Diumenge 29 de gener de 2012. Cornudella – La Morera – Cabassers – Cartoixa d’Escaladei – Cornudella (4×4)Itinerari: Itineraris: Anada: Cornudella – Mas de l’Abella – Mas d’en Gil – Mas de Sant Blai – La Morera – Mas de St. Antoni (Montalt) – Mas Blanc – Mas de Forçans – Mas Deu – Barraca del Creuetes – Mas del Peret – Font de la Cavaloca – Cabacés – Mare de Deu de la Foia – La Covassa – Sant Roc. Tornada: Sant Roc – Mas del Peret – Mas de Forçans – Mas Blanc – Mas de St. Antoni (Montalt) – Forn del Rosalí – La Pietat – Cartoixa d’Escaladei – La Morera – Coll de l’Anglès – Collet dels quatre camins – Ermita de Maria Assumpta – Font dels Enamorats – Mas d’en Gil – Mas de l’Abella – Cornudella.
Fantàstica ruta de més de 6 hores (parades incloses) i 70 kilòmetres pel Montsant, visitant llocs històrics i paisatges excepcionals. Pràcticament tot el recorregut per camins i pistes forestals, casi sense circular per asfalt des del poble fins a Cabacés. A peu només un parell de passejos per arribar a l’ermita de la Pietat i la font de la Cavaloca. Una ruta semblant la vam fer al març de 2009 lo Robert, Marga, Eli i jo, amb el Lada de la Marga (veieu aquest enllaç) però més directa i amb menys parades.
Previ esmorzar lleuger a la Renaixença, avui a les 10 en punt sortim de Cornudella la Montse, lo Robert, la Eli i jo, amb el meu Lada Niva, un ferro molt apropiat per aquesta classe d’aventures rurals. Fa un bon dia per a l’època de l’any. Molt assolellat i sense núvols a la vista, però fa bastant fred, que es fa més notori quan bufa l’aire, gelat. El nostre objectiu és arribar a Cabacés circulant el mínim possible per pistes asfaltades o carreteres. La ruta és complicada per la gran quantitat de culs de sac, cruïlles i desviacions. Les indicacions que trobem, molt abundants, no serveixen gaire: assenyalen rutes per anar a peu, que de vegades coincideixen amb els camins principals i de vegades no. Convé anar-hi amb algú que s’ho conegui bé. En aquest cas comptar amb lo Robert és un gran avantatge; és una persona indicadíssima ja que es coneix aquests paratges molt i molt bé. També moltes gràcies a la Eli, que es farà un tip de fer fotografies amb la penalització de no sortir-hi ella (ja li sap greu, ja 🙂
Sortint del poble, agafem el camí vell de Poboleda. Al Mas d’en Gil agafem el camí que puja cap al Mas de Sant Blai (Bonrepòs), on arribem a les 10’29 h. Aquest mas té molta història. Antigament va serun monestir femení cistercenc, fundat el 1215. Va funcionar fins el 1452, quan la comunitat es va traslladar a Vallbona, passant els seus bens a Escaladei i Santes Creus. Val la pena parar a fer unes fotografies i disfrutar per una petita estona de la tranquilitat del lloc.
Deu minuts després, marxem i pugem fins al final del camí, que acaba a la carretera, molt aprop de la Morera. Arribem al poble i el passem de llarg, per desviar-nos de seguida per un camí que surt cap a la dreta. Seguint aquesta pista, a les 11,20 h. arribem al Mas de Sant Antoni (Montalt). Hi ha un cartell informatiu molt intrigant que diu: “La llegenda explica que Montalt era un nucli de població anterior a l’arribada dels cartoixans. Els monjos van pagar el dot de les noies que es casaven fora del poble, van comprar les terres i van aconsseguir fer desaparèixer Montalt com a poble. No es podien permetre el brogit d’una vila tan propera al seu indret de retir espiritual. La història confirma que Montalt va existir i es va despoblar. De l’antic lloc de Montalt, només en resta el Mas de Sant Antoni, avui enrunat.” La història també diu que la desaparició del poble se situa a principis del segle XV; els cartoixans portaven a Escaladei des del segle XII, quan monjos procedents de la Proveça van arribar a Montsant per construir el monestir i fundar així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Posteriorment, el mas apareix documentat com a explotació agrícola dels cartoixans. Al mas encara s’hi pot distingir l’antiga capella dedicada a Sant Antoni. Parem 10 minuts a admirar aquest lloc amb tanta història i llegenda, amb unes vistes fantàstiques del Priorat des de l’alçada. Fem unes fotos i continuem.
