La institució més antiga de la nostra vila de la qual tenim noticia, és “l’Hospital i Casa de Malalts i Pobres”, la qual ja el 1292 la trobem citada en l’escriptura d’una donació feta per un matrimoni del poble a favor de “l’Ospitali Sancti Jacobi de Cornutella”. Ubicat a la banda sud d’allà on avui el carrer de Sant Francesc dóna al carerr Compte de Rius, “Non longe a Ciminterio”, i el que ara és el Pla de l’Església, era el carrer de l’Hospital. “carrer Spital, et Ospicio dicte ville”.
Al llarg dels segles, molts són els testaments amb llegats fets a l’esmentada institució, alguns de molt curiosos. Pel sosteniment d’aquest Hospital que acollia els malalts i pobres de solemnitat de la vila, així com també els anants i vinents, una junta administrava escrupulosament totes els donacions i censals que les famílies piatoses disposaven, i que un Hospitales nomentat per l’Ajuntament com a Procurador de l’Hospital regia, el qual era anomenat cada any el dia de Sant Esteve.
Diversos són els alts i baixos d’aquesta institució que fou envejada i copiada per altres pobles, molt més grans que el nostre. Quan el 1558 es declarà la pesta a la comarca, l’Hospital fou insuficient per atendre tants malalts, i calgué habilitar cases particulars com a Hospitals provisionals. També el 1812 en que una epidèmia declarada entre les tropes que defensaven Cornudella dels francesos, fou necessari habilitar la “Casagran d’en Francesc Revull, com a complement de l’Hospital del Rei”.
El 1837 les forces carlistes entren a “saco” a la vila que, abandonada pels seus habitants, deixen un grup de malats i ferits realistes a l’Hospital, els quals són arrossegats fins a la Plaça, i allí afusellats. L’Hospital és incendiat i a conseqüència d’aquest incendi, ja no es tornarà a refer, si bé el 1866 hi hagué un projecte de reconstrucció amb un pressupost de 64.258 rals, del qual la Reina accedí a fer-se càrrec d’un terç d’aquest pressupost, més el poble no pogué cobrir la resta i el projecte fou abandonat.
A darrers del segle passat ja no quedava més que una petita part de l’edifici i, en arribar el 1912, s’ensorrà definitivament. Fou aleshores quan les Germanes Carmelites s’oferiren com a hospitaleres, cedint també part del seu convent, fins que el 1957 en marxar dites monges de Cornudella, desapareix del tot aquesta institució que durant vuit segles fou un gran capítol de la petita i noble història de la nostra vila. El solar que ocupava l’Antic Hospital fou venut per l’Ajuntament el 1932, i fins a últims dels anys cinquanta en què fou edificat per particulars, sempre se l’anomenà el Racó de l’Hospital.
Article publicat al llibret del XIIIè Aplec de Sardanes (1989). Publicat a cornudellaweb: any 2000. ©cornudella.web 2000. Documents Cornudellencs. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 12/03/2022. Foto capçalera: Pla de l’Església, dècada 1940. A la dreta es pot veure el solar buit de la cantonada del carrer Sant Francesc amb la carretera, lloc que antigament havia ocupat part de l’Hospital.