L’excepcionalitat de l’existència d’una colla castellera al Priorat, concretament a Cornudella de Montsant, el per què de la seva creació, el fet que es pogué mantenir viva durant una dècada en una població de només mil habitants ja té un relat narratiu, històric. Els joveníssims historiadors locals David Pallejà i Alba Corbalán, amb la incorporació del conegut etnòleg reusenc Salvador Palomar, han fet possible l’aparició d’’El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella’, un llibre editat per Carrutxa que va ser presentat la tarda de dissabte a la sala d’actes de l’Ajuntament.
La presentació va tenir el seu punt clarament emotiu per quant a la sala hi eren presents uns quants dels que van formar part de la colla que va existir entre 1976 i 1985, i emotiu també perquè enguany ha tornat a renéixer la colla amb l’arribada de les noves generacions. Els ‘Brivalls 2.0’, com els va qualificar ahir l’editor Rafael Català i Dalmau, recuperen la tradició castellera comarcal no només dels anys 70 i 80, sinó l’anterior que hi hagué, de manera més informal, al Priorat.
I és que Salvador Palomar, que situa el naixement i evolució dels Brivalls en un context històric més ampli, explica com la tradició de fer torres humanes té llarga vida al Priorat, un fenomen evolutiu “que formava part d’altres danses, del ball de valencians o la Moixiganga, que en acabar de ser representades finalitzaven amb una torre humana”. Però al segle XIX, “el Priorat perd el carro degut a les males comunicacions” i el fet casteller s’implanta amb força al Camp de Tarragona, territori planer. Ara bé, al segle XX “es produeix un fet que explica que les coses poden ser diferents, com és l’aparició dels Brivalls”, en una època on la millora de les comunicacions no té res a veure amb les mancances del segle XIX, quan la colla de Valls anava a fer castells muntada en tres carros.
Fonts orals
Els autors relataven, al seu torn, com està estructurat el llibre. El David Pallejà i l’Alba Corbalán han usat molta informació de fonts orals, donat que molts dels que van participar a l’experiència pionera són vius, una metodologia històrica marca de la casa de Carrutxa des de la seva creació i que ha permès salvar per al futur tradicions i històries viscudes que d’altra manera s’haguessin perdut.
Les cròniques periodístiques de les actuacions de l’època, guardades a l’arxiu de la colla, en són una altra bona font d’informació. El llibre incorpora un valuós annex on apareixen totes les actuacions castelleres fetes pels Brivalls, el dies, lloc i els castells que es van enlairar.
La presentació va acabar amb una veritable lliçó magistral del propi editor, que en subratllà la importància que per al món casteller té l’aparició del llibre perquè es tracta no només d’un relat local, sinó “d’una història raonada”, on s’explica el per què del naixement d’una colla en una poble de muntanya de mil habitants o per què es van organitzar d’una forma determinada. “Davant la polèmica actual sobre si les colles han de dur o no publicitat, aniria molt bé llegir aquest llibre, per saber què és cultura i què és associacionisme”. Català Dalmau defensa clarament el component cultural i popular dels castells més enllà de l’esportiu.
El llibre dóna perquè el món casteller hi reflexioni. Així, sorprèn la integració de la dona coma component essencial dels Brivalls o la presència de molts joves, “un dels fets més destacats del llibre”. “Potser la dona s’hi va integrar perquè hi havia poca gent a Cornudella”, diu Català i Dalmau.
En un context més ampli, Català i Dalmau subratllà que els darrers 50 anys han servit perquè a Catalunya, els castells deixessin de ser un fenomen arraconat “per esdevenir un fenomen de prestigi, un protagonista de la cultura catalana, i no només de la cultura popular”.
L’acte va ser presentat per la presidenta de Carrutxa, Montse Solà, que explicà la gestació de llibre, que de fet va ser una proposta feta per Carrutxa als autors.
———————————————————————————————————-