Diumenge 17 octubre 2010. Itinerari: La Morera de Montsant, Grau de la Grallera, Comellar del riu, barranc del Vidalbar, Cova de les Gotetes, Planars del Ros, Cova Fumada, Aiguabarreig, riu Montsant (congost de Fraguerau), Ermita de Sant Bertomeu, Cadolles Fondes, Ermita de Sant Antoni, Ulldemolins. Mapa: Guía “Serra de Montsant. Excursions pel parc natural. 36 itineraris circulars i 8 travesses” de Jaume Mas Roca (ed. Piolet).
Quan era petit, vaig anar de colònies a Les Obagues (prop de l’ermita de Sant Antoni, a Ulldemolins), amb altres nois i noies de Cornudella. Crec que era l’any 1981. Eren les meves primeres colònies i la primera vegada que em separava tants dies dels pares i de casa. Les colònies les organitzava mossèn Roquer, que aleshores era el mossèn de Cornudella. Una de les particularitats d’aquestes colònies va ser que els pares ens van pujar amb vehicles fins a la Morera de Montsant, i des d’allí vàrem marxar a peu fins a Ulldemolins, travessant el Montsant de sud a nord. Aquella excursió va representar la meva primera gran experiència a Montsant, i sempre n’he tingut un gran i bon record. Tant, que des de feia uns anys em rondava pel cap de tornar a fer-la. D’aquesta manera, la Eli i jo vam fer aquesta excursió, encara que no sé ben bé si vam seguir exactament el mateix itinerari que aquella -el qual no recordo-, però em servia per complir el desig.
Vam utilitzar la guía “Serra de Montsant. Excursions pel parc natural. 36 itineraris circulars i 8 travesses” de Jaume Mas Roca (ed. Piolet), seguint les indicacions de la travessa nº 2 de la guía: “La Morera – grau de la Grallera – comellar del Riu – barranc del Vidalbar – planars del Ros – Aiguabarreig – riu Montsant (congost de Fraguerau) – ermita de Sant Antoni”. Estava tot molt ben indicat, i no vàrem tenir cap problema, tot i que nosaltres anavem al nostre ritme, molt més lent que l’indicat a la guía. Per cert, una guía molt recomanable per a aficionats a l’excursionisme per aquestes contrades.
No feu gaire cas dels temps indicats aquí, només són a títol orientatiu. Feiem sovint parades per fer fotografies o un cigarret, de vegades sense comptar el temps.
A les 9 del matí, minut amunt minut avall, el meu germà Santi ens va portar fins a l’entrada de la Morera. Des d’allí vam pujar fins l’aparcament que hi ha a la part alta del poble, abans d’arribar als dipòsits. Des de l’aparcament vam sortir a les 9,20 h. Seguint el carrer encimentat que puja, trobem pals indicadors. Agafem el sender del grau de la Grallera i xino xano comencem a pujar sense pressa, contemplant el paisatge i fent alguna fotografia.
A les 10’17 arribem a la Serra Major, al camí Albarca – Cabacés. Hi ha un pal indicador. Agafem direcció “Comellar del Riu – Vidalbar”. Crec recordar que des del pal indicador fins el començament del comellar el sender s’havia d’intuïr més que veure’l clarament, però no vam tenir cap problema en trobar-lo. Més avall trobem un pal indicador per pujar al Piló dels Senyalets.
A les 10,46 trobem un pal informatiu, indicant que entrem al barranc del Vidalbar, baixem durant 10 minuts i parem a esmorzar. El lloc on parem està molt amagat, ja que anem baixant encaixonats entre roques i vegetació, i així serà durant una bona estona, a bocins fins i tot ens trobem amb el sender bastant envaït per la vegetació, amb moltes branques travesseres que entorpeixen el camí. Això dura més o menys contínuament fins que arribem a l’aiguabarreig, on la vegetació al voltant del sender s’aclareix. Però per això encara falta. Així, cap a les 11,25 i amb la panxa plena reprenem el camí i continuem baixant pel barranc del Vidalbar. A les 11,31 h. passem per la Cova de les Gotetes. Poc abans d’arribar a la cova, una clariana permet veure “la Bitlla”, a l’altre costat del barranc.
