El temporal Glòria ha castigat Catalunya durant uns dies amb forts vents, pluges torrencials i neu. Cornudella no ha estat cap excepció. Les conseqüències han estat greus en alguns llocs, i diuen que amb el canvi climàtic això serà cada vegada més freqüent. Jo em limitaré a explicar què va passar a casa meva el dijous 23 de gener de 2020, en ple temporal.

Tot va acabar de la millor manera possible, però això ho puc dir ara, a pilota passada. Hi va haver algún moment que no ho vaig tenir tan clar. Ni jo ni el meu benvolgut i imprescindible cotxe, que va anar d’un pèl que se l’emportés el riu. El camí de la ribera ha patit més mala sort: ha quedat destrossat o directament ha desaparegut.

Vaja, que va ser un día d’aquells que es viuen intensament i es recorden amb molts detalls, perquè cada cosa que va succeint una darrera l’altra és percebuda com a molt important i excepcional. Aquesta és la cronología.

01,30 h.-

Ja fa un parell de dies que plou sense parar, amb més o menys intensitat. La previsió meteorològica pronostica que a partir de les 2 de la matinada tindrà lloc un nou episodi de fortes pluges. El meu fill Julià, de 7 anys, dorm fa molta estona, demà ha d’anar a l’escola. Jo em mantinc despert, perquè sé que quan plou durant molts dies seguits… a casa passen coses.

A la planta baixa, petits filets d’aigua comencen a regalimar per la paret de la cuina, construïda contra la roca de la muntanya. Poc a poc l’aigua travessa la cuina i també fa cap al menjador. La vaig eixugant, primer amb una fregona i quan no dono a l’abast, amb una aspiradora de líquids. Miraculosament, no ha marxat la llum.

Aquesta vegada el temporal és dels més importants que es recorden, i la velocitat a la que entra l’aigua a casa és proporcional.

02,00 h.-

Efectivament, una mica abans de l’hora prevista la pluja ha augmentat la seva intensitat. L’aspiradora fa molt de soroll, així que pujo a l’habitació del Julià a avisar-lo que no es preocupi si escolta xivarri. Al pis de baix hi ha un dit d’aigua, però és impossible traure-la tota, ja que no para de filtrar-se per la paret, sense pressa però sense pausa.

03,15 h.-

Com que no para de ploure, decideixo anar-me’n a dormir. L’aigua s’anirà acumulant fins que sortirà per la vorera de la porta, a uns quatre dits terra. Demà em trobaré quatre dits d’aigua, però ara no puc fer res més. El Julià dorm com si no passés res, i m’alegro que sigui així.

07,40 h.-

Sona el despertador. Només obrir els ulls, escolto una remor que no sé identificar. Semblant a una pluja molt forta, però el so és diferent, estrany i sobretot molt inquietant. Miro per la finestra i comprovo amb cert cangueli que no cau ni una gota d’aigua. Penso: hòstia hòstia hòstia…!

Obro la finestra i afino l’oïda. La remor ve del riu, encara que des d’aquí no el veig. Li dic al Julià que es vesteixi ràpid i que s’esperi a l’habitació. Jo em vesteixo batent tots els récords de velocitat. Baixo al pis de baix. Efectivament, està inundat amb 4 dits d’aigua, però ara això és el de menys. Obro la porta i corro avall en direcció al riu.

A mesura que m’apropo, la remor es torna més potent. El brogit inusual del riu es barreja amb el bram de l’aigua que cau per la comporta de la presa, uns dos-cents metres riu amunt. La darrera vegada que es van obrir les comportes del pantà va ser pels aiguats de l’octubre de 1994… I va ser catastròfic.

Desgraciadament les meves sospites queden confirmades. El riu Siurana ha sortit de mare. Al llarg de la nit d’ahir i la matinada d’avui, el pantà s’ha acabat d’omplir i han obert les comportes. Després m’assabento per la premsa que les han obert a les 3 de la matinada, quan encara estava despert. Segurament, el so de l’aiguat que estava caient impedia escoltar cap altra cosa.

Em costa assimilar el paisatge que veig. L’aigua ha sortit de la seva llera, i passa a l’ample per on ahir hi havia un camí… i on encara hi ha el meu cotxe. Ja té les quatre rodes dins a l’aigua. Si obren una mica més les comportes, l’aigua se l’emportarà. Torno a pensar: hòstia hòstia hòstia…! i altres coses que millor no recordar.

Encara és fosc. Torno a pujar a casa a la carrera, i penso què fer. Intentar treure el cotxe d’allí ara seria de ruc i irresponsable, perquè podria augmentar el cabal de les comportes durant l’intent. Però també pot ser l’última oportunitat que tingui per intentar no quedar-me sense cotxe. Sí val, només és un cotxe, però per a mi és una eina imprescindible. Em cal més informació abans de fer algo.

No dono crèdit a que ningú m’hagi avisat de res. Visc a uns dos-cents metres de la presa desde fa casi 25 anys, i desde fa 7 amb el meu fill. I ningú ha pensat en avisar-nos. Trist, no?

07,51 h.-

Busco el telèfon del pantà de Siurana. No el trobo i em cago en tot per no tenir-lo a l’agenda. Internet no em funciona, el telèfon fixe per sort, si. Truco al Quim de Can Pep. Ell deu saber el telèfon de les oficines del pantà o de l’encarregat de torn. Ara mateix no el té a mà, però el buscarà i em trucarà al cap d’uns 5 o 10 minuts.

