Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l’Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau ©, Siurana 19 juliol 2009.
El pas de l’Ebre de Joan Escuer
Un cop passat per l’Escola de Guerra del Morell, i amb la graduació de tinent, queda incorporat a la 226 Brigada Mixta del 3er Batalló, de la 42 Divisió, en la Companyia de Metralladores.
Passen l’Ebre pels marjals de Vinebre, entre Flix i Ascó, al juliol 1938. Quan jo li preguntava com s’ho van fer, em va dir que a gual. Primer van enviar uns guerrillers, que nedant de nit amb ganivet a la boca, passaren a l’altra riba; degollaren els vigilants franquistes, i feren el senyal de ‘pas lliure!’. Llavors tota la companyia de metralladores passaren amb animals el material i personal; feren un cap de pont i es mantingueren ferms fins que els pontoners adobaren unes passeres per a la resta de la Brigada. Així passaren les 226 i 227 Brigades Mixtes que remuntaren fins Els Auts i es plantaren a les portes de La Fatarella.
El pas de l’Ebre per Benifallet
És un altre cas curiós de com es va preparar i produir el pas de l’Ebre. El jove Enric Aguadé Sans, incorporat el febrer de 1938, aconsegueix la plaça de delineant-cartógraf de la 59 Brigada Mixta (3er Batalló) de la 42 Divisió. Tenen la base al Castellet de Banyoles, renombrat poblat ibèric prop de Tivissa i mirador privilegiat del riu Ebre entre Ginestar i Benissanet (3). Per la manca de planols detallats de la zona, el seu comandament l’encarrega de vigilar la riba franquista i anotar sobre un 1:50.000 les trinxeres enemigues: si un patruller es fon de cop vol dir que entra en una trinxera; i quan reapareix, vol dir que en surt. Així va anar dibuixant les defenses enemigues.
Mentre fa la constant observació del riu, recorda que l’antic camí de Tivissa a Benissanet passa a gual per les illetes del riu que veu enfront. Ho manifesta al comandament. I una nit sense lluna, amb un altre company nedador, són lligats de cintura i enviats tot caminant fins la riba contrària; arribats a tocar marro, retornen sans i estalvis. L’aigua només els arriba a l’entrecuix (4).
La 59 Brigada Mixta fou rellevada a les envistes de l’ofensiva del juliol 1938 per la XII Internacional, que passà tot l’armament a llom de mules pel gual descobert; va empènyer per Benissanet, Cavalls i Pàndols i arribà a les portes de Gandesa. La 59 Brigada Mixta del jove Enric Aguadé s’incorporà a la 226/227 i passà per Faió-Ascó.
Al poble tenim un testimoni de què el pas a gual per les illetes de Benifallet era possible. Quan el jove Romà Josa Estivill, enllaç de comandament, és ferit a l’Ebre, un company el trasllada fins l’hospital de campanya de Rasquera, tot passant l’Ebre a coll (5).
El pas de riu des d’El Molar
A la primavera de 1938, amb els franquistes ja a la riba dreta de l’Ebre, tota la reraguarda de l’esquerra del riu és un brogit de tropes republicanes. Al Molar s’hi apleguen fins a cinc comandaments diversos; a més dels Internacionals que estan per tota la comarca (La Torreta, Escaladei, Gratallops, Tivissa…).
Entre El Masroig i El Molar, en davallar la carretera al riu passa el Siurana per un pont alterós de tres gran ulls. Allà els militars taponen el pont amb sacs terrers i escenifiquen un pantà prou ample i fondo. I un dia sí i altre també entrenen els seus homes en passar d’una part a l’altre en menudes barquetes. “Molts no sabien nedar i s’afonaven al primer vaivé; sort que els collien a temps”, recorda la mainada del poble que anava guaitar i a riure (6).
Aquest entrenament també es feia al port de l’Ametlla de Mar amb els darrers reclutats del Parc Samà, al mes de maig, amb sorpresa dels incorporats que desconeixien les intencions de l’alt comandament. Allà també se’ls feia caminar per l’aigua amb el fusell alçat.
La requisa de barques i barquers
Els mesos previs a l’ofensiva del juliol 1938 fou un seguit l’arribada de camions militars currulls de menudes i mitjanes barques de pesca d’arreu del país (7). Sabem de les barques requisades a la Costa Brava (8), al Maresme (9), a Salou i Cambrils (les depositaven a les corbes de la carretera que quedaven amagades del camp enemic (10). I molts dels incorporats de la Costa Brava foren destinats al pas del riu com barquers experimentats; llàstima que moltes barques no suressin prou en estar massa dies fora d’aigua.
La construcció de passeres
Queda encara un altre punt curiós de la preparació del pas de riu, en l’ofensiva de juliol 1938.
A la Vilella Baixa, als mesos de maig i juny, s’habilità l’edifici de la Cooperativa per a fabricar intensivament planxes de fusta capicolada, per a fer les passeres dels futurs ponts del riu (11). També al Masroig s’habilità l’església per a fabricar passeres de fusta. Inclús es rebaixaren les escales d’entrada al temple per fer-hi accedir els camions (12).
