Siurana, vint veïns i mil turistes

L’Ajuntament Cornudella de Montsant i la Diputació de Tarragona engeguen un pla estratègic amb l’objectiu d’acabar amb el col·lapse viari, garantir la seguretat dels visitants i preservar l’autenticitat d’aquest indret únic

Situada en una petita península envoltada de cingleres, l’única via de sortida i entrada a Siurana amb vehicles de quatre rodes, és una carretera que acaba en un petit i estret pont, situat a uns cent metres de distància del nucli urbà. La privilegiada situació de Siurana és una característica fonamental de la seva llegendària bellesa, però a efectes de trànsit de vehicles no és el millor escenari. Un exemple molt clarificador es va donar el dia 16 d’agost de 2014, Festa Major. L’inici de la diada castellera es va haver de retardar una hora per què l’ambulància que havia de prestar el servei preventiu —obligatori en totes les actuacions castelleres— no podia arribar al lloc. Un turisme mal aparcat impedia el pas del vehicle sanitari.

En aquella ocasió tot va quedar en una anècdota, però la pregunta és inevitable: I si la situació es tornés a repetir en un cas d’emergència? En els darrers anys, i cada vegada amb més freqüència, veure vehicles aparcats als vorals de la carretera o en llocs inversemblants era un fet habitual, fins al punt en què la via quedava reduïda a un sol carril central en els trams més pròxims al poble. En determinades circumstàncies, l’accés al nucli urbà d’un vehicle com un camió de bombers, hagués estat molt complicat. El darrer d’una llarga llista d’episodis de massificació es va donar el passat pont de Tots Sants, quan es van comptabilitzar fins a quatre-cents vehicles aparcats. Per sort, des de l’any passat, Siurana compta amb un nou aparcament provisional amb capacitat per a 250 vehicles, que juntament amb l’aparcament del castell —d’unes 50 places— van atenuar el problema.

“Precisament un dels objectius del nou projecte és garantir que els vehicles d’emergències puguin arribar sense problemes en cas de necessitat”, afirma l’alcalde de Cornudella de Montsant, Salvador Salvadó. Acabar amb el col·lapse viari i garantir la seguretat dels visitants, alhora que preservar l’autenticitat d’aquest indret únic, és l’objectiu del pla estratègic ideat per l’Ajuntament de Cornudella de Montsant i la Diputació de Tarragona.

Accessos històricament complicats

Els accessos a Siurana sempre han estat difícils, tot i que els problemes pretèrits eren l’antítesi dels actuals. Fins a l’any 1952 no es va construir la primera pista forestal per poder arribar-hi amb vehicles de quatre rodes, des de Prades. Aleshores Siurana oferia un aspecte desolador, amb la majoria de cases abandonades, moltes d’elles en ruïnes, i només habitada per quatre famílies pràcticament incomunicades. Anys més tard, el 1969, es construí una altra pista des de Cornudella de Montsant, municipi al qual Siurana està agregat des de 1940. Fins a la construcció d’aquestes dues pistes, l’accés al lloc només era possible a través de camins de ferradura com el Camí Ral de Siurana, que ja s’utilitzava en temps de la reina Abdelazia, la famosa protagonista de la llegenda de la Reina Mora.

Segons explica l’historiador Ezequiel Gort a Història de Cornudella de Montsant, la voluntat de fer la carretera Siurana era una vella reivindicació de la qual se’n parlava, almenys, des de l’època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), precisament per evitar l’aïllament i l’abandonament de la vila. L’any 1982, l’ajuntament de Cornudella va demanar que s’inclogués dins el pla de carreteres de la Generalitat. Es va fer un projecte, però finalment no es va portar a terme. Segons va confessar anys després l’alcalde Àlvar Busquets (1927-2015) en una entrevista a La Veu del Priorat (núm. 0, octubre-novembre 1989), el projecte va fracassar “per la intervenció d’algú amb força política”.