07,53 h.-

Mentrestant truco al Salvador, l’alcalde de Cornudella. Li explico què passa, i ja que hi som, aprofito per demanar-li el telèfon del pantà. De pas li dic que em sembla increïble que no m’hagi avisat ningú. Em comenta que han hagut d’obrir les comportes perquè està entrant moltíssima aigua al l’embassament. Vale, ja ho estic veient.

07,59 h.-

Truco al pantà de Siurana. S’hi posa l’encarregat, el Paco. Sé qui és, el conec de vista perquè treballa allí desde temps immemorials. Li explico la situació i també li dic que em sembla increible que no m’hagi avisat ningú de que obrien les comportes. De fet, el meu fill i jo som les persones que vivim més aprop de la presa. Em pregunta on visc. Em sembla que no sap qui soc.

La seva actitud és tot un exemple d’empatia. Diu que ells obren i tanquen les comportes seguint instruccions «de Barcelona», i que això d’avisar no és feina seva. Que m’haurien d’haver avisat desde Protecció Civil o desde l’Ajuntament.

Però em dóna una informació molt valuosa: a les 08,30 h reduiràn el volum d’aigua desguassada per les comportes, així que lògicament també es reduirà proporcionalment el cabal del riu. Tinc la sensació de que m’ha dit això com em podria haver dit tot el contrari, i s’hagués quedat tan ample.

08,15 h.-

Ara que sé que no hi ha perill de que augmenti el cabal del riu, almenys de moment, agafo les claus i torno a baixar cap al cotxe. El pla és engegar-lo i portar-lo cap a l’interior de la parada d’avellaners del veí, allunyant-lo tant com pugui del curs de l’aigua.

L’engego i poso 1a, però la roda davantera esquerra s’enfonsa immediatament més d’un pam dins del fang. No avanço ni un metre, i no puc fer altra cosa que deixar-lo tal com està. L’intent de rescat ha resultat un fracàs total.

08,30 h.-

Torno a trucar al pantà. Abans no he pensat de preguntar-li a l’encarregat si després de la reducció prevista de cabal, hi ha previsió de tornar-la a augmentar si no para de ploure, i ho necessito saber. De ser així, el perill encara no s’ha acabat. No m’agafen el telèfon i em quedo sense saber-ho.

08,36 h.-

Davant la incertesa, decideixo trucar al 112. Primer que res, els dic que cap persona corre perill, però el meu cotxe sí. Els explico la situació, m’atenen bé, però no em solucionen res. Ho comprenc, al cap i a la fi no hi ha cap persona en perill.

08,45 h.-

Em truquen els Mossos d’Esquadra. S’asseguren que cap persona estigui en perill i ja està.

08,47 h.-

Torno a telefonar al pantà. El cabal del riu ha baixat una mica, tal com m’havia dit l’encarregat. Ara el cotxe ha quedat completament fora de l’aigua. Tot i això, continuo sense saber si això és un fet puntual i si més endavant obriràn més les comportes i tornarem a estar igual o pitjor. Com abans, el telèfon sona, però no l’agafa ningú. No puc fer res més que mirar i esperar que no augmenti el nivell de l’aigua.

09,56 h.-

Quan menys ho espero, rebo una trucada. Un amic que prefereix mantenir-se en l’anonimat, s’ha assabentat del que m’està passant no sé com, i em diu que baixa ell i dues persones més a ajudar-me a treure el cotxe del camí. La millor notícia del dia.

10,30 h.-

Arriba l’ajuda i en un moment aconseguim treure el cotxe i posar-lo en un lloc segur, uns marges més amunt, fora de perill. Més tard, surt el sol. Glòria s’ha acabat.

Reflexions finals

Ja amb la situació controlada i amb tots els béns materials fora de perill, és hora de reflexionar. Els serveis d’emergències (112 i Mossos), van atendre’m i es van interessar pel problema (tot i que no em van solucionar res). No els critico, al cap i a la fi no hi havia ningú en perill vital. Només era un cotxe.

Se suposa que el pantà, l’Ajuntament, Protecció Civil o qui sigui, ha de disposar d’un pla d’emergències per aquests casos. Avisar els veïns que viuen aprop de la presa en una situació com aquesta hauria de ser prioritari. Tampoc som tants, gairebé ens podem comptar amb els dits d’una mà.

D’haver-nos avisat, podríem haver marxat amb el cotxe abans que obrissin les comportes i l’aigua s’emportés el camí. O com a mínim, posar a resguard qualsevol cosa o propietat que es pogués veure afectada, per exemple.

Més enllà de protocols i organismes oficials…

Cornudella és un poble petit on tots ens coneixem. L’alcalde estaba al corrent de la situació, perquè li vaig explicar a primera hora quan el vaig telefonar. No vaig rebre ni una trucada seva en tot el dia per si necessitàvem res. Ni per preguntar si havia pogut solucionar el problema o si l’aigua se m’havia endut el cotxe. Res. Zero. Com a alcalde, crec que podria haver mostrat una mica més d’empatia. No costa res i sempre s’agraeix.

L’encarregat del pantà, tampoc es va preocupar de res, tot i conèixer les circumstàncies. Ni una trucada per preguntar. De fet, hi ha un camí de servei del pantà que sí es podria haver utilitzat per sortir amb el cotxe. Però no van tenir ni el detall d’obrir les cadenes que el tanquen pels dos extrems.

A dia 24 de gener, l’aigua del riu ja ha tornat al seu cabal. Però els camis d’ambdós costats del riu estàn destrossats, i ara algú els haurà de reparar.

Dilluns 27 de gener.- Finalment, 5 dies després, els responsables de l’embassament han obert les cadenes dels camins de servei, l’única vía alternativa per sortir d’aquí en un vehicle. A bones hores. Els camins habituals d’accés encara s’han d’arreglar.