Mas d’en Candi, Graus del Bodro i de Vincabrer, Cova Tosca.

Itinerari: Mas d’en Candi – Grau del Bodro – Pista dels Gorgs – Grau de Vincabrer – Cova del Cup – Cova Tosca – Grau del Bodro – Mas d’en Candi. Mapa: Siurana 1:10.000 ed. Piolet.

Espectacular excursió de l’Associació d’Excursionistes de Cornudella, d’una mica més de 3 hores, sortint des del Mas d’en Candi i pujant pel grau del Bodro, per després baixar pel grau de Vincabrers, visitant la Cova del Cup i la Cova Tosca, i retornar al Mas d’en Candi. L’espectacularitat de l’excursió es va veure augmentada gràcies a les inclemències meteorològiques: fred, plugim i neu, a estones amb força. “El sabor de l’aventura…“.

Com és costum, el lloc de trobada és davant l’Oficina de Turisme de Cornudella de Montsant, a les 8 del matí. Ahir a la nit va ploure, i aquest matí el cel està d’un color gris tirant a negre que fa presagiar possibles inclemències meteorològiques. Quan hi som tots (avui som 16 persones, venen uns companys de Falset), anem fins al Mas d’en Candi. Hi arribem a les 8,37 h., i comencem l’excursió. Baixem des del mas fins al riu Siurana, i el travessem. A l’altre costat de riu trobem el començament del Grau del Bodro, i comencem a pujar. Dia humit, la vegetació està amarada d’aigua. El grau del Bodro és obac, perfecte per a que creixi la molsa i les falgueres; els pins i demés arbres tenen els troncs llargs i pelats, amb la copa a molts metres de terra, com si s’estiressin per buscar la llum del sol. En certa manera sembla un paratge tropical, amb  molta vegetació, molta verdor, humitat i frondositat, en contrast amb el Montsant, feréstec i sec en la seva vessant cornudellenca.

Pujant pel grau, aviat trobem un pal indicador (9,04 h.): Riu Siurana / Mas d’en Candi (d’on venim) – Gallicant – Cova Tosca / Arbolí. Deixem a la nostra dreta el sender que va a la Cova Tosca, per on tornarem de baixada, i continuem pujant en direcció Gallicant. 19 minuts després (9,23 h.), arribem a una pista forestal (pista dels Gorgs). Travessant aquesta pista el grau continua en direcció a Gallicant, però nosaltres deixem el grau i agafem la pista, en direcció a la nostra dreta. Caminem per la pista, a trams una mica enfangada, i anem caminant durant uns 12 minuts, fins que en un revolt tancat de la pista cap a l’esquerra, trobem un caminet que marxa cap a la dreta, amb un pal indicador: Arbolí – Mas de Ribelles – Grau de Bincabré (9,46 h.). Agafem direcció grau de Bincabré. Cal dir que aquest grau també apareix escrit en atres mapes i guíes com a grau de Vincabrer, de Vincabré o de Vincabrers. És sempre el mateix, no hi ha confusió possible. Primer comencem baixant per un camí ample, per on podria passar un cotxe, però el camí va degenerant molt ràpidament i en un parell de minuts de baixada, la pista ja s’ha transformat en un sender ample però no apte per a vehicles de quatre rodes. Uns 5 minuts més endavant ens desviem cap a l’esquerra -hi ha una marca de PR groga i blanca pintada en un pi, indicant que hem de girar-, i comencem a baixar per un corriol que al principi, més aviat sembla un rec o sèquia, clarament marcat en el terreny.

Uns 19 minuts després (10,12 h.) trobem un pal indicador, que ens informa que estem al Grau de Vincabrer PR-C.87 (aquí està escrit d’una altra manera que en el pal anterior), i a més ens indica: Riu Siurana / Grau de la Trona – Ermita de Sant Pau / Arbolí – Grau del Bodro / Gallicant. En aquest punt deixem el grau de Vincabrer (si continuéssim baixant, fariem cap al riu Siurana a l’alçada del Molí Paperer), i a gafem la direcció Grau del Bodro / Gallicant. Anem planejant per un sender que uneix els dos graus. Ja hi comencen a haver veus de gana, s’haurà de parar a esmorzar abans que hi hagi un motí. Així, uns 4 minuts després del pal indicador, agafem un sender cap a la dreta muntanya amunt, i en uns 10 minuts arribem a la Cova del Cup, on esmorzem (10,26 h.). Cal dir que en el mapa “Siurana 1:10.000” de Piolet, el camí cap a aquesta cova no està marcat.

Més o menys mitja horeta per esmorzar; els de Falset com sempre, carregats de menjar i beure: A banda dels entrepans, també porten olives, vi de diversos colors, fruita, coca de Falset, ametlles, i fins i tot una mica de licor per amenitzar el cafè. Que no falti de res. Fa una estona que ha començat a caure una fina pluja, que mentre esmorzem continua, però de moment no és preocupant. Fa bastant fred, devem rondar els zero graus, així que sense més preàmbuls, arropleguem trastes i continuem (11,05 h.).

Tornem a baixar per on hem vingut, ara cara avall fem més via, fins retrobar el sender, i continuem fins que trobem un altre pal indicador, que ens assenyala que estem prop de la Cova Tosca (com en el cas anterior, aquest camí no s’ndica en el mapa) . Tornem a deixar el sender principal i n’agafem un que surt cap a la nostra dreta, en direcció a la paret de la muntanya. En un parell de minuts arribem a la Cova Tosca (11,15 h.). Més que una cova, és una Balma gran, amb el que sembla -o és- una estalactita gegant al mig. Ens hi estem una estoneta, no gaire perquè dins la cova fa corrent d’aire i fred, i retornem per on hem vingut fins al pal indicador, on reprenem el sender principal, en direcció al Grau del Bodro / Gallicant (11,26 h.).

Ja no plou, ara ha començat a nevar,  a estones amb força. Uns 13 minuts després (11,39 h.), arribem a un altre pal indicador, aquest és el mateix que hem trobat a les 9,04 h., quan al començament de l’excursió pujavem pel grau del Bodro:  Riu Siurana / Mas d’en Candi (d’on venim) – Gallicant – Cova Tosca / Arbolí. Hem tancat el cercle. Ara només cal baixar seguint la direcció Riu Siurana / Mas d’en Candi, i en uns 13 minuts arribem al riu, presidit en aquell punt pel Mas d’en Candi, a l’altra banda del riu. La neu ha cessat, ha estat una navada “fotogràfica”, és a dir, ens ha anat molt bé per fer quatre fotos. Travessem i  pugem fins al Mas d’en Candi (11,57 h.). Si no fes aquest mal temps, ens haguéssim arribat fins al Molí de l’Esquirola, a poca distància seguint la pista, però el temps no acompanya i decidim no temptar més la sort. Ara només cal agafar els cotxes i tornar cap a casa.

Fins a la pròxima.

.

Text i fotos: Carles X. Cabós.

.