
Itinerari: Mas d’en Candi – Grau del Bodro – Pista dels Gorgs – Grau de Vincabrer – Cova del Cup – Cova Tosca – Grau del Bodro – Mas d’en Candi. Mapa: Siurana 1:10.000 ed. Piolet.
Espectacular excursió de l’Associació d’Excursionistes de Cornudella, d’una mica més de 3 hores, sortint des del Mas d’en Candi i pujant pel grau del Bodro, per després baixar pel grau de Vincabrers, visitant la Cova del Cup i la Cova Tosca, i retornar al Mas d’en Candi. L’espectacularitat de l’excursió es va veure augmentada gràcies a les inclemències meteorològiques: fred, plugim i neu, a estones amb força. “El sabor de l’aventura…“.

Com és costum, el lloc de trobada és davant l’Oficina de Turisme de Cornudella de Montsant, a les 8 del matí. Ahir a la nit va ploure, i aquest matí el cel està d’un color gris tirant a negre que fa presagiar possibles inclemències meteorològiques. Quan hi som tots (avui som 16 persones, venen uns companys de Falset), anem fins al Mas d’en Candi. Hi arribem a les 8,37 h., i comencem l’excursió. Baixem des del mas fins al riu Siurana, i el travessem. A l’altre costat de riu trobem el començament del Grau del Bodro, i comencem a pujar. Dia humit, la vegetació està amarada d’aigua. El grau del Bodro és obac, perfecte per a que creixi la molsa i les falgueres; els pins i demés arbres tenen els troncs llargs i pelats, amb la copa a molts metres de terra, com si s’estiressin per buscar la llum del sol. En certa manera sembla un paratge tropical, amb molta vegetació, molta verdor, humitat i frondositat, en contrast amb el Montsant, feréstec i sec en la seva vessant cornudellenca.



Pujant pel grau, aviat trobem un pal indicador (9,04 h.): Riu Siurana / Mas d’en Candi (d’on venim) – Gallicant – Cova Tosca / Arbolí. Deixem a la nostra dreta el sender que va a la Cova Tosca, per on tornarem de baixada, i continuem pujant en direcció Gallicant. 19 minuts després (9,23 h.), arribem a una pista forestal (pista dels Gorgs). Travessant aquesta pista el grau continua en direcció a Gallicant, però nosaltres deixem el grau i agafem la pista, en direcció a la nostra dreta. Caminem per la pista, a trams una mica enfangada, i anem caminant durant uns 12 minuts, fins que en un revolt tancat de la pista cap a l’esquerra, trobem un caminet que marxa cap a la dreta, amb un pal indicador: Arbolí – Mas de Ribelles – Grau de Bincabré (9,46 h.). Agafem direcció grau de Bincabré. Cal dir que aquest grau també apareix escrit en atres mapes i guíes com a grau de Vincabrer, de Vincabré o de Vincabrers. És sempre el mateix, no hi ha confusió possible. Primer comencem baixant per un camí ample, per on podria passar un cotxe, però el camí va degenerant molt ràpidament i en un parell de minuts de baixada, la pista ja s’ha transformat en un sender ample però no apte per a vehicles de quatre rodes. Uns 5 minuts més endavant ens desviem cap a l’esquerra -hi ha una marca de PR groga i blanca pintada en un pi, indicant que hem de girar-, i comencem a baixar per un corriol que al principi, més aviat sembla un rec o sèquia, clarament marcat en el terreny.

Uns 19 minuts després (10,12 h.) trobem un pal indicador, que ens informa que estem al Grau de Vincabrer PR-C.87 (aquí està escrit d’una altra manera que en el pal anterior), i a més ens indica: Riu Siurana / Grau de la Trona – Ermita de Sant Pau / Arbolí – Grau del Bodro / Gallicant. En aquest punt deixem el grau de Vincabrer (si continuéssim baixant, fariem cap al riu Siurana a l’alçada del Molí Paperer), i a gafem la direcció Grau del Bodro / Gallicant. Anem planejant per un sender que uneix els dos graus. Ja hi comencen a haver veus de gana, s’haurà de parar a esmorzar abans que hi hagi un motí. Així, uns 4 minuts després del pal indicador, agafem un sender cap a la dreta muntanya amunt, i en uns 10 minuts arribem a la Cova del Cup, on esmorzem (10,26 h.). Cal dir que en el mapa “Siurana 1:10.000” de Piolet, el camí cap a aquesta cova no està marcat.


Més o menys mitja horeta per esmorzar; els de Falset com sempre, carregats de menjar i beure: A banda dels entrepans, també porten olives, vi de diversos colors, fruita, coca de Falset, ametlles, i fins i tot una mica de licor per amenitzar el cafè. Que no falti de res. Fa una estona que ha començat a caure una fina pluja, que mentre esmorzem continua, però de moment no és preocupant. Fa bastant fred, devem rondar els zero graus, així que sense més preàmbuls, arropleguem trastes i continuem (11,05 h.).

Tornem a baixar per on hem vingut, ara cara avall fem més via, fins retrobar el sender, i continuem fins que trobem un altre pal indicador, que ens assenyala que estem prop de la Cova Tosca (com en el cas anterior, aquest camí no s’ndica en el mapa) . Tornem a deixar el sender principal i n’agafem un que surt cap a la nostra dreta, en direcció a la paret de la muntanya. En un parell de minuts arribem a la Cova Tosca (11,15 h.). Més que una cova, és una Balma gran, amb el que sembla -o és- una estalactita gegant al mig. Ens hi estem una estoneta, no gaire perquè dins la cova fa corrent d’aire i fred, i retornem per on hem vingut fins al pal indicador, on reprenem el sender principal, en direcció al Grau del Bodro / Gallicant (11,26 h.).

Ja no plou, ara ha començat a nevar, a estones amb força. Uns 13 minuts després (11,39 h.), arribem a un altre pal indicador, aquest és el mateix que hem trobat a les 9,04 h., quan al començament de l’excursió pujavem pel grau del Bodro: Riu Siurana / Mas d’en Candi (d’on venim) – Gallicant – Cova Tosca / Arbolí. Hem tancat el cercle. Ara només cal baixar seguint la direcció Riu Siurana / Mas d’en Candi, i en uns 13 minuts arribem al riu, presidit en aquell punt pel Mas d’en Candi, a l’altra banda del riu. La neu ha cessat, ha estat una navada “fotogràfica”, és a dir, ens ha anat molt bé per fer quatre fotos. Travessem i pugem fins al Mas d’en Candi (11,57 h.). Si no fes aquest mal temps, ens haguéssim arribat fins al Molí de l’Esquirola, a poca distància seguint la pista, però el temps no acompanya i decidim no temptar més la sort. Ara només cal agafar els cotxes i tornar cap a casa.



Fins a la pròxima.
.
Text i fotos: Carles X. Cabós.
.
no em quadra algo: la foto on esmorzeu, dieu que és la Cova del Cup? Hi heu vist el famós cup?
Rafel, si vols que et digui la veritat, no ho sé. Jo no hi havia estat mai, i ara no recordo si hi havia un cup, tot i que em sona que potser si, que més a l’esquerra d’on s’acaba la foto hi havia un forat. Però no t’ho puc assegurar. El que si et puc assegurar és que si vaig posar que és la cova del cup és per què almenys teòricament ho havia de ser, bé per què així sortia al mapa o bé per què algú dels que anàvem ho va dir. En fi, no t’ho puc assegurar al 100%.