Els autors ens aproximen a l’aspecte que podría haver tingut la vila a l’època medieval, amb una gran plaça porxada al voltant de l’església de Sant Julià. Aquesta gran plaça porxada era molt més gran que l’actual, tot i que aquesta ocupa una part de l’antiga plaça. De l’antiga església de Sant Julià, se sap que estava situada a la Plaça de la Vila, més o menys entre l’actual edifici de la Caixa Tarragona i el Forn de cal Sergi, i segons aquest estudi, l’església estava situada al mig d’una gran plaça porxada. Les seves restes encara estan enterrades a sota l’actual plaça (*).
1.El més antic de la vila són els arcs anomenats “jueus” que aquí presentem. Es tracta d’un sistema constructiu a cavall entre el 1200 i el 1300. Si pensem que la carta de població és de 1162 (segons documentació de la família Grau), vol dir que ens trobem davant els sectors que dibuixen l’origen de la vila. Una població a l’entorn de l’església de Sant Julià, envoltada d’una plaça porxada, lloc de mercat; plaça amb una sortida al barranc del Tou (porxos de cal Porret), una altra a les eres i a l’ermita (porxos de cal Salero), i també al barranc del Balç (porxos de cal Baster i de la fonda). I el que ens ha sorprès és la col.locació d’un sector porxat al Pla del Navarro, dit també Sol de la Vila, i després Portal del Camp (porxos de Ca l’Adroguer i Cal Sastre). (Veieu “Plànols de la vila anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols de la vila“, de Miquel Martorell Garau). Tot això configura l’extensió de la vila medieval quan estem pels dos-cents habitants.
2. Uns arcs jueus que no ho són, ja que de sempre s’han anomenat així, per coincidir potser en llocs de call. Els trobem a Siurana al llarg del c/Major; a Margalef, a Cabassers, a Prades, a Falset; amb jueus o sense. A les places, feien les funcions de porxada (d’aixopluc i mercat). A les vivendes substituïen els garns cabirons mestres de fusta. Els carreus son ben treballats, de pedra blanca o de saldó roig, o encara alguna peça d’ull de peix. Els daus no tenen senyal de picapedrer; això ens manifesta la normalitat dels sistema constructiu en no aparèixer ni forçats, ni preu fet, ni grans mestres. Amb una anella central per alçar càrregues. La pedra surt de la pedrera de la vila (a tocar dels esclotets) i es trenca amb tascons de fusta, i es retoca un xic les cantoneres. Els arcs de la plaça neixen arran de terra i són d’una mateixa alçada (llevat dels de la Casa del Pes) mentre la resta arrenquen d’uns pilars més o menys alts. Potser ens trobem amb una plaça reomplerta, i anivellada poc a poc a mida de l’església de St. Julià.
3. Els jueus a la vila foren importants de bon començament. Així el 1371 i 78 compren i venen cases a la vila, i es fan seu lo pou del c/Sant Francesc i les eres de la vila. Coneixem a Simeó Martí, a Abraham Samuel, a Bertomeu Muntaner, d’entre d’altres. Són propietaris al Pla d’en Navarro, a la Garrantxa, al pont, i al camí que va a Falset. Estan molt relacionats amb els seus de Prades, Alcover, Valls, i no cal dir amb Abennassar i amb Marmoni, prohoms jueus de la capital del Comtat.
4. Les arcades medievals de la vila, són sense cap mena de dubte el patrimoni més antic, juntament amb les runes enterrades al bell mig de la plaça de l’església romànica de Sant Julià. De quan Arnau de Cornudella participava a la conquesta de Mallorca o Gerard de Cornudella entrava a València amb el rei Jaume. Seria bo que la vila en fos conscient del valor d’aquest patrimoni, i entre tots tinguéssim el goig i el valor de mantenir-les, ja que representen les arrels de la primera “Cornudella al peu del Montsant”. Un altre esforç important fóra la catalogació i manteniment de les portalades i llindars existents al llarg dels carrers de la vila. Ara, però, donem la catalogació i explicació dels arcs alto-medievals de la nostra vila.
ELS ARCS DE LA VILA
Fig.1: Arcada localitzada a CAL BARROT. Exemplar aïllat de petites dimensions. N’és deduïble el seu semisoterrament.
Fig.2: Arcada localitzada a CAL BASTER. Exemplar aïllat segat pel capdamunt.
Cases núms.4 del carrer de la Vileta i 1 del carrer de Tou. A la dreta: distribució interior de l’arcada de Cal Baster.
———————————————————————————————————————————-
Fig.3: Arcada a CAL SERRALLER.
