El segle passat fou època marcada per una intensa bel.ligerància. L’ocupació francesa, els moviments militars entorn al trienni liberal i la primera i l’última carlinada afectaren profundament el nostre poble. D’aquests temps conservem nombrosos documents.
El Canó de Móra a Siurana
De la invasió napoleònica tenim bastanta informació: l’activitat dels militars, la presència de grans caporals, alguns d’ells morts a Móra com el general Gilbert Laval el qual resultà ferit pels defensors de Tortosa el 3 d’agost de 1810. El general, evacuat a Móra, va morir a la nostra vila pocs dies després (Miravall: “Entorn a Tortosa Napoleònica”). “Le general Laval, malade depuis une vingtaine de jours, succomba le 6 septembre, et fut vivement regretté de l’armée” escrivia Suchet (“Mémoires…” Cap.VI, pag.200).
El general Suchet va fer llarga estada a la nostra vila. Anys després de la francesada va publicar les “Mémoires” de la seva participació en aquella guerra, en les seves descripcions deixà nombroses anotacions de la seva estada a Móra on l’acompanyava la seva esposa; molts militars estàven acompanyats també de la família com ho proven les inscripcions del registre parroquial de Móra la Nova.
Suchet s’ocupà al llarg del setge de tortosa de la navegabilitat del riu, va fer construir el “pedrer dels francesos” a Subarrec. A Móra hi muntà ponts de barques, per la defensa del “cap-de-pont” va construir a les Sequines un baluard equipat amb algunes peces d’artilleria, una de les quals fou capturada pels guerrillers espanyols que fustigaven continuament els invasors des de l’intrincat relleu del Priorat. En un llarg i pesat viatge per camins de ferradura, aquell canó fou conduït fins a Siurana el 16 de maig de 1812 (1). Des d’aquell cim ferotge, els guerrillers inquietaven contínuament els francesos. Els napoleònics lamentaren la pèrdua d’aquella arma i, el dia 31 de maig, en una atrevida expedició arribaren a Siurana causant tota mena d’excessos pels indrets que trepitjaren (2). En arribar a aquella altiva població, van adonar-se de la dificultat per retornar el canó a Móra i decidiren destruir-lo, tirant-lo al fons de l’abisme que envolta la població (Piñol i Agulló: “Notas para la historia de Cornudella”). A la llegendària contalla del salt de la reina mora s’hi afegia la històrica narració del canó de Móra.
*****************************************
Notes de redacció:
(1) “En mayo de 1812 las tropas españolas atacaron a los franceses cerca de Mora de Ebro; y les tomaron un cañón, el cual el 16 de dicho mes llevaron a Ciurana al lado del castillo, convirtiendo la plazoleta en plaza de armas”. “Notas para la Historia de Cornudella”, José Piñol Agulló. Barcelona, 1969.
(2) “El 31 de mayo de 1812 los franceses sorprendieron a los españoles en Ciurana; asesinaron a los que no pudieron huir, entre ellos al dueño del Molí Salvat, don Ramon Salvat Pellicer; robaron los objetos sagrados, excepto la virgen; quemaron edificios y otros objetos; echaron al abismo el cañón que les habían tomado en Mora; se fueron a Cornudella, saqueándola; y se marcharon a Lérida, llevándose al Rvdo. Padre D. Ramon Pamies, ex ministro de los Trinitarios, y a otras personas, dejándolas en Ulldemolins”. “Notas para la Historia de Cornudella”, José Piñol Agulló. Barcelona, 1969.
Text: Paràgraf de “Anecdotari Vuitcentista. L’artilleria a Móra d’Ebre”, d’Artur Cot i Miró. Publicat a Cornudellaweb.com: 2000. Publicat a Cornudella Blog: 18/03/2013. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 13/03/2022.
_________________________________________________________________________________________________
Article relacionat: Notas para la historia de Cornudella: Guerra de la independencia. Capítol XX de “Notas para la historia de Cornudella”, de Josep Piñol Agulló. Barcelona, 1969. Publicat a Cornudellaweb.com: 2000. Publicat a Cornudella Blog, amb imatges: 01/07/2013. Publicat a Desdelesaubagues.cat, sense imatges: 13/03/2022.