Els ponts per passar l’Ebre
Martí Vall era tècnic en muntatge d’estructures. En ser cridat al març 1938, amb la quinta del 24, s’incorpora a Manresa i és destinat a la preparació del front de l’Ebre. Com encarregat dels pontoners, actua als passos de Mora la Nova-Mora d’Ebre, Garcia, Vinebre-Ascó, Flix i a la bossa de Mequinença.
Els ponts importants es muntaven amb camions que tenien llançadora de 6/7 mts, que clavaven pilars-tub al fons del riu, on els bussos hi voltaven zapates d’un m² que mantenien i fixaven l’estructura. Les peces de cada pont anaven numerades amb lletres per facilitar el muntage; i en ser bombadejades es reponien depressa, ja que hi havia prou recanvis numerats.
El pont de Mora la Nova – Mora d’Ebre no fou mai anihilat. Tenia dos nivells: pel davall si baixava pla el riu; pel damunt si aviaven els pantans. El 15 de novembre rebé Martí l’ordre de volar-lo, cosa que no feu perquè encara quedaven tropes a l’altra riba: com podia jo volar el pont si a l’altra banda hi havia un gran colapse d’homes i material? (13). Fou a les 6 de la matinada del 16/17 de novembre 1938 quan ell mateix el va volar.
El pont de Vinebre-Ascó tenia dos trams: un unidireccional fins l’illeta del mig del riu com el de Mora amb una sola alçada, i dos més tubulars fins Ascó. Aquests eren a ras d’aigua, que es podien elevar pels tubs. Així l’aviació no els veia i només bombardejava la illeta. Tot el pas tenia uns indicadors fluorescents de nit pels camions. El pas de Flix era el menys tècnic; muntat damunt pontons que es reforçaven segons les necessitats. El pont de Garcia, muntat aprofitant els pilars del pas de tren ja volat a la primavera del 38, fou mantigut al llarg de tota l’ofensiva, refent-lo a cada bombardeig. El pas de Mequinença era molt senzill, pel poc calat del riu. Es muntà molt depressa fent avançar els camions-llançadora per dins el riu mateix.
Martí Vall Cadevall renega en les seves notes-record de la baula estesa de què els pontoners eren russos i també la tècnica: res més lluny de la veritat, érem tots espanyols i la majoria catalans que jo mateix havia escollit i entrenat (14). En acabar la guerra fou internat a Lleó; d’on s’escapà. Ja a casa el tornaren a agafar per dirigir la reconstrucció del pont de Tortosa.
Quedi aquest breu recull com homenatge a l’amic Joan Escuer i als qui feren possible el pas de l’Ebre.
(1): Un fet singular de 1933: l’aconseguiment del descans dominical, o la vaga dels aprenents; MIQUEL MARTORELL, L’Informatiu d’ERC, nº 4, desembre 2000; Cornudella de Montsant.
(2): Memorias de un republicano español deportado al campo de Dachau; JOAN ESCUER GOMIS, Amical de Mauthausen, 2007.
(3): On ara hi ha el pas de riu del Gas, amb una illeta intermèdia.
(4): Aquesta feta me l’explicà diverses vegades el bon amic Dr Enric Aguadé; ara està a les seves Memòries d’un metge caminador, DR ENRIC AGUADÉ SANS, Reus 2006.
(5): és la ferida de metralla al turmell que l’acompanyà de per vida; era al 4t Batalló de la 124 Brigada Mixta de la 27 Divisió; ferit a la cota 444 el 3.09.38 (conversa 08.03.2000).
(6): Records de Jaume Serres (1929) i altres veïns.
(7): Tota una setmana estigueren passant per la Figuera camions amb barques (Albert Llorens, 16.06.2009).
(8): Investigació de MARTA PLANELLAS (Tossa, 2009).
(9): José Ortuño Canales, xófer de camió de la 227 Brigada: MIQUEL MARTORELL, La Tralla 18, 2009; Cornudella de Montsant.
(10): ENRIC AGUADÉ SANS, Memòries…, pg 57.
(11): Els refugiats de les Zones de Guerra al Priorat, MIQUEL MARTORELL, pg 165, Falset 2007.
(12): Conversa amb Mercè Tost (24.05.09).
(13): Totes les informacions de Martí Vall han estat reflectides a Els Biberons, JOSEP MASSAMUNT Lleida 2001, pgs 134-136.
(14): Els ponts/passos de riu foren molt importants per aconduir els ferits greus als hospitals quirúrgics: per Flix a la Cova de Sta Llúcia de La Bisbal de Falset, per Garcia a El Molar i Bellmunt, per Mora a Els Guiamets i la Torreta, per Ginestar a Rasquera-Cambrils; i d’allà a l’Hospital Base 22 de Reus, a la Savinosa de Tarragona, etc.
Nota: Les fotos estan afegides per cornudellaweb.com, no estan incloses en l’article original.
__________________________________________________________________________________________________
Publicat a Cornudellaweb.com: 2009. Publicat a Cornudella Blog: 13/01/2014. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 12/03/2022.
__________________________________________________________________________________________________