Un parell de minuts després passem per les ruïnes del Mas Blanc, separat uns metres del camí, i menys de 10 minuts més tard passem pel costat del Mas de Forçans, encara en peu i ben conservat, situat en mig d’una explanada de vinya. Cinc minuts més i ens desviem provisionalment del camí, per agafar un desviament a l’esquerra que va al Mas Déu i baixa fins a la Barraca del Creuetes, una barraca de pedra seca on s’acaba la pista. Després desfarem el camí per retornar al camí principal. Aquest precís camí el vaig fer l’any 2000 o 2001, amb el Raul Porcel. Buscavem camins perduts pel Montsant, i vam baixar per aquest, pentsant-nos que potser ens portaria fins a Cabacés. Vam arribar fins a la Barraca del Creuetes, on com ara, s’acabava el camí. Aleshores, però, el camí estava molt malament, gairebé perdut; a estones semblava que anessim camp a través, avui està en molt bon estat.
De seguida passem pel Mas Deu, en ruïnes, gairebé només queden quatre parets. Des d’aquí fins a la Barraca del Creuetes hi ha 10 minuts; arribem a la barraca a les 11,59 h. Com dic, feia deu o dotze anys que no havia estat aquí, i contrariament a aquella vegada, aquesta si farem fotos.
Aquí s’acaba la pista, hem de desfer el camí fins la pista principal.Després de fer les fotos de rigor i un cigarret, fem el tomb i tornem per on hem vingut fins al camí principal. Deixem a la nostra esquerra un camí que baixa cap al Mas Roger, fem camí durant uns 20 minuts, fins que arribem a la vora d’una parada d’ametllers on la darrera vegada que vam passar, fa tres anys amb el Lada de la Marga, vam parar per fer-nos fotos en aquest mateix lloc, amb els arbres florits. Avui no estan florits, però això no és cap obstacle per continuar la tradició.
De seguida reprenem el camí. 12 minuts endavant agafem cap a la dreta un camí que va a la font de la Cavaloca. Pocs minuts després deixem el cotxe on s’acaba la pista, per continuar a peu durant un parell de minuts fins a la font, precedida d’una impressionant figuera. Una vegada vista la font, retornem al cotxe i al camí principal, on arribem a les 12,52 h. Ja som al tram final abans d’arribar a Cabacés. Hi arribem a les 13 h., passem pel costat del camp de futbol i agafem el camí que puja cap a l’ermita de la Foia. Un quart d’hora després estem entaulats, preparats per “esmorzar” en horari de dinar. No hi ha ni un ànima. Ens asseiem damunt d’uns socs, situats a manera de cadires al voltant d’una gran pedra redona que fa de taula. Tot i que fa bon sol, l’aire és gèlid, i ens traslladem amb els bàrtuls sota porxos que hi ha al costat de la zona de les graelles. Mentre mengem els entrepans de la Renaixença, passen una parella d’excursionistes, les úniques persones que veiem en tota l’estona. El cafè del termo no està calent, només tebi, fet que desencadena una conversa una mica surrealista sobre els motius de que el cafè no estigui prou calent. Naturalment, no en treiem l’entrellat. Com que fa fred, no ens entretenim gaire, i a les 13,54 h. agafem els trastes i ens preparem per retornar cap a casa.
En un principi, la nostra intenció era tornar a Cornudella per la carretera, passant per les Vilelles i Escaladei, però a darrera hora decidim tornar per on hem vingut, fent alguna variació en la ruta. Primer que res i abans d’iniciar el retorn, anem fins a la Covassa, una gran balma que en el seu interior conté una edificació. Des d’allí i baixem fins a Cabassers per tornar a pujar fins l’ermita de Sant Roc.