Una unitat existent, amb arrencada visible del soterrani. ës molt probable l’existència d’una arcada bessona, enderrocada durant alguna obra de reforma. Casa núm.9 del carrer del Tou. A la dreta: distribució interior.
———————————————————————————————————————————-
Fig.4: Arcada localitzada a CAL PORRET.
Dues unitats iguals, amb arrencada visible des del soterrani. L’arcada del fons, està seccionada per la volta d’escala. Casa núm 10 del carrer del Tou.
A la dreta: distribució interior.
———————————————————————————————————————————-
Fig.5: Arcades localitzades a CAL SALERO. Dues unitats existents iguals. La tercera unitat, desaparegué en unes obres de reforma. Casa núm. 9 del carrer de l’Església.
A la dreta: distribució interior.
———————————————————————————————————————————-
Fig.6: Arcada localitzada a CAL MIRALLES. Una unitat existent. Hom recorda una altra unitat, arcs_mirallesdistque desaparegué en unes obres de reforma. Aquestes arcades, prenen sentit lateral al sentit d’entrada de la casa. Casa núm. 9 de la Plaça de la Vila.A la dreta: distribució interior.
———————————————————————————————————————————-
Fig.7: Arcada localitzada a CAL VOLTES. Dues unitats existents iguals.
Fig.8: Arcada localitzada a CAL CALDERER. Únic exemplar existent. Per comparació, possiblement existís la seva parella, enderrocada durant alguna reforma. Això és una teoria no massa fonamentada, ja que ningú no la recorda. Cases núms. 6 i 7 de la Plaça de la Vila
A la dreta: distribució interior.
———————————————————————————————————————————-
Fig.9: a dalt: Arcada localitzada a CA L’ADROGUER. Fragment existent, menor a 1/4 d’arc. Cal pensar en la seva conservació total. A baix: Arcada localitzada a CAL SASTRE. Única parella existent, en cantonada. Encara que no es mostra totalment a la vista, es conserven dretes les dues unitats. Cases núm. 2 del carrer de St. Antoni i núm. 26 del carrer Major.
A la dreta: Distribució interior de les arcades de Cal Sastre.
———————————————————————————————————————————-
(*)Nota de redacció:
L’any 2002 es van fer obres de pavimentació i reforma plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, fet que va aixecar certa expectació per si s’hi trobaven les restes de l’antiga capella de Sant Julià. No es va buscar cap rastre de la capella romànica que se suposa que hi ha al subsòl. Durant les obres només s’hi va trobar, per casualitat, un petit indici del que podrien ser els fonaments d’un edifici, just al davant del número 15 (actualment, Casa rural Estivill). Veïns del poble -no l’ajuntament- es van posar aleshores en contacte amb l’arqueòleg tarragoní Joan Menchon, que va tenir la gentilesa de visitar el lloc i va concloure i informar als interessats que sense una excavació i un estudi detallat era impossible determinar el seu orígen. El que es veia semblaven restes d’un començament o final d’un fonament, marge o paret. A falta de l’estudi arqueològic, les obres van continuar.
Tant l’historiador reusenc Ezequiel Gort com l’historiador local Miquel Martorell havien documentat l’existència d’una capella romànica del segle XII al municipi. La capella devia construir-se poc després de la conquesta cristiana dels territoris sarraïns depenents de l’emplaçament de Siurana. A l’entorn d’aquesta capella, dedicada a sant Julià, s’hi hauria construït el nucli antic del municipi. Gort apuntava la hipòtesi que la capella s’hagués aixecat a la plaça de la Vila o al seu entorn. El mateix any de les obres, l’historiador local Miquel Martorell feia un recull de la documentació històrica que corrobora la hipòtesi. Un dels arguments de més pes era la troballa que, suposadament, es va fer als anys cinquanta del segle XX, durant la construcció de les clavegueres del poble. Aleshores s’haurien trobat a la plaça de la Vila les restes de la capella, que en aquell moment es van malmetre molt. Vint anys després, quant es va canviar part del paviment de la plaça, ja no s’hi va trobar res. La capella estaria orientada d’orient a ponent des del carrer del Tou fins al carrer Major. Els dubtes sobre l’emplaçament continuen.
__________________________________________________________________________________________________
Estudi tècnic i històric: Francesc Galan i Torres i Miquel Martorell i Garau. Article publicat al llibret del XIIIè Aplec de Sardanes (1989). Publicat a Cornudellaweb.com: 7 octubre 2001. Publicat a Cornudella Blog amb informació actualitzada sobre l’església de Sant Julià: 04/11/2013. Publicat a Desdelesaubagues.cat: 12/03/2022. Foto de capçalera: Arcs de cal Botifarrer, a la Plaça de la Vila (Foto: Miquel Martorell).
__________________________________________________________________________________________________