L’any 1991, el Parlament de Catalunya instà la Generalitat a restaurar i pavimentar la pista forestal entre Cornudella i Siurana, obra que finalment es va dur a terme l’any 1993, aprofitant el mateix traçat de la pista forestal des de Cornudella. Amb la nova via asfaltada, no exempta de polèmica entre de defensors i detractors del projecte, es va acabar l’aïllament i les penalitats de transitar per una pista forestal que no sempre estava en les millors condicions. Entre els enemics més acèrrims de la nova carretera s’hi comptava Juan Buyse (1916-2002), conegut com “el belga” de Siurana, el fosc passat del qual va treure a la llum recentment Toni Orensanz al llibre El nazi de Siurana.

La nova carretera va suposar un canvi radical, ja que des d’aleshores el trajecte entre Siurana i Cornudella es pot fer pràcticament en deu minuts, mentre que per la pista es tardava almenys tres vegades més. De fet, abans el més habitual era transitar en vehicles tot terreny, com el popular Land Rover dels germans Roig, que durant molts anys va fer de taxi per la gent que venia de Barcelona. Amb la nova carretera, ja en la recta final del segle XX, per primera vegada podien accedir-hi autocars.

Primers problemes de saturació

Durant molts anys, la petita vila va gaudir de la nova infraestructura amb pau i harmonia. Només en els somnis d’algun que altre optimista o somiatruites es podrien haver reproduït les imatges del que va acabar passant a Siurana vint anys més tard d’inaugurar aquella desitjada carretera. Problemes de trànsit a Siurana? Qui ho havia de dir…

“L’augment del trànsit ha estat progressiu, i hem anat aprenent a base de patacades”

Vicenç Mans ha estat a la junta de l’Associació de Veïns i Amics de Siurana desenvolupant tota mena de tasques des de fa vint-i-cinc anys, i és l’actual president de l’associació. Explica que “l’augment del trànsit ha estat progressiu, i hem anat aprenent a base de patacades”. Després de diversos episodis de col·lapses i enrenous viaris, “al final vam ser els veïns els que vam haver de posar-nos a regular el tràfic”.

Els problemes van començar cap a 2010, de manera molt puntual en dates determinades com ponts o Setmana Santa. Quan això passava “bàsicament, organitzàvem el trànsit com podíem. Aleshores per aparcar només hi havia el pàrquing del castell i la mateixa carretera: “anàvem a organitzar-ho una mica perquè si no, els cotxes que pujaven a Siurana intentaven arribar a l’aparcament del castell, i com que allà no hi cabien donaven la volta. Com que la carretera ja estava ocupada, doncs allí ja petava tot”. L’únic que podien fer per solucionar-ho era que un veí es posés a la carretera per demanar als vehicles que anaven arribant que s’anessin col·locant als vorals de la calçada, com a mal menor.

L’incident que va acabar amb la paciència dels veïns de Siurana, més digne d’una gran ciutat que d’un poblet de vint habitants, va tenir lloc aquell mateix any, durant el pont de la Puríssima. Andreu Bartolomé, propietari del Restaurant Siurana i aleshores secretari de l’associació de veïns, ho va viure en primera persona i ho explica així: “Vam tenir clients que havien vingut a dinar al restaurant i van tardar dues hores a sortir de Siurana. Hi havia cotxes aparcats a les dues bandes de la carretera, amb la qual cosa quedava just un carril al mig, i els vehicles que volien sortir de Siurana a mitja tarda es van trobar amb els que volien entrar per passar-hi el que restava de dia. Es va fer un tap i va ser tot un xou. El poble va quedar col·lapsat”.

La Setmana Santa del 2011, els veïns de Siurana van començar a fer les primeres proves per gestionar el flux de visitants. En un primer intent, només es va continuar gestionant l’entrada i sortida de vehicles, amb l’únic objectiu de què no es produís cap embús a la carretera, sense cap més aparcament que l’habitual al costat del castell i els vorals de la carretera. Dos veïns equipats amb walkie talkies s’encarregaven de donar pas als vehicles alternativament.

