, l’estatut del 2006”, tot reconeixent que “som conscients que naveguem en aigües remogudes. Però ens creiem que vivim en una democràcia i això ens fa forts”. La filosofia de l’Andreu i la Maria és clara. “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, de deixar de ser imbècils”. I això no ho diuen ells. Ho va dir Joan Sales, autor de la cèlebre Incerta Glòria que va ser, també, veí de Siurana.