Des de l’ermita de Sant Roc, cap a les 14,18 h. sortim en direcció a Cabacés una altra vegada, per agafar la pista per on hem vingut, que surt del costat del camp de futbol. Seguim el mateix camí, aquesta vegada sense aturades durant 40 minuts, fins que trobem la pista que se separa i que baixa cap a la Pietat, damunt de la Cartoixa. Aparquem davant el Forn del Rosalí (14,58 h.) i baixem a peu fins La Pietat, antic lloc de repòs dels monjos d’Escaladei, a menys de cinc minuts. L’edificació esta en mal estat. Les parets estan encara dempeus, però la teulada està esfondrada. L’entorn ha estat arranjat i el Parc Natural ha col.locat cartells informatius sobre la vegetació del lloc. La Cartoixa des de La Pietat es contempla en tota la seva grandària des de l’alçada.
Aquest lloc i bona part d’aquesta banda del Montsant em porta molts records, ja que fa un fotimer d’anys vaig estar-hi treballant durant uns mesos, després del gran incendi que va cremar aquesta part del Montsant crec que l’any 1982. Després de l’incendi, no recordo si passats alguns mesos o uns pocs anys, vaig treballar en la seva reforestació replantant milers i milers de pins per la zona. Concretament uns dels records que tinc més vius és veure’m plantant pins just per damunt de La Pietat, veient des d’on jo estava la teulada esfondrada de l’edificació. El lloc aleshores (encara no tenia 18 anys) em va cridar l’atenció per què no sabia ni de la seva existència. Era un lloc totalment abandonat. Avui està una mica millor pel que fa a l’entorn, net de malesa i vegetació, com he comentat abans, però l’edifici continua igual que fa 25 anys.
Vist el lloc i les vistes, a les 15,12 h. tornem cap al vehicle, a cinc minuts a peu. En lloc de retornar fins a la pista per la qual veniem des de Cabacés, continuem tal com estem encarats, seguint baixant el camí fent ziga zagues fins a la part posterior de la Cartoixa. Allí ens desviem cap a l’esquerra, pel camí que passa per radera del complex, i seguint una altra ruta sense cap aturada, pujarem fins retrobar la pista principal uns quilòmetres més endavant d’on l’havíem deixat per anar al Forn del Rosalí i La Pietat.
Una vegada retrobada la pista, ja som molt aprop de La Morera, on arribem a les 15,36 h. Sortim a la carretera, però ara girem en direcció a Escaladei, i baixem per l’asfalt fins una mica després de passat el cementiri, quan trobem una explanadeta a la nostra esquerra, des d’on surt un camí. L’agafem. El camí va baixant constantment, el camí ens portaria cap a Poboleda o cap a Cornudella, totes dues poblacions situades a menys alçada que La Morera. No hi ha cap edificiació important en tot el trajecte de baixada, només casetes de tros aquí i allà. Trobem multitud de cruïlles i camins varis que marxen a dreta i esquerra durant tot el trajecte. Jo no m’ho conec gaire, però amb l’ajuda del Robert a les 15,56 h. arribem fins a l’ermita de Maria Assumpta, que gairebé queda tapada pels arbres, a la dreta del camí, i a tocar del mateix la Font dels Enamorats. Un minut després passem pel Mas d’en Gil, ara ja només hem de seguir la pista i en uns deu minuts arribarem a la C-242 i a Cornudella, on arribem a les 16,11 h.
Hem sortit de Cornudella a les 10 del matí i son més de les 4 de la tarda. Hem passat un dia fantàstic, redescobrint llocs que feia temps que no visitavem, i disfrutant d’una ruta pel Montsant que igual que ha durat 6 hores en podria haver durat més. Tant de bo el Montsant continuï sempre igual, poc massificat i conservant el seu esperit místic i solitari, per poder seguir gaudint de la seva pau i tranquilitat llegendàries. Fins la propera!
Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant, 29 de gener 2012.
.