Nou pla de dinamització turística

Mentre a Siurana anaven fent el que podien amb les afluències massives periòdiques, l’any 2012 naixia un ambiciós pla turístic a Cornudella de Montsant. Al juliol, l’ajuntament va requerir els serveis del consultor turístic falsetà David Esteller, amb demostrada experiència al Priorat, perquè es fes càrrec de la dinamització turística del municipi. Esteller explica que a Siurana “teníem un recurs molt potent, però la gent estava poc temps de visita. Ens interessava apostar per un turisme de qualitat, més responsable i més sostenible, i que els visitants fessin una estada que els impregnés de la cultura i el patrimoni de Siurana, i sobretot que els beneficis de l’activitat turística repercutissin en les empreses de la gent que viu a Siurana tot l’any”. Així, es va crear una marca turística —Turisme Siurana— i es va dissenyar una estratègia de dinamització turística totalment alineada amb les necessitats reals, creant una comissió de turisme amb els sectors públics i privats.

L’any següent es va posar en marxa la pàgina web i es van oferir visites guiades a Siurana, que van evolucionar quan al cap d’un any i mig es va convocar un concurs que va guanyar Còdol Educació. Amb l’empresa reusenca, s’hi van sumar les visites dinamitzades i teatralitzades, en diversos idiomes i destinades a públic familiar, i en diversos horaris al llarg del dia i el vespre, per tal d’eixamplar l’oferta i no concentrar totes les visites en una determinada franja horària. L’estratègia va funcionar, fins al punt que l’any 2016 es tancarà amb gairebé tres mil participants, amb una mitjana de més de quaranta persones per activitat.

El pla turístic va començar amb bon peu i amb el temps va resultar tot un èxit. No només pel que fa a Siurana, també va afectar positivament a tot el municipi en general, gràcies al disseny de noves activitats i nous productes que fins aleshores no s’havien fet valdre, com l’enoturisme, visites a cellers, una aposta seriosa pel senderisme, edició de material divulgatiu, etc. El projecte va guanyar el premi Jordi Cartanyà 2013, organitzat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, pel material de caràcter divulgatiu Siurana, terra de llegendes de princeses i de guerrers, i per la qualitat de la seva web de promoció i venda d’experiències turístiques.

Montserrat

La implantació del nou model turístic va resultar productiu, però de moment no va ajudar a pal·liar els recurrents problemes d’afluència de vehicles i persones en les dates habituals, bàsicament Setmana Santa, agost i ponts. Així que els veïns de Siurana van tirar pel dret i van convocar una reunió amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat. A parer seu, Montserrat és un lloc semblant al poble prioratí pel que fa a aquesta problemàtica —tot i que proporcionalment multiplicada—, i podrien explicar-los com afrontaven el problema. Així, el 26 d’octubre de 2012 es va celebrar la trobada amb Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, i Joan Josep Serran, encarregat de l’aparcament del santuari. Per part dels siuranencs van assistir Sergi Casademunt i Andreu Bartolomé (president i secretari de l’AAVV de Siurana respectivament), l’arqueòloga Maria Adserias i l’arquitecta Jacqueline Pacheco, ambdues dels Serveis territorials del Departament de Cultura a Tarragona i tots quatre membres del Patronat de Siurana. L’Ajuntament de Cornudella, també membre del Patronat i aleshores amb Josep M. Castan d’alcalde, no hi va enviar cap representant “per problemes d’agenda”, segons fonts consistorials.

Andreu Bartolomé recorda que una de les qüestions que va comentar Aparicio va ser que els veïns i les administracions implicades s’havien de fer la pregunta de quants visitants volien o podien acollir, i a partir d’aquesta xifra, calcular la logística i el nombre d’aparcaments adients. El gerent va remarcar que només una vegada resolta aquesta qüestió, es podria començar a pensar a fer promoció turística i publicitat. Vicenç Mans també va visitar municipis amb problemes similars com Rupit o Tavertet, i l’Ajuntament de Cornudella va estudiar el cas de la regió italiana de les Cinque Terre.

