Es creu que el riu Siurana naixia a les muntanyes de Prades i antigament desembocava a l’Ebre. Tot i que aquesta creença va ser considerada durant molt de temps com una llegenda, a poc a poc va anar guanyant força la idea que efectivament, l’aigua del Siurana podria haver desguassat a l’Ebre a l’altura de Garcia (Ribera d’Ebre), després de travessar el Priorat de nord-est a sud-oest. Aquesta interessant teoria es basa en el descobriment entre botges i argelagues d’un ancestral llit fluvial que coincidiria amb l’antic curs del riu, actualment en alguns trams més sec que una closca d’avellana de Reus.
Diverses expedicions lúdiques han confirmat que el riu continua tenint el seu origen al lloc de sempre, però aigües avall se li perd la pista a Cornudella de Montsant, passada la presa del Siurana, en un indret anomenat pels natius “l’Assut”. A partir d’aquí, l’aigua desapareix del que hauria de ser el seu curs natural, i es desvia fora de la seva conca i fora de la seva comarca cap al pantà de Riudecanyes (Baix Camp).
La concessió de l’aigua del Siurana en favor dels regants del pantà de Riudecanyes es remunta a la construcció de la represa situada prop del Molí dels Àubins —l’assut— inaugurada l’any 1934. Des d’aleshores les aigües són desviades, o espoliades, cap al pantà de Riudecanyes i si no canvia res, la concessió no finalitzarà fins el 2035. Un seglet de res…
El pantà va ser una gran obra, i cal recordar que no gens desitjada en el seu moment pels cornudellencs, als quals els van expropiar “amablement” camps, masos i molins en uns indrets on es diu hi havia les millors terres de conreu del municipi.
La construcció de la presa del Siurana, iniciada a finals dels anys seixanta del segle passat per engreixar el pantà de Riudecanyes, va ser un pas més per acabar de malmetre el tram prioratí de riu de Cornudella en avall, amb els inconvenients que això suposa per a la comarca, i molt especialment per als pobles per on hauria de passar com Poboleda, Torroja del Priorat, Gratallops o Bellmunt del Priorat. El pantà va ser una gran obra, i cal recordar que no gens desitjada en el seu moment pels cornudellencs, als quals els van expropiar “amablement” camps, masos i molins en uns indrets on es diu hi havia les millors terres de conreu del municipi.
Popularment, es creu que el pantà del Siurana el va construir el dictador Franco quan li va agafar la febrada de fer pantans a tort i dret —diuen que en va fer més de cinc-cents—. Però en els darrers dies, gràcies a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, els que no ho sabíem hem descobert que no va ser així: “el va promoure i pagar la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes amb aportacions dels seus regants i dels ajuntaments que en formen part, principalment el de Reus […]”. Quants quartos havien de tenir… si els haguessin gastat en construïr el canal a Salou ara tindrien port…
Sigui com sigui, d’això ja fa molts anys, i ja estem en ple segle XXI. Actualment el riu Siurana, una molt bona mostra dels rius mediterranis, està inclòs a la xarxa Natura 2000, que té com a objectiu “fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament”. Doncs vinga, a veure si comencem a “compatibilitzar”.
És molt curiós observar la diferència entre el tram de riu de l’assut en amunt i el comprès de l’assut en avall. A grans trets al primer, regulat pel lliure albir de la natura, es poden trobar gorgs, tolls i aigua en general durant tot l’any. Al segon, regulat per la Comunitat de regants del pantà de Riudecanyes… botges i argelagues.
Informació relacionada: Pantà del Siurana (Llocs i tombs). Cornudellaweb, 2008.
Cornudella segle XX Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc disposa d’una categoría dedicada al Pantà del Siurana.