.
Parlar clar al poder cada dia s’està tornant més perillós. Són paraules del director d’Amnistía Internacional a Espanya, Esteban Beltrán. Mirant el que està passant darrerament, més valdria que comencéssim a estar preparats per a qualsevol cosa. La caspositat es va acumulant en llardoses capes, i si no espavilem, aviat no veurem ni recordarem què hi havia a sota, de tanta merda que hi haurà.
La retirada de l’obra de Santiago Sierra ‘Presos polítics’ de la Feria Internacional de Arte Contemporáneo que estava exposada a la Feria de Madrid (IFEMA) és un exemple (més) de la censura a la qual sembla que ens volen acostumar. Resulta curiós escoltar la presidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes, excusant-se i tirant pilotes fora, com si la cosa no anés amb ella. Perquè la Comunitat de Madrid està representada a IFEMA, i va votar a favor de la censura. Alguna responsabilitat hauria de tenir la seva presidenta… Però és clar, quan els que estàn al poder estan convençuts de què són molt llestos i la resta de gent imbècils, es diuen les coses que es diuen.
Fa pocs dies, el músic de rap Valtonyc va ser condemnat a tres anys i sis mesos de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, calumnies i injúries greus a la Corona, i amenaces no condicionals en les seves cançons. Les xarxes socials no van tardar a reaccionar, però el raper ja estava jutjat i condemnat:
España, ese país donde vas a la cárcel por escribir una canción pero no por saquear bancos públicos.
— laquintacolumna (@laquintacolumna) 20 de febrer de 2018
En solidaridad con @valtonyc : Me Cago en el Rey.
Y si os da miedo decirlo, es que han ganado. https://t.co/KtupZqyl3B— F. (@thoughsob) 20 de febrer de 2018
Fa un parell d’anys, dos titellaires de la companyia Títeres desde Abajo, que estaven oferint un espectacle a Madrid durant el carnaval (carnaval!), van ser detinguts en plena actuació per un delicte d’apologia del terrorisme. Ni més ni menys. Segons explica Ignacio Escolar —director de eldiario.es—, en la seva obra de ficció, un titella policia col·locava una pancarta que posava “Gora Alka-ETA” a una altra titella per incriminar-la. En el món real, un jutge i una fiscalia han fet exactament el mateix: encarcerar a dos titellaires per un delicte de ficció, endossant-los el cartell que portava un dels seus ninots. “Si els titellaires volien denunciar que el poder utilitza l’espantall del terrorisme com a excusa per esclafar qualsevol dissidència i imposar el seu model de societat, sense dubte ho han aconseguit”, afirma Escolar. Van estar cinc dies a la presó, i finalment l’Audiència Nacional va decretar l’arxivament definitiu del cas. Avís per a navegants…
Fa algun temps que es tempteja aquesta manera de fer, i com que sembla que a la majoria de gent li és igual, o potser estem més preocupats en arribar a final de mes, ells van fent. De vegades sembla que la vara de mesurar és diferent segons a qui es mesuri. Res de nou. Sempre ha estat així, però sembla que ara no cal dissimular. Ep, i si els encausats són catalans, millor que millor. Amb l’aplicació del famós article 155, molts s’han tret la careta i ja no es molesten en ocultar la seva ràbia. Pot ser les coses no han canviat tant com ens pensem, des que Claude-François-Xavier Millot (1726-1785) va dir que “el caràcter rebel i indòcil dels catalans, el seu odi als castellans, els quals no els odien menys a ells; l’altivesa dels castellans, les seves invectives i també les seves intrigues, oposades a l’èxit d’un assumpte tan important, tot multiplica els obstacles” (1).
Des d’Europa i altres parts del món ja s’ha començat a posar en dubte la llibertat d’expressió a Espanya. Abans d’ahir mateix, un article del The New York Times, criticava durament aquesta falta de llibertat i constata que “Sigui per llei o per intimidació, Espanya s’ha convertit en un país on els riscos de la lliure expressió han augmentat silenciosament en els darrers anys”. No són els únics que estan alertant de la situació. El procés per arribar a aquest punt ha estat gradual, i quan ens hem volgut adonar de la situació, ja són uns quants els detinguts i imputats per opinar, fotografiar, cantar o tuitar. El periodista Gerardo Tecé (Vice.com, 20minutos), ho explica molt bé: “Quan el poder o certa mentalitat, va decidir que certes opinions no eren tolerables, tan sols va haver d’utilitzar una sèrie de lleis que existien per a altres finalitats, retorçant-les i interpretant-les a la carta. De sobte, el tumor de la censura i la persecució estava tan estès que creava situacions surrealistes”.
I tant que sí. A començaments d’aquest any, una jutgessa de Bilbao va amenaçar amb “accions legals” a la web d’humor El Mundo Today per publicar una notícia satírica que deia “El 90% de les ovelles d’Espanya es cria per a finalitats sexuals“. Resulta que segons aquesta senyora, la broma pot suposar un delicte d’injúries vers el col·lectiu de pastors. Uns mesos abans, també es va utilitzar el mateix delicte d’injúries per a imputar al director de El Jueves per publicar la notícia satírica “La contínua presència d’antidisturbis acaba amb la reserva de cocaïna a Catalunya”.
Una altra situació surrealista és la de Jordi Pesarrodona, regidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada, investigat per un presumpte delicte de desobediència. I encara sort que la jutgessa només veu un delicte de desobediència, ja que en l’informe de la Guàrdia Civil s’atribueix al regidor els delictes d’odi i resistència. El seu crim, fotografiar-se al costat d’un agent de la Guàrdia Civil lluint un nas vermell de pallasso, durant l’escorcoll que la policia espanyola va protagonitzar al Departament de Governació de la Generalitat el 20 de setembre de l’any passat.
El passat 13 de febrer, un altre que també deu pensar que la gent normal som idiotes, en ser preguntat pel finançament irregular del seu partit a València i Madrid, deixava anar aquesta perla: “Yo soy afiliado por Almería. Muchas gracias”. Es veu que la cosa no va amb ell. L’autor de la resposta, Rafael Hernando, és el portaveu oficial del Partit Popular al Congrés dels Diputats. Un que va pels puestos xerrant i repartint perles com “Quines herbes usen els independentistes per esmorzar?” o —en un debat sobre la memòria històrica a “El Cascabel” de 13TV— “Alguns se’n recorden del seu pare quan hi ha subvencions per trobar-lo“ … A aquest individu tan “simpàtic” li donava una aixada i (després d’explicar-li com funciona) el posava a arrencar males herbes com ell tot el dia, a veure si se li passa la tontería que porta al damunt.
La memòria històrica és un tema seriós. Hi ha històries familiars molt tristes, amb desaparicions i fosses comunes incloses. No cal buscar massa lluny. La meva àvia va morir sense saber que va ser del meu avi, i la meva mare s’ha passat tota la vida preguntant-se que se’n va fer del seu pare. La última notícia que van tenir d’ell es que durant els primers mesos de la guerra civil, el van fer presoner i el van tancar al castell de Casp. Allí se li perd la pista. Segurament deu estar en alguna cuneta o en alguna fossa comuna. Al “senyor” Hernando li diría que deixi les pallassades per als professionals. I la política també.
(1) Claude-François-Xavier Millot (1726-1785), eclesiàstic, historiador i membre de l’Académie Française. Millot es referia a les Corts Catalanes convocades per Felip V el 1702, en les seves Mémoires politiques et militaires pour servir à l’histoire de Louis XIV et de Louis XV (1777).