Nou aparcament provisional

Malgrat tot, la situació cada vegada es complicava més. Els ponts de tardor del 2013 els vehicles aparcats a la vora de la carretera van arribar pràcticament als corrals, a més d’un quilòmetre del poble. L’any següent, en previsió del pròxim allau, els veïns de Siurana van habilitar una esplanada al costat de l’Hotel Mirador, a uns 600 metres del nucli urbà, que amb unes 130 places, serviria d’aparcament en cas de necessitat. Efectivament, la Setmana Santa del 2014 es va formar una cua d’entrada d’un quilòmetre. L’aparcament de l’hotel es va omplir durant tres dies consecutius, però gràcies a aquest espai extra i la regulació del trànsit a càrrec dels veïns, el caos es va poder mig controlar. Es demanava un donatiu als visitants que accedien amb vehicle, per tal de cobrir les despeses i poder-ho organitzar tot una mica millor. Amb aquesta mesura, es va poder saber amb més exactitud la quantitat de vehicles que entraven i sortien del poble.

Les vacances de Setmana Santa del 2015 es van registrar xifres rècord, arribant a comptabilitzar-se cinc-cents seixanta vehicles en només un dia

Però tot i els esforços, en dates puntuals els problemes es repetien una vegada i una altra. Les vacances de Setmana Santa del 2015 es van registrar xifres rècord, arribant a comptabilitzar-se cinc-cents seixanta vehicles en només un dia. Fent un càlcul ràpid i a la baixa, durant aquelles jornades devien passejar per Siurana unes mil persones/dia, sobrepassant amb escreix la capacitat dels serveis de la petita vila.

Finalment, l’Ajuntament de Cornudella va prendre cartes en l’assumpte. L’alcalde Salvadó explica que “conscients del problema, vam anar diverses vegades a la Diputació, on finalment ens van oferir els seus serveis. Vam recórrer la zona diverses vegades amb tècnics de la Diputació, els quals finalment van redactar un avantprojecte on es contemplaven una sèrie d’aparcaments”. Paral·lelament, a finals del 2015 l’ajuntament cornudellenc va arribar a un acord amb la propietària de la finca de l’aparcament de l’Hotel Mirador (actualment tancat), i va arreglar l’espai de manera provisional, ara amb una capacitat per a 250 places. Aquesta solució va resultar molt satisfactòria.

Des de la seva posada en funcionament, tot i que enguany s’han tornat a repetir dades semblants a les de la Setmana Santa del 2015 en algunes dates assenyalades, veure cotxes aparcats a la carretera ja no és un fet tan habitual, malgrat que en dies puntuals la capacitat de l’aparcament ha arribat al seu límit. Com el darrer pont de la Castanyada, quan gairebé es va desbordar amb l’arribada de quatre-cents vehicles. Segons explica l’alcalde, entre els dos aparcaments actuals —hotel i castell— “hi ha unes 300 places, i s’ha aconseguit que els vehicles no aparquin als vorals; ara és més difícil que la carretera es col·lapsi per aquest motiu”.

Unanimitat en regular i limitar l’afluència

El president de l’Associació de Veïns de Siurana, Vicenç Mans, i l’alcalde de Cornudella Salvador Salvadó coincideixen en el fet que el turisme que arriba a Siurana és molt rotatori. Els visitants no s’acostumen a quedar més d’un parell o tres d’hores, i lògicament aquesta rotació facilita l’aparcament. Vicenç Mans és de l’opinió que per molts aparcaments que es posin, hi ha xifres que són inassumibles, com el cas de la Setmana Santa de l’any passat: “Quan hi ha aquest nombre de cotxes aparcats vol dir que a dins al poble la gent camina l’una enganxada amb l’altra. I això el poble no ho pot absorbir”, assegura. En aquesta qüestió hi ha unanimitat. Andreu Bartolomé afegeix que “els dies que puja molta gent, n’hi ha que no poden fer ni un cafè. També cal dir que això passa en dies molt puntuals. Però el turisme es belluga així, i això vol dir que hi ha èpoques, sobretot ponts, Setmana Santa i agost, que realment s’ha de mirar bé perquè els serveis no fallin. Que la gent que ens visita s’emporti una imatge de què ho tenim tot ben organitzat”.

