«Aquí ja no queda clientela per convèncer, i les eleccions on el poble català havia de parlar ja s’han celebrat»
Fa uns mesos, a Catalunya ens fregàvem les mans cada vegada que Mariano Rajoy i en general, qualsevol membre del PP i l’anomenada «caverna mediàtica» obrien la boca. Una autèntica fàbrica d’independentistes i una gran ajuda per a la causa. Van provocar que molts indecisos s’hi acabessin sumant, cansats de veure i escoltar les maneres d’alguns polítics i molts tertulians.
Fa poques setmanes, al programa de televisió «La Sexta Noche», un tertulià habitual s’omplia la boca dient que era català, que ningú li havia d’explicar res de Catalunya, perquè ell viu cada dia la «discriminació» que pateixen els castellanoparlants, i que naturalment, ell coneix millor que ningú la realitat del país i bla bla bla, per a continuació, amb tota la seva catalanitat, pronunciar Ártur Mas com si fos un nom anglès i quedar-se tan ample. No és l’únic. En més d’una ocasió s’ha pogut escoltar aquest fenòmen, en mitjans de comunicació ibèrics de diversa índole. Persones capaces de pronunciar el volcà Eyjafjallajökull com si fossin natius islandesos, i en canvi, un nom de només dues síl·labes, que es pronuncia igual que en castellà però sense la o, que apareix als mitjans dia si i dia també, i del qual a més en parlen constantment, els resulta completament impossible de pronunciar. Tot un misteri que la ciència haurà d’aclarir.
Ara per ara, no és que el discurs hagi canviat gaire, però tot el que es pugui continuar repetint des de segons quins àmbits és ploure sobre mullat. Aquí ja no queda clientela per convèncer, i les eleccions on el poble català havia de parlar ja s’han celebrat. Qui més qui menys, el 9-N ja es va posicionar, i a hores d’ara, gairebé tothom té clar què vol; independència, continuar com estem o la famosa tercera via, de la qual se’n feia i fa molta conyeta però que encara no està enterrada. I ells ho saben, i esperen el seu moment.
Evidentment que les eleccions generals del 20-D són molt importants, quan d’aquestes ha de sortir el pròxim govern d’Espanya, amb qui el govern català haurà de negociar el que sigui que s’hagi de negociar. Però sigui quin sigui el resultat, bàsicament no canvia res. On realment els catalans vàrem ensenyar les cartes va ser el 9-N. Aquest dia ja té un lloc assegurat a la història, però aquesta tot just ha començat i no hi ha massa temps per esmenar bunyols, així que s’hauria de procurar no fer-ne gaires.
Ara és a Madrid on es freguen les mans, contemplant des de la distància la comèdia «Mas si, Mas no», protagonitzada per Junts pel Sí i la CUP, amb el desig que aquesta s’allargui el suficient per poder regalar-se unes quantes decepcions i unes quantes frustracions. Tant d’esforç i tanta feina aturats en sec, casualment coincidint amb el precís moment on els polítics es fan càrrec de la situació. Com una imatge o un record, matisat i qui sap si deformat pel pas del temps, existeix la sensació de què quan l’anomenada «societat civil» encapçalava el procés, i els polítics anaven una mica a remolc, es percebia molta unitat i molt bon rotllo entre els partidaris de trencar amb Espanya. Ni que sigui per pura inèrcia, això s’ha d’intentar mantenir viu, malgrat que el fet de saber que tot està en mans dels polítics no és el millor al·licient.
Moltes vegades, la millor solució és la més fàcil. Seria bo aprofitar aquesta inèrcia. És un factor que ha costat molt d’engegar i mantenir, i que no durarà eternament. Sembla que una cosa és clara: S’ha d’investir algú com a president, com més aviat millor. Si la cosa va endavant i tal, d’aquí a uns mesos podem fer unes altres eleccions i si volem, ja el canviarem. És lamentable haver de dir-ho, però en un moment tan crucial per al país, hauria d’importar molt més el què i el com que no pas el qui. És urgent no marejar més la perdiu i no acabar amb la paciència de la gent. El pitjor que podria passar és precisament el que està passant, que la comèdia s’allargui fins al punt d’avorrir. Així que una mica de brillo si us plau, i que això no acabi com la comèdia de Falset.
—
Publicat a PrioratDiari.cat i Cornudellablog.cat l’1 de desembre de 2015.
.