Cornudellenc i col.laborador de Cornudella web, acaba de publicar el seu segon llibre: Tarrako (març 2011).
L’any 2008, Àngel Lluís Carrillo Pujol va enlluernar a molts amb la publicació de la seva primera novel·la, Fresas y Melocotones. Aleshores, el 3 de març de 2008 per ser més exactes, vàrem publicar una entrevista amb l’autor, que aquell mateix mes iniciava la seva particular col.laboració amb Cornudella web amb la seva secció d’articles “El meu pacient“. També és membre fundador de l’associació Fòrum Cornudellenc, que edita Cornudella web. Tres anys després podem seguir gaudint de la ironia i versatilitat que el faran un dels nostres novel·listes més interessants.
Ara tornem a fer-li una nova entrevista, per celebrar la publicació del seu segon llibre “Tarrako”, a les llibreries a partir del dia 7 de març: Un detectiu en crisi i decadent; Pol Baker, dones misterioses, fosques i seductores, desapareguts, bombes, terroristes, mafiosos, revenja, alcohol, amor, històries que es compliquen i es resolen de forma vertiginosa… i sempre un lloc per a la sorpresa en cada incògnita. Del llibre, escriu el seu editor: “A Tarrako, Àngel Lluís Carrillo Pujol ha sabut barrejar les seves obsessions literàries, com el rugby, la medicina, els barris foscos de les nostres ciutats, els amics dubtosos i escriure una novel·la on no falta el sentit del humor i un llenguatge sempre proper a la quotidianitat i la proximitat”.
-Quin va ser el primer llibre que vas llegir per gust?
-“Els tres mosqueters”, d’Alejandro Dumas. Un gran llibre per començar quan encara ets un nen, aventures, amor, lluites, traïcions…
-Suposo que també llegies Mortadelo y Filemón, Tintín, Astèrix o Lucky Luke, com els nens de la teva edat…
-Evidentment, anàvem a la biblioteca del mossèn on podíem trobar totes aquestes grans aventures. “Mortadelo y Filemón al Mundial 78”, un dels millors còmics que he llegit mai. Quan vam créixer ja vam entrar al món del Tinent Blueberry, quins grans còmics.
-Quant de temps fa que treballes en la teva nova novel.la, Tarrako?
-He estat uns dos anys amb aquest llibre, ha estat menys dur que Fresas y Melocotones, però igual d’intens.
-Pregunta obligatòria: Hi ha alguna experiència personal o és totalment ficció?
-En aquest llibre tot es ficció, la noia de la portada també.
-T’agraden la novela negra i les pel.lícules que tracten les mateixes temàtiques que els teus llibres?
-Un dels meus gèneres preferits es la novel·la negra, l’any passat va sortir un llibre molt recomanable amb totes les novel·les de Raymond Chandler, quan era més jove cada estiu llegia tots els llibres de Sherlock Holmes. La meva autentica debilitat és el cinema negre. La millor pel·lícula que he vist mai es “El Padrí” de Francis Ford Coppola. Hi ha pelis que m’han entusiasmat, com les dos primeres d’en Tarantino, “Reservoir Dogs” i “Pulp Fiction”, “Un dels nostres” de Martin Scorsese o “Mort entre les Flors” dels germans Coen.
-T’emmiralles en algún autor a l’hora d’escriure?
-Fa uns anys vaig descobrir a en Charles Bukowski, una literatura dura, que surt del fetge, de l’ànima. Crec que tinc més influència del cinema negre que de la literatura negra, la forma que tenen els directors d’explicar una mateixa història, barrejant temps i espais, “21 grams” o “Babel” serien alguns exemples.
-Sembla que en els darrers anys estan triomfant a casa nostra els autors de novel.la negra del nord d’Europa. És així o és que ara ens hi fixem més?
-Primer va ser en Henning Mankell amb l’inspector Wallander i després va aparèixer en Larsson amb la seva trilogia, sol he pogut llegir el primer, em sembla entretingut, però res més. Després ha vingut un allau d’escriptors que els intenten copiar amb més o menys èxit, diria que menys. Això va ser com la novel·la històrica (diria millor novel·la de ficció en una època passada), va començar “El Codi Da Vinci” i després va venir la resta, la gent volia aquest gènere i li van donar. Una enorme cadena de muntatge cultural.
-D’on treus les idees per a escriure? T’ajuda algú? Els amics i/o la família t’ajuden a donar-te idees?
-Les idees crec que surten de molts moments, d’una conversa amb amics a qualsevol bareto, de records, d’una cançó, d’un passeig, d’una conversa amb els teus fills –els nens son els éssers més surrealistes del món-, un article al diari, un sopar a Cornudella…. Tot suma i tens un resultat.