A les 12,03 h. Trobem una cruïlla de senders i un pal indicador: La Pleta / Pont Natural – Font Canaleta – Riu Montsant – Serra Major (d’on venim). Continuem tal com anàvem, en direcció al Riu Montsant. A les 12,22 h. trobem un altre pal indicador: “Forats / Clot del Cirer – Serra Major – Riu Montsant”. Continuem en direcció al riu, pel sender que ens queda a la nostra dreta. A les 12,35 sortim del bosc a una placeta, un bon mirador on podem veure el cingle inclinat que cau cap a l’Engolidor, el riu Montsant i l’Aiguabarreig on s’acaba el barranc dels Pèlags, el pont natural i els característics plecs dels Ventadors. Aquí parem a descansar, contemplar el paisatge i fer alguna fotografia.
Un quart d’hora després (12,50 h.) continuem El tram que queda fins baix al barranc dels Pèlags és el que està més malament, amb bastanta malesa, tot i que es pot fer bé amb una mica de paciència i uns quants renecs, sobretot per part de la Eli :-). A les 13,34 arribem al Barranc dels Pèlags i el creuem i anem per l’altre costat. Trobem un pal indicador posat damunt d’una roca: Engolidor / Barranc dels Pèlags – Vidalbar / Serra Major (d’on baixem) – Riu Montsant. Fem un petit descans i continuem en direcció al riu; un parell de minuts més avall trobem a la nostra dreta la Cova Fumada. A les 13,54 h. arribem a l’Aiguabarreig. Aquí s’ajunten el barranc dels Pèlags i el riu Montsant.
Trobem l’indicador: Ulldemolins – Margalef – Pèlags/Vidalbar (d’on venim). Aquest pal indicador quan hi vam passar nosaltres estava solt, aguantat per quatre pedres al seu peu i recolzat en una petita roca. Continuem direcció Ulldemolins. Per trobar el sender d’Ulldemolins (a partir d’ara continuarem amb el riu a la nostra esquerra) caldrà que ens ajudem amb les mans per pujar un marge de pedra, una vegada dalt, de seguida veurem el sender. A les 14,38 arribem a la Balma del Sapo. Parem a dinar. A les 15,00 tornem a reemprendre la marxa, i de seguida -a un parell de minuts- a mà dreta trobem la roca del Bisbe.
Sempre sense deixar el sender i amb el riu a la nostra esquerra, a les 15,16 h. arribem a la cruïlla del sender de Sant Bertomeu, amb el seu típic pontet penjat sobre el riu Siurana, un pèl més endavant en trobarem un altre de més petit. Ens desviem i en deu minuts arribem a Sant Bertomeu (15,27 h.). Aquí també fem parada -aquesta obligatòria- per disfrutar del lloc i el seu silenci llegendari. A les 15,51 sortim per retornar per on hem vingut fins retrobar, a les 16,05 h., el sender que ve de l’Aiguabarreig (d’on veníem abans de desviar-nos cap a Sant Bertomeu) i va a Ulldemolins (on anem).
A les 16,35 h. arribem a les Cadolles Fondes. Aquí hi ha un mirador amb una barana de ferro, per poder admirar amb més seguretat i des de l’alçada el profund engorjat de les Cadolles, on el riu s’estreta i passa entre altes roques, formant algun toll. Aquesta és una de les imatges, juntament amb el Pont Natural, que em van quedar de l’excursió de quan vaig venir per aquí l’any 1981, de camí cap a les colònies a Ulldemolins.
A les 16,40 h. continuem. Uns indicadors assenyalen diversos camins. Agafem un que marxa a la dreta, pujant unes escales amb travessers de fusta. En un moment, el sender es converteix en pista. Tres mints més tard arribem a un transformador i una caseta d’obra, ja sobre pista encimentada. Aquí podem dir que gairebé donàvem la sortida per acabada, donat que el tram que queda fins a Sant Antoni ja ens el coneixíem, a banda de que es pot arribar fàcilment amb cotxe fins a un petit replà que fa d’aparcament que trobem una mica més amunt. Cap a les 17,06 arribem al Pla de la Bassa, ja molt aprop de Sant Antoni. Seguim cap a Sant Antoni per la mateixa pista. Per desgràcia, no li vam dir al meu germà que ens recollís a Sant Antoni, per la qual cosa hem de fer a peu el tram que falta fins al càmping d’Ulldemolins, a la carretera, on havíem quedat amb ell.
Des de Sant Antoni fins al càmping vam tardar més de 3/4 d’hora, que ens podríem haver estalviat, ja que el trajecte es fa pesat, per una pista asfaltada. A les 17,52 arribàvem a Ulldemolins, i a les 18,05 al càmping, on ens esperem que ens vinguin a buscar. Una gran excursió, sense cap dubte.
Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant 17 octubre 2010. Fotos: Elisabet Josa i Carles X. Cabós.
.