Tot sembla indicar, però, que els dies “puntuals” cada vegada són més freqüents. Com diu Salvadó, “l’habitual és que qualsevol cap de setmana, si fa bon temps, Siurana estigui plena”.

“Actualment estem en un procés de reflexió amb tots els actors implicats per mirar quina capacitat de càrrega tenim, i quin és el volum que podem gestionar de forma satisfactòria”

David Esteller, que havia arribat l’any 2012 enmig de tot l’enrenou, coincideix amb els suggeriments que el gerent montserratí va fer als siuranencs aquell mateix any, i explica que “actualment estem en un procés de reflexió amb tots els actors implicats per mirar quina capacitat de càrrega tenim, i quin és el volum que podem gestionar de forma satisfactòria, per donar un bon servei als visitants”. Però també puntualitza que “hi ha molts factors incontrolables. Els escaladors no venen pels canals turístics, venen per altres vies. Per exemple, a Margalef fan pagar per aparcar. Tota la gent que no està disposada a pagar tres o quatre euros per quedar-se a dormir a l’aparcament, ha vingut a Cornudella”.

Puntualitza que de moment no poden donar xifres concretes, però reconeix que “per seguretat i per garantir la mobilitat, s’ha de posar un límit que es pugui absorbir, siguin dos-cents, tres-cents cotxes, o els que siguin, però un límit que sigui gestionable”. En tot cas i malgrat no disposar de xifres, “el pla que estem dissenyant no està previst per absorbir mil persones en un dia, ni de bon tros”.

La manera com es gestionaran aquestes limitacions encara està en fase d’estudi, però resulta evident que en un futur pròxim, per anar a Siurana en cotxe particular s’haurà de demanar tanda.

Escaladors

L’Ajuntament de Cornudella considera els escaladors un “públic estratègic” i que “Cornudella i Siurana no s’entenen sense l’escalada, que realment dóna vida a molta gent”. De fet, ja s’ha mantingut alguna trobada amb representants d’aquest col·lectiu, i està previst convocar una taula amb escaladors, segons Esteller, “per conèixer la realitat que hi ha i posar solucions a problemes que els preocupen i coneixen millor que ningú, i adoptar mesures eficients. Al final, per a qui no és escalador hi ha molts aspectes que es poden escapar”.

Tot i que el pla turístic no està dissenyat específicament per als escaladors, les actuacions que s’han de dur a terme els afectarà, bàsicament quant a aparcaments on poder deixar les furgonetes i autocaravanes i disposar d’uns serveis mínims serveis, ara inexistents. En general, és un col·lectiu que contínuament es desplaça d’un lloc a un altre per les diferents zones d’escalada d’arreu del món, i per tant, coneix de primera mà diferents models de gestió i els serveis que s’ofereixen.

“No són pocs els llocs on ha calgut habilitar zones d’aparcament a causa de l’afluència d’escaladors que se suma a la del turisme en general. Les problemàtiques s’han resolt en molts casos amb àrees d’aparcament, normalment gratuïtes”, explica Pep Farré, historiador i experimentat escalador de Cornudella, autor del blog Algunes Vies Bones. Posa alguns exemples molt ben valorats per la comunitat d’escaladors, com l’àrea recreativa d’Entrago (San Martín de Teverga) a Astúries, amb una àrea de pernoctació i pàrquing molt ben condicionada, amb serveis gratuïts i alguns de pagament. La gestió l’assumeixen entre administracions i ens locals, amb la col·laboració d’un club de muntanya.