-Qui ha llegit el llibre abans de publicar-lo?
-La meva dona, la Muriel, que diu que es una obra mestra –una opinió totalment imparcial-, la lectora de l’editorial i l’editor.
-En quins llocs acostumes a escriure i a quines hores?
-Normalment a casa, al despatx que tinc, amb música, aquest llibre es de Tom Waits. Les hores que puc, que tinc lliures, ara que el Pau es més gran i dorm millor per la nit tinc més temps.
-On es desenvolupa la història de la novel.la?
-A una ciutat fictícia del futur que es diu Tarrako, basada en la Tarragona actual, on el govern controla les velocitats dels cotxes, als fumadors, tot te mil normes i mil prohibicions, una mica com ara.
-Aquesta és la teva opinió sobre la Tarragona actual?
-No, el que crec que potser de la nostra civilització en un futur. Un món ple de normes i prohibicions en nom del bé comú. Fa un temps vaig pujar al meu poble, Cornudella, d’uns mil habitants, i ens van tancar el bar a les tres de la matinada, a gent de més de 30 anys que feien una copa i xerraven, si no vindrien els Mossos, com si això fos Barcelona. Es un poble, no molestem, sol volem estar tranquils. Gaudir dels amics i d’un bourbon, res més, l’endemà ja aniré a treballar per pagar els vostres impostos.
-Apareix Cornudella o el Priorat en algun lloc?
-El mafiós es diu Cornudela, fill d’un poble del Priorat, he tret una ela perquè sembli més italià. Basat en Vito Corleone, que venia d’un poble italià que es deia Corleone.
-No estarà pas basat en algun personatge real de les nostres contrades…
-No, però potser que faci molts anys algú del Priorat va baixar a la capital i se la va fer seva, no se, però tot podria ser.
-Ens expliques un record llunyà que tinguis de la teva infantesa a Cornudella?
-Això donaria per un llibre. Jo explico a la meva filla quan anàvem a caçar culleretes al toll de la palla, els parttis de futbol al camp gran –cinc contra cinc o vint contra vint-, les guerres de pedres a les bodegues, els partits al carrer del mossèn, el porc que anava a l’escorxador…
-I algún de recent?
-Sobretot recordo les festes de quan érem més joves, el pub, la sala, l’Àtic, les birres de mig litres del Juncosa, les nits a la piscina… Els més recents son dels dinars a la Fonda i de la meva avia que ja no està.
-Un altre llibre en castellà, com Fresas y Melocotones…
-Aquest també es en castellà, però ara estic escrivint un altre llibre en català, un nou repte.
-També serà de novel.la negra?
-No, parla del mon dels diners, on tos es mesura per la pasta que un té, per res més, i com la cobdícia et pot portar a llocs on mai creuries que arribaries. O que en la vida no tothom purga igual els seus pecats, uns van a la presó i els altres queden com herois, sent tots uns delinqüents.
-Com és que la teva editorial és de Madrid?
-Va ser l’editor que va confiar en mi, que li agrada el que faig i que creu que el que publiquem es bo, no hi ha més. Costa molt trobar algú en aquest mon que es vulgui mullar per un escriptor novell.
-On podrem trobar el teu llibre?
-A Reus a la llibreria Gaudí, a Tarragona a l’Adserà, a partir del 7 de març. També ho pots demanar a la teva llibreria de sempre, si no el tenen en stock el poden demanar a l’editorial. Espero que la setmana que ve estigui a l’estanc de Cornudella, pujaré uns quants exemplars per que es venguin al poble.
-El podrem comprar per internet, com el primer? A partir de quan?
-Suposo que en una o dues setmanes estarà a Casa del Libro, no se quan exactament, no sé cada quan actualitzen les pàgines amb les novetats.
-Visites sovint Cornudella? Quan va ser la darrera vegada que vas venir al teu poble?
-Ara vinc menys, abans pujava cada mes o dos mesos a veure a la meva avia, però ara no vinc tant. M’agradaria pujar més, es clar, però amb els nens ja no soc l’amo de totes les meves decisions.
Podeu llegir el primer capítol de Tarrako: Tarrako. (Capítol 1): La mujer de rojo. Àngel Lluís Carrillo Pujol
—
_____________________________________________________________________________________________
Entrevista: Carles X. Cabós, dimarts 8 de març de 2011. Publicat a Cornudellaweb.com: 8 de març de 2011. Publicat a Cornudella Blog: 12/06/2013.
_____________________________________________________________________________________________
—
Podeu adquirir “Tarrako”, d’Àngel Lluís Carrillo a:
—