Altres exemples molt ben considerats es troben a Villanueva de Valdegobía (Bilbao); Albarracín, on conviu un gran nombre de visitants atrets per l’art rupestre i el patrimoni local amb allaus d’escaladors que hi arriben quan
és temporada; l’àrea de la Pedriza (Madrid), una zona literalment envaïda en festius per excursionistes i visitants varis, també escaladors. A la Pedriza els accessos principals compten amb bones zones d’aparcament. No obstant això, es va optar per limitar l’aforament amb una barrera controlada a l’inici de la carretera d’accés (només regulada en els dies de gran afluència). Quelcom similar passa a Cavallers (Vall de Boí).

En altres llocs s’ha optat per fer pagar. Un dels casos més singulars és precisament Montserrat, on “tot ha estat enfocat a l’atractiu del monestir. El pàrquing i serveis només satisfan als seus visitants. Per la resta el preu resulta excessiu i no compensa gaire. Els sectors d’escalada pròxims, a més, sovint no compten amb zones adequades on aparcar”. També a Rodellar (Huesca), on han divagat entre diverses alternatives. Zona de pàrquing i pernocta lliure, que després esdevingué de pagament, més tard la pernocta fou perseguida i multada, ara torna a estar tolerada… En tot cas, l’àrea a l’entrada del poble evita en gran mesura el caos de vehicles.

Un altre cas el tenim al Priorat, a Margalef. “Allà han apostat fort per l’escalada, però les zones de pagament van generar controvèrsia i un descens d’afluència”, explica Farré, fet que lliga amb el que comentava anteriorment David Esteller sobre el cas: els que no volien pagar es van desplaçar a Cornudella, on ara per ara no hi ha cap control. Aquest exemple planteja la possibilitat d’una solució integral, consensuada amb els municipis de la zona.

“El tema està obert en moltes zones amb gran afluència d’escaladors i crec que en alguns casos els clubs de muntanya, col·lectius eventuals d’escaladors i fins i tot entitats com la Asociación de Escalada Sostenible han col·laborat per trobar solucions adequades a aquest i d’altres temes similars”, conclou Farré.

Joan Olivé és Tècnic Esportiu i guia d’escalada, un dels precursors de l’escalada esportiva al nostre país. Com explica en el seu article Siurana mor d’èxit?, coneix Siurana des de l’any 1985, quan podall en mà, ell i altres escaladors pioners anaven descobrint nous sectors i dibuixant noves línies per enfilar-se. Afirma que “actualment Siurana, i per defecte Cornudella i rodalies, és el segon destí mundial dels escaladors”. Posa com a exemple Ordesa, on els mesos d’estiu “quan l’afluència de visitants és desmesurada” es tanca la carretera a Torla, on existeix un aparcament de gran capacitat, mentre un servei d’autobusos porta els visitants fins al Prado, d’on arrenquen les excursions, activitats i escalades. Altres llocs, com l’accés a la presa de Cavallers al parc nacional d’Aigüestortes i molts altres (Dolomites, Pirineu francès…), donen pas a un determinat nombre de vehicles, i no es dóna pas fins que es va buidant. “D’aquesta manera l’impacte humà està controlat”.

“Al meu entendre cal preservar el paisatge tal com és, no adaptar el medi al visitant sinó al contrari”, opina Olivé, i creu que no s’ha de tenir por a regular i controlar, “és en benefici de l’entorn, de tots”.

El nou pla d’aparcaments

El pla estratègic que l’Ajuntament de Cornudella de Montsant i la Diputació de Tarragona, contempla la construcció de set aparcaments orientats a diferents tipus d’usuaris (autobusos, cotxes, visitants…). Dos d’ells ja funcionen —el del castell i el de l’hotel, els més pròxims al nucli urbà de Siurana—, tot i que s’han de fer reformes en profunditat. “Crec que els dos podrien estar enllestits aquest pròxim 2017”, diu Salvadó.

El del Castell està situat a uns dos-cents metres de l’entrada al nucli urbà de Siurana. S’arranjarà el paviment i està prevista una escala de fusta per poder-hi accedir directament a peu des del camí d’entrada al poble. També disposarà d’il·luminació, ja que actualment l’enllumenat públic només arriba a cent metres del poble. Malgrat això, en el projecte que va presentar l’associació de veïns en el seu moment, aquest espai és un mirador.

Andreu Bartolomé explica que en la darrera reunió del sector turístic del municipi que es va fer a l’Ajuntament per presentar aquest avantprojecte, el passat 29 de novembre, es va acordar revisar-ne diversos aspectes: el número i situació dels aparcaments així com la seva logística i la funcionalitat final de cadascun d’ells. En aquest cas concret, “una de les propostes de l’AAVV de Siurana era que el petit aparcament del Castell de Siurana anés destinat principalment a ser un lloc de càrrega i descàrrega, minusvàlids, espai per emergències (lloc per aterrar helicòpter) i un bon mirador.” En la línia d’Esteller, creu que “és molt important decidir quin és el volum de gent que creiem que pot tenir Siurana sense que perdi el seu encant i a partir d’aquí acabar de perfilar el projecte.”

El del l’hotel, del qual hem parlat, està situat a 600 metres del nucli de Siurana i és el de més capacitat de tots els previstos. Està disposat en tres esplanades distribuïdes en tres alçades. Es pavimentarà completament i tindrà un circuit d’entrada i sortida, i també comptarà amb il·luminació, amb la qual cosa els cent metres d’enllumenat actuals amb què compta el poble es multiplicaran per sis. També està prevista la construcció d’una passarel·la per a vianants, paral·lela a la carretera per evitar que els peatons transitin per la calçada una vegada aparcat el vehicle, com passa actualment.

Sempre tenint en compte que encara hi poden haver modificacions i s’han d’acabar de perfilar alguns aspectes del pla, segons l’avantprojecte la majoria dels restants aparcaments s’ubicarien en espais que actualment ja s’utilitzen per a tal finalitat, al llarg de la carretera de Siurana a Cornudella. De tots ells, el següent més proper al nucli urbà de Siurana s’ubicaria aproximadament a la recta que hi ha entre el càmping i la pista de Prades, entre 1 i 1,5 km del poble, i seria per a autocars. Dos més, amb unes 50 places entre els dos, s’ubicarien a les proximitats de la zona de Fontscaldes, habitualment freqüentada per escaladors, a 2,5 – 3 km de Siurana.

Més aprop de Cornudella, al Coll d’Esplugues o esplanada del Carletes —a uns 5 km. de Siurana i uns 3 km de Cornudella— s’ubicarà un aparcament mixt per a turismes i caravanes. Aquest lloc, que ja fa anys serveix d’aparcament per a escaladors i excursionistes, actualment no compta amb cap mena de servei, exceptuant un parell de Poli-Klyns que va instal·lar l’empresa Black Diamond, especialitzada en material de muntanya i escalada. El pla preveu setanta-cinc places en total, connexió a la xarxa elèctrica i una fossa sèptica. Es construirà una tanca al seu voltant i l’accés serà —possiblement— per mitjà d’una barrera amb sistema de tiquets.

Finalment, a Cornudella de Montsant també hi hauria almenys un aparcament per a caravanes als afores de la vila —a la zona dels vivers, al costat de la C-242 a l’alçada de la zona esportiva—. “A llarg termini estudiarem posar en marxa autobusos llançadora entre els aparcaments i Siurana”, diu l’alcalde.

En total, es crearan unes cinc-centes places d’aparcament entre Siurana i Cornudella de Montsant, que ajudaran a descongestionar tant Siurana com Cornudella, que en dies puntuals també va faltat d’aparcaments, sobretot per a furgonetes i caravanes.

El projecte es materialitzarà durant els mesos vinents, un cop l’Ajuntament acordi amb els propietaris la cessió dels terrenys i s’hagi signat el conveni corresponent amb la Diputació de Tarragona. El pressupost per a desenvolupar el pla és de 200 mil euros. La meitat aportats per la Diputació de Tarragona, i l’altra meitat per diverses dotacions econòmiques incloses al Pla d’Actuació Municipal (PAM) i la redacció dels projectes per part del servei Enginyeria municipal de la Diputació.

—

Publicat a Segle21.cat el 21 